El festival de Sant Fruitós ret homenatge a Conxita Badia

El Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós acull aquesta nit (22.15 h) la segona cita de la 31a edició als jardins del monestir de Sant Benet. El públic podrà gaudir d’un concert amb, entre d’altres, algunes peces d’Enric Granados, Manuel de Falla o Frederic Mompou en homenatge a la soprano i pianista catalana Conxita Badia i Millàs de la qual es commemora el 50è aniversari de la seva mort. La mezzosoprano Mireia Pintó, acompanyada del pianista Vladislav Bronevetzky interpretaran obres de compositors propers a l’homenatjada i l’actriu Sílvia Bel recitarà textos biogràfics sobre Badia escrits pel musicòleg manresà Oriol Pérez. 

Aquest 2025 és l’any Conxita Badia (1897-1975) i el Festival de Sant Fruitós ha volgut formar part d’aquesta efemèride. La gala d’avui s’emmarca en un acte de reconeixement i de divulgació de la vida i l’obra de l’artista: «amb la Guerra Civil es va exiliar i molts compositors d’aquí escrivien per ella», explica Mireia Pintó.

El concert porta per títol Conxita Badia: Esclat de l’artista, exili i retorn, ja que va viure la Guerra Civil espanyola i les dues guerres mundials. Una dona compromesa amb la República que es va haver d’exiliar a París amb les seves tres filles, i més tard, va emigrar a Amèrica del Sud: «quan va marxar va ser l’ambaixadora de la música catalana i quan va tornar va donar a conèixer peces d’autors sud-americans», subratlla Pintó. Badia no només destacava per haver-se especialitzat en el lied, sinó també per la cançó culta i popular catalana, espanyola i sud-americana.

El concert es dividirà en cicles. «Les obres que interpretarem van lligades a la seva trajectòria i als compositors amb qui va tenir vincles importants», aclareix la mezzosoprano. Amb un programa amè, però de vint-i-dues peces, Pintó diu que volen oferir «una música molt fresca, però molt fàcil de seguir amb ritmes de ball i dansa per a tota mena de públic».

El recital conclourà amb l’última peça del cicle de sis cançons que va escriure Eduard Toldrà amb poemes de Joan Salvat-Papasseit, Visca l’amor, de La rosa als llavis. «És una obra bonica», assegura Pintó. L’última peça que interpretaran aquesta nit la va escriure Toldrà quan Badia era a l’exili i va guanyar un concurs de composició. L’últim bloc amb aquesta cançó final també representa «una picadeta d’ull, ja que Badia era molt estimada», explica Pintó