Gósol inaugura una exposició per 66 cases del poble on els protagonistes són les persones que hi viuen o hi han viscut

Jaume Calsina fa 35 anys (o més i tot) que fotografia els veïns de Gósol. Als seus 72 anys, aquest gosolà que va néixer a Castellar del Vallès (1953), i que viu a Berga des de després de la pandèmia, penja cada dia «una o dues fotografies» a Instagram; ara, per exemple, i coincidint amb la pròxima celebració de la Festa del Segar i el Batre a Gósol, la temàtica la té clara: les garbes, els feixos de palla, les dalles, els carros, els segadors... en un lluminós blanc i negre. Explica que és i ha estat un fotògraf de «paisatges i retrats» i són els retrats els protagonistes de l’exposició de Calsina que avui s’inaugurarà a Gósol, a la plaça, a les 7 de la tarda.

Mirades Gosolanes és peculiar. Per la concepció i per l’execució. És una exposició itinerant per 66 cases del poble on els protagonistes són les persones de cada casa: de Cal Vermell a Cal Jaques, passant per Cal Macià, Cal Xuriguer o Ca l’Espardenyer. La idea surt de l’Associació Cultural Mossèn Ballarín que, com explica Gemma Arnau, de l’equip directiu de l’entitat, van decidir, juntament amb Calsina, realitzar una exposició amb les fotografies fetes per ell de la gent de Gósol. Però no volien, remarca Arnau, muntar la mostra en «un local tancat».Així, van pensar a fer-la itinerant. Com? Penjant en el portal o en la façana de cada casa de les que han volgut participar una fotografia de les persones que hi viuen o hi han viscut i, al capdamunt, un codi QR que portarà a altres imatges de gosolans de la mateixa casa. En total, prop de 500 imatges, assegura Calsina. En blanc i negre: «té més caràcter».

L’exposició, explica Arnau, «ja està muntada amb les imatges penjades a l’entrada de les cases». Són fotografies, apunta Calsina, de mida foli, 20x30, amb «una plastificació especial per protegir-les del sol o de la pluja». A la plaça del poble on Calsina ha capturat durant més de tres dècades les imatges dels gosolans durant balls, festes majors, celebracions o xerrades («no anava mai a les cases, a fer fotografies»), hi ha un cartell amb un mapa del nucli urbà de Gósol. En aquest mapa estan senyalitzades les 66 cases que han participat en el projecte per poder fer, diu Arnau, «el recorregut. Tothom pot triar quan i per on començar». Un passeig que és, com explica l’associació promotora, «memòria visual d’un poble» i com rebla Arnau, «un homenatge a tots els seus habitants».

A Jaume Calsina li va entrar el cuquet per la fotografia després de veure el seu pare fer les «fotografies de família que es feien abans. Et fas gran, coneixes la xicota, et compres la primera màquina de retratar, tens fills i canvies a una càmera més bona». Per pura afició. La fotografia ha estat una debilitat com també Gósol, amb una població d'uns 200 habitants, on té casa i les arrels familiars. Assegut a la plaça del poble «he anat fent fotos als veïns durant anys». Ara, diu, «estan contentíssims amb l’exposició, els fa molta il·lusió». Per a Mirades Gosolanes ha recuperat les fotografies fetes en analògic que havia passat a paper, escanejat i guardat en blanc i negre; també les realitzades ja en digital, dels darrers vint anys. No és la seva primera exposició a Gósol; el 2011 ja en va fer una dedicada a les persones grans -«he aprofitat moltes de les fotos, ara»- i el 2013 una sobre la quitxalla del poble.

La càmera de mossèn Ballarín

Amics amb mossèn Ballarín (1920-2016), «molt aficionat ell també a la fotografia», el capellà li va dir a Calsina que quan ell faltés li deixaria la seva Rolleiflex en herència. I així va ser: «6 o 7 mesos després de la seva mort, l’Emília [Serra], la majordona de Ballarín em va dir que la passés a recollir-la». Ara la té a casa seva, a l’aparador del menjador.