Vivim temps de modernitat apressada enmig d’una tendència en auge que, cada vegada més, valora l’antic com a bell. Roba vintage, vinils, màquines d’escriure, càmares analògiques, postals... elements que resisteixen l’incessant pas del temps. Lligat a aquest concepte i a la major conscienciació social i política pel patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic o paisatgístic-que en els darrers anys s’ha apuntalat amb lleis específiques- hi ha la reivindicació dels comerços que sobreviuen fa un segle com a elements simbòlics del paisatge urbà de les ciutats. Són els anomenats establiments emblemàtics. Que a Manresa, amb valor històric i/o patrimonial, en sumen uns quants. Vuit d’ells formen part del llibre Comerços emblemàtics de Catalunya (Efadós) que signa el banyolí Esteve Vilarrúbies (1974). El volum, amb versió en línia desenvolupada amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, es va presentar ara fa uns dies en el que es va convertir en un homenatge als propietaris d’aquests negocis majoritàriament centenaris que allotja el Centre Històric de la capital del Bages.
Va ser la crisi del totxo la que va fer que Vilarrúbies, arquitecte tècnic de professió i un enamorat de la fotografia (passió heretada de l’avi, Rafael Vilarrubia, corresponsal de La Vanguardia a les comarques gironines durant la Guerra Civil), decidís que volia mirar el món a través d’un objectiu. L’any 2007 va guanyar la Primera Biennal Internacional de Fotografia organitzada per la Diputació de Girona en la Secció Comarques Gironines amb el reportatge Els nens de la Farga, sobre la immigació banyolina, i el 2010 va crear el FICC: Fons d’Imatges del Comerç de Catalunya, que inclou diferents projectes de promoció i difusió del comerç emblemàtic de casa nostra, entre els quals La Ruta dels Emblemàtics (rutadelsemblematics.cat), la guia en línia d’aquests establiments, entre els quals, els de Manresa, Igualada i Solsona.
El seu treball, però, també es pot veure en paper. L’esmentat Comerços emblemàtics de Catalunya, editat el novembre del 2024, va veure la llum després de publicar, també amb Efadós, Comerços emblemàtics de Barcelona, el 2020, i la seva continuació, Hotels i establiments emblemàtics de Barcelona, el 2022. Dels 54 establiments de la vintena de poblacions del país que recull el seu últim volum, profusament il·lustrats (encara més a la web) i amb un petit text que n’explica l’origen i les peculiaritats, 8 estan ubicats a la capital del Bages, la segona ciutat catalana de les que recull, exceptuant Barcelona, amb una xifra més elevada.La primera? Girona, amb 10. La peculiaritat d’aquests comerços emblemàtics manresans (mateixa ubicació, mateixa activitat) és que, majoritàriament, són farmàcies, 5 de 8. Per ordre d’antiguitat són aquests: la Farmàcia Esteve de la Plana de l’Om, que data del 1824; la Llibreria Roca del carrer Sant Miquel (1863) -actualment tancada, a l’espera d’una pròxima reobertura; la Farmàcia Solé de la plaça Major (1886); la Barberia Josep de la plaça Major (1899); la Farmàcia Sala del carrer Sant Miquel (1901) -oberta durant l’elaboració del llibre, actualment tancada; l’Herboristeria Sant Miquel del carrer Sant Miquel (1919); la Farmàcia Comas de la plaça Clavé (1926) i la Farmàcia Riu del carrer del Born (1929). D’aquests 8 comerços, la Farmàcia Comas complirà els 100 anys l’any vinent i la Farmàcia Riu el 2029. La resta ja són centenaris i la Farmàcia Esteve bicentenària, amb 201 anys d’història.
Per les pàgines del llibre i per la web, també, dos comerços emblemàtics més de les nostres comarques: la pastisseria Targarona d’Igualada, del 1929, i la Casa Adroguer Nou de Solsona, fundada el 1870. Evidentment, explica Vilarrúbies, escampats pel país n’hi ha més, de comerços emblemàtics. Com explica l’autor, «n’hem inclòs una selecció, els que teníem més identificats, amb més bibliografia, o dels quals ja hi havia recerca feta». Però en trobaríem també «a Arenys de Mar, a Balaguer, també a Montblanc, a Blanes, El Vendrell, la Seu d’Urgell, Valls, Torroella de Montgrí... establiments que en un futur s’aniran incorporant a la web». En el cas de Manresa ja hi havia un recull signat per l’historiador manresà Francesc Comas a iniciativa del consistori manresà, publicat el 2019. A més, com remarca Vilarrúbies, la capital del Bages és de les ciutats del país que més i millor ha conservat aquests establiments emblemàtics. De fet, en la web de l’autor, a banda dels 8 que surten al llibre, s’incorporaran properament -ja hi està treballant- El Caribú (1941), Comestibles Comallonga (1951) o L’Englantina (1919).
La classificació que fa l’autor d’aquests establiments es divideix en tres branques: els comerços emblemàtics, que sumen valor històric i patrimonial (mantenen la mateixa activitat durant més de cent anys en un mateix local, i conserven elements patrimonials); l’establiment amb valor històric (ha exercit la mateixa activitat durant més de cent anys en un mateix local, però no conserva elements patrimonials); i els establiment amb valor patrimonial (que han canviat d’activitat o bé l’activitat que exerceix en el mateix local encara no és centenària). Però, com diu, «un establiment amb prop de 80 anys ha de quedar-ne exclòs?».Sentit comú.
Si bé actualment, per llei i per conscienciació, tots aquests establiments es «valoren molt més i la gent s’ho estima», la gran «escabetxinada» va tenir lloc fa uns dotze anys amb l’entrada en vigor de la llei que preveia noves mesures de flexibilització del mercat de lloguer d’habitatges que va provocar, apunta Vilarrúbies, «el tancament de molts comerços emblemàtics arreu del país». La principal raó? «L’augment del preu del lloguer» que enllaçava amb l’especulació immobiliària just després dels anys més durs de la crisi del totxo. Això no vol dir que no se’n tanquin però dotar-se de plans de protecció del patrimoni (el de Manresa és del 2012), ajuda a la seva supervivència. De fet, «els mateixos propietaris se’n senten orgullosos i, la ciutadania, també. Això sí, si no vols que un comerç tanqui, vés a comprar-hi». El fil comú que uneix a molts d’aquests comerços emblemàtics -i centenaris- és «la tradició familiar que hi ha al darrere i que suma 4 o 5 generacions al taulell». Són, com diu Vilarrúbies, «guardians de la història». Molts, ara, combinant la part comercial amb la turística. Els temps han canviat.
Un portal web per fer la ruta virtual
Sabien que la farmàcia Comas la va dissenyar l’arquitecte Josep Firmat Serramalera que, també, va restaurar, el 1926, la farmàcia Esteve i que el 1929 va projectar la Riu? Que la Sala és de l’arquitecte Soler i March i que l’actual Farmàrica Solé (l’adrogueria i farmàcia Ferrer) van ser els primers comerços de Manresa que van tenir llum elèctrica, el 1894?. Que l’herboristeria Sant Miquel té 120 calaixos de totes les herbes remeieres? O que la Casa Adroguer Nou, a Solsona, té a la façana un cartell ceràmic de Codorniu de l’any 1928 que recorda que l’establiment va ser el primer a portar aquest cava alSolsonès el 1912? Tots aquests i molts altres detalls sobre la història i els elements patrimonials es poden trobar al portal web La Ruta dels Emblemàtics (rutadelsemblemàtics.cat), la guia en línia d’establimens emblemàtics de Catalunya que Esteve Vilarrúbies ha anat alimentant al llarg dels anys i que permet fer un recorregut virtual per aquests establiments. L’objectiu és preservar la història d’aquests comerços que constitueixen un valuòs patrimoni i un actiu cultural i turístic. Una mena d’acta notarial: «Que no es perdi» però, també, «d’homenatge» als seus continuadors.
Les fotografies de Vilarrúbies són una part molt important del llibre (amb codis QR per a cada establiment) i del portal web, amb un especial tractament del color «per crear l’ambient i l’escena». Com en les antigues fotografies, li agrada situar els propietaris davant de la botiga. I que tot sigui reconeixible. Aquest és l’esperit. La barberia del carrer de la plaça Major de Manresa, per exemple, «és un pou fotogràfic».
