«El món del cant és el que m’omple»

Francisco José Cruz Romero (Múrcia, 1999) estudia música a València i canta de tenor. Enguany, ha estat l’artista emergent escollit per a l’edició del Festival de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. Aquesta nit (22.15 h), els assistents podran gaudir de la Gala d’òpera i sarsuela en què Laura Brasó (soprano), el navassenc Carles Pachon (baríton), Anna Crexells (piano) i Francisco Cruz (tenor) interpretaran un repertori de tretze peces de compositors com Mozart, Puccini, Wagner, Verdi, Bizet, Arrieta i Fernández Caballero.

Com es va iniciar en el món del cant clàssic? 

Vaig començar a cantar als 18 anys, mentre estudiava Magisteri. Actualment, encara estic cursant la carrera de música, ara mateix estic a tercer. Al conservatori vaig començar participant en petites produccions de sarsuela, i també vaig fer actuacions amb altres companys interpretant una versió per a públic jove de "La flauta màgica". Des d’aleshores, m’he anat presentant a concursos i he guanyat alguns premis, cosa que m’ha obert portes a nous projectes i compromisos, en diferents llocs.

Què el va portar a dedicar-s’hi professionalment?

De petit, a casa dels meus avis, vaig descobrir l’òpera. Però no va ser fins als 18 anys que vaig decidir apuntar-me al conservatori de Múrcia. Inicialment, em van catalogar com a baríton, però des de fa dos o tres anys que soc tenor. Vaig entrar al món del cant perquè és el que realment m’omple; va ser amor a primera vista. Hi ha qui creix en un ambient musical, però jo em vaig llençar a la piscina sense saber exactament què suposava dedicar-s’hi professionalment.

Com va rebre la proposta de participar en el Festival de Sant Fruitós? 

Vaig conèixer la Mireia Pintó perquè formava part del jurat del concurs d’havaneres de Torrevieja, on jo em vaig presentar i vaig guanyar el primer premi. Vam poder parlar una estona, i em va explicar que existia aquest festival de música clàssica. Em va demanar si m’interessaria participar-hi, i jo, encantat, li vaig dir que sí!

Què significa per a vostè ser l’artista emergent de l’edició d’enguany?

És una oportunitat per mostrar-me davant del públic i, alhora, un orgull i un reconeixement a la feina feta. També ho visc com un repte que afronto amb moltes ganes. Sobretot, tinc moltes ganes de gaudir-ne al costat dels grans músics que m’acompanyaran aquesta nit.

Hi haurà alguna peça del programa que interpreti vostè sol? 

Les obres que interpretarem aquesta nit són àries d’òpera i romanços de sarsuela i cada peça està escrita per un tipus de veu. Cantaré tres peces en solitari, un duet amb en Carles Pachon i un altre amb la Laura Brasó. L’última peça, "No sabes tú", és un tercet, de la sarsuela "Marina".

El festival és una oportunitat per mostrar-me al públic i un reconeixement a la feina feta

Quina de les obres que formen part del repertori li emociona interpretar especialment? 

La més especial per a mi és l’última, el tercet de Marina. No la coneixia i no l’he cantada enlloc més. Les altres peces ja les havia interpretat en altres concerts, però aquesta serà una estrena per a mi, i tinc moltes ganes de veure com funciona davant del públic. Serà una experiència nova.

Ha cantat mai en un concert que combini òpera i sarsuela? 

No, aquest és el primer concert en què participo amb aquest format. Tot i que sovint es presenten conjuntament, trobo molt interessant que es fusionin. L’òpera té un gran pes a escala mundial, però la sarsuela forma part del nostre patrimoni. És un gènere creat a Espanya i escrit en castellà.

Què n’espera de l’experiència d’aquest dijous als jardins de Sant Benet?

L’afronto amb molta calma. Sempre hi ha nervis i tensió abans de sortir a l’escenari, però tinc moltes ganes de cantar. No he estat mai a Sant Benet i m’han dit que és un lloc molt bonic. Vull gaudir de l’experiència i fer gaudir també el públic. També tinc ganes d’escoltar els meus companys, que són grans professionals i serà un gust poder compartir escenari amb ells.

Com han sigut els assajos amb els altres cantants? 

Assajar els tres junts no va ser possible fins ahir, perquè en Carles Pachón no viu a Espanya. Amb la Laura Brasó sí que havíem pogut assajar abans, tant els duets com les peces individuals. Ahir vam fer l’assaig final tots junts i vam posar en comú tot el que havíem preparat.

Subscriu-te per seguir llegint