Doble homenatge al Festival de Sant Fruitós, en una nit de canvis d’última hora

El segon concert del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós, celebrat dijous a la nit, va reunir més de 160 persones a la Sala Gran Montserrat de Món Sant Benet, després que la previsió de pluja obligués a traslladar el recital, com la setmana passada. La vetllada va començar amb unes paraules del musicòleg manresà Oriol Pérez Treviño, que va anunciar un doble homenatge: el previst a la soprano Conxita Badia -en el cinquantenari de la seva mort- però, també, a la seva filla Mariona Agustí Badia, centenària, que va morir aquell mateix dia.

El concert, titulat Conxita Badia: esclat de l’artista, exili i retorn, havia d’estar protagonitzat per la mezzosoprano bagenca i ànima del festival, Mireia Pintó; el seu marit, el pianista Vladislav Bronevetzky i l’actriu Sílvia Bel. No obstant això, una indisposició de Pintó va obligar a un canvi d’última hora. La soprano sabadellenca Maria Hinojosa i el pianista manresà Francisco Poyato van prendre el relleu, oferint un recital ple de sentiment i delicadesa.

Canvis en el repartiment del festival de Sant Fruitós: Mireia Pintó pateix una indisposició

Un quart d’hora abans de l’inici, una llarga cua d’assistents esperava per accedir a la sala. Hinojosa, amb un somriure pintat de vermell va encetar la vetllada amb la peça Llorad corazón, que tenéis razón d’Enric Granados, acompanyada per la sensibilitat de Poyato al piano, que acariciava les tecles amb una delicadesa extraordinària quan el tema ho demanava. La soprano va donar vida a obres de Granados, Robert Gerhard, Manuel de Falla, Pau Casals, Frederic Mompou, Guastavino i Eduard Toldrà. Cada interpretació, breu però intensa, transmetia l’essència d’una Conxita Badia entregada a la música i a la vida.

El festival de Sant Fruitós ret homenatge a Conxita Badia

Així mateix, Sílvia Bel amb una veu que convidava a tancar els ulls va recitar diversos textos escrits per Pérez Treviño que situaven el públic en el context vital de Badia, com l’exili o les seves relacions amb compositors com Eduard Toldrà.

Amb la peça de Falla, Polo, la sala es va omplir d’una energia més intensa, i un espectador del fons no va poder evitar cridar un «bravo!» després de la interpretació. El recital va tancar oficialment amb els aplaudiments del públic i l’entrega de tres rams de roses als artistes. Com a sorpresa final, Hinojosa i Poyato van regalar al públic una última peça: T’estimo tant, una composició de Conxita Badia dedicada al seu marit.