Ja tens una edat si saps cap a on es dirigeixen les «muñecas de Famosa» i, a més, estàs de sort: el llibre que ha elaborat l’avianesa Maria del Agua Cortés Elía et retornarà al paradís perdut de la infància. Un temps fet de cases de nines de fusta, cotxes de llauna, soldadets de plom, cavallets de cartó, projectors domèstics de cinema, retallables de paper, baldufes, caniques i futbolins. Joguines d’abans, com diu el títol d’un volum de la col·leccio Eines i feines del segell Brau Edicions que es converteix en el treball d’investigació més potent realitzat fins ara sobre el fantàstic univers de les joguines al país.
«He posat el límit en la introducció del plàstic perquè va marcar un abans i un després en la fabricació de joguines», explica Cortés, professional de la gestió i la conservació del patrimoni cultural. Si en anteriors publicacions ha divulgat des dels mobles i les masies fins a les fortaleses, els castells i el patrimoni musical i folklòric del Berguedà, en aquesta ocasió ha fusionat en un llibre una passió i un desig. «Soc col·leccionista de joguines, en dec tenir més de tres-centes, i tenia ganes de fer recerca sobre el tema», apunta.
Entre el darrer tram del segle XIX i la primera meitat del XX es desplega una època daurada per a la joguina artesana que va viure el cant del cigne quan el plàstic va permetre «la producció seriada i en gran quantitat». Més tard, la introducció de les joguines electrificades va donar un altre tomb a la relació dels infants amb les joguines. Un relat, però, encara en construcció i que s’haurà d’escriure d’aquí a un temps.
De la nit de Reis a la guerra del Vietnam
La nit més màgica és la nit de Reis, una tradició que «va arrelar a la societat catalana des de finals de segle XIX, quan els comerços de l’època aprofitaven per posar a la venda joguines i esdevenien així una atracció que ocupava els infants els dies previs fent visites als magatzem i les botigues». Ho explica l’autora en un llibre generós en fotografies antigues que expliquen l’evolució en la fabricació de les joguines i el gust dels infants. Hi ha apostes segures, però, per a la les quals no passa el temps. Una nina sempre serà una nina.
«Moltes botigues d’abans han tancat», explica Cortés: «durant la temporada de Reis, a llocs com El Corte Inglés hi ha molta oferta, però el gust de l’infant per la joguina s’ha modificat, ara prefereixen el mobil i l’ordinador». I afegeix que «a mi, el que m’atreu, és el disseny, tant de les joguines d’abans com les d’ara, el disseny, els colors, els materials, les formes, la manera de fer les coses d’una manera artesanal».
El volum de l’experta en patrimoni fa un recorregut històric i es fixa també en els materials constructius i els diferents tipus de joguines. Un aprofundiment inèdit en un tema que activa els sensors de la memòria i ens transporta al passat, ja sigui perquè hi ha joguines que ens han marcat o perquè les seves hereves van arribar fins els nostres dies d’infantesa.
Seguir-li les petjades al trànsit històric de les joguines és fer-ho també pels viaranys de la biografia col·lectiva. Qui no recorda els ninonets del Gi Joe, del quals se’n van fer pel·lícules i tot? «Era un soldat de la guerra del Vietnam, amb armes, un ninot guerrer, però cap a meitat dels 70 els van deixar de fer, tot i que aquí en vam tenir fins al 1985, més o menys», explica Cortés. El motiu? El trauma que va causar el conflicte del Vietnam en la societat nord-americana. «Molts combatents van tornar molt tocats de la guerra, es va crear un problema social», indica l’autora. Per aquest motiu, el guerrer es va transformar en «un explorador, un descobridor» i el concepte de figura va canviar. «Es van fer més petites i amb un somriure al rostre, com els Playmobil, així el ninotet s’assembla més als nens», afegeix.
La recerca de Cortés també ha posat èmfasi en la dimensió educativa que sovint ha tingut la joguina. «A les primeres dècades del segle XX, i en temps de la República, hi havia un rerefons educatiu, la joguina formava part de l’educació dels infants», comenta. Els puzzles, els retallables per construir i els teatrins amb estructura de fusta que va fabricar Seix & Barral en són exemples que ressenya el llibre, per a l’elaboració del qual l’avianesa ha tingut la col·laboració inestimable dels responsables del Museu del Joguet de Catalunya, ubicat a Figueres, en Josep Maria Juan i el Pep Canaleta.
La mirada de gènere, la fabricació a la Xina, l’estacionalitat de la venda, el col·leccionisme, el pas de la producció artesanal a la industrial, ... Joguines d’abans es fa ressò dels canvis operats en un sector que no deixa ningú indiferent. Per bé i per mal, perquè la polèmica tampoc li és indiferent. Les joguines, escriu Cortés, «han marcat diferenciacions i estereotips» i joguines com les nines, només cal fixar-se en la Barbie, «fomentaven els cànons de bellesa femenins».
Però les joguines són imbatibles. Sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Des d’una pilota a un joc de fuster, de l’Exin Castillos a l’Scalextric, del Cheminova a la Caixa de Magia Borràs, d’un trencaclosques a un sonall. «A l’altell del pis de Barcelona on vivia hi vaig trobar les joguines del pare i el tiet, i em va agafar la dèria de col·leccionar-les», confessa l’autora d’un llibre que emociona.
