Per a alguns joves, l’estiu és sinònim de vacances, colònies, però també de camps de treball. En què consisteixen ben bé, però, els camps de treball? Són una experiència que es basa a participar en projectes d’un àmbit determinat, ja sigui social, ambiental, patrimonial, arqueològic, cultural... Aquestes estades es complementen amb tota mena d’activitats i propostes. Per tant, els camps de treball són una opció en què l’aprenentatge i la diversió van agafats la mà.
Cada any, el departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya ofereix una extensa llista de camps de treball, gestionats per entitats, fundacions i associacions. Aquests espais de convivència i creixement personal, que tenen una durada de quinze dies, es dirigeixen a joves d’entre 14 i 17 anys. Tot i que la modalitat més habitual és la dels camps de treball a Catalunya, també existeixen altres opcions, com la de participar en camps de treball en altres comunitats autònomes.
Pel que fa al finançament, els participants paguen una quota de 199euros, que no cobreix totes les despeses del camp. Les despeses es cobreixen en bona part amb una subvenció atorgada per la Generalitat i la part restant les assumeix l’entitat organitzadora. Pel que fa a les inscripcions, des de l’any passat són les mateixes associacions les que s’encarreguen de gestionar-les. Enguany, diferents entitats de Catalunya han creat un grup per coordinar-se i ajudar-se mútuament durant el procés.
Redescobrim el castell de Guardiola
Un dels més de quaranta camps de treball que tenen lloc a Catalunya es troba a Guardiola de Berguedà. En aquesta població de l’alt Berguedà, des de l’any 2010, l’entitat local Torre de Guaita realitza excavacions arqueològiques a les ruïnes del castell de Guardiola, una fortificació medieval que data del segle X. La campanya 2025 ha tingut lloc del 13 al 27 de juliol i ha comptat amb un total de 24 nois i noies.
«Al llarg d’aquests quinze anys s’ha fet moltíssima feina aquí; el canvi és molt gran. Tot i això, encara queda molta feina per fer», assegura el president de Torre de Guaita, Gerard Ferrer. En aquest sentit, Ferrer, matisa que «encara que no ho sembli, l’extensió del jaciment és molt gran i costa decidir en quines zones ens centrem en cada intervenció». Des de l’entitat destaquen «la pila de valors que es fomenten als joves des d’un camp de treball».
La importància del treball en equip
Els protagonistes que s’endinsen a viure aquesta aventura són els participants: un grup format per un total de 24 nois i noies, d’entre 14 i 17 anys, provinents de diferents punts de Catalunya. El Cristian, l’Òscar, la Mariona i el Guim són alguns dels joves que, durant quinze dies, han fet estada a Guardiola. Com ja és habitual, s’han instal·lat a l’Escola Sant Llorenç. A més a més, aquest camp de treball compta amb la col·laboració de diferents voluntaris, entre els quals alguns historiadors de la comarca.
Tot i que per a alguns dels joves és la primera vegada que participen en un camp de treball, tots comparteixen que és una experiència «molt interessant i divertida perquè s’aprenen moltes coses que no sabíem i també es fan molts amics». De tot el que han viscut en destaquen principalment «la convivència, el bon ambient i el treball en equip, que és molt important». Amb tot això, els adolescents asseguren que «sens dubte repetirem fer un camp perquè val molt la pena».
Els participants excaven de dilluns a divendres, des de 2/4 de 9 del matí fins a 2/4 de 2 del migdia. No tot, però, són només excavacions, sinó que l’experiència va molt més enllà: hi ha un calendari preparat amb activitats per a cada dia. Durant les tardes, els joves poden gaudir de propostes relacionades amb l’època medieval i el castell: visites a diferents artesans de la zona, jocs tradicionals, recreacions històriques d’almogàvers, gimcanes i un llarg etcètera. I, per acabar, abans d’anar a dormir hi ha jocs de nit.
Dinamització i acompanyament
A banda dels participants, sense els monitors no existiren els camps de treball. Una de les monitores de lleure d’aquest camp de treball és la Laura Corominas, que reconeix que és una experiència «molt bonica perquè connectes molt amb aquesta petita comunitat que fem entre tots; és molt intens tot el que vivim aquí». Corominas confessa que «el primer dia, et trobes amb tot un seguit de persones desconegudes, però que s’acaben convertint de seguida en família».
Els tres monitors del camp asseguren que, més enllà de la seva tasca de coordinar, planificar i dinamitzar, el seu objectiu principal és «acompanyar als adolescents per tal que siguin el màxim d’autònoms, que guanyin confiança i que s’ho passin el més bé possible, perquè es converteixi en una experiència inoblidable per a tots ells i elles».
La figura imprescindible
En un camp de treball on l’arqueologia i la història són la base, el paper de l’arqueòloga és fonamental. Les excavacions d’aquest any s’han focalitzat en els mateixos sectors de l’any passat: recinte jussà, sobirà i zona del poblat. Els participants s’han repartit en un total de cinc grups. «Hem continuat rebaixant els nivells tan potents d’enderroc, que és un dels reptes d’aquest jaciment, fins a arribar als nivells arqueològics», afirma l’arqueòloga responsable del jaciment, Antònia Díaz-Carvajal, de l’empresa InSitu.
Tal com detalla Díaz-Carvajal, que considera que és un jaciment «amb molt potencial», el procediment que se segueix en les excavacions al castell de Guardiola és el mateix que es porta a terme en qualsevol intervenció arqueològica realitzada per professionals. En aquesta línia, explica que la seva tasca consisteix a «organitzar, coordinar i supervisar els treballs perquè es facin sempre amb procediment científic i fent ús de les metodologies adequades».
Simultàniament, l’arqueòloga subratlla la tasca pedagògica que s’inculca des del camp de treball. «Volem que els joves agafin un compromís de respecte cap al patrimoni i sàpiguen valorar-lo». Per això, la professional destaca la importància d’ensenyar als nois i noies les primeres tècniques arqueològiques «perquè vegin que l’arqueologia no és només la recerca d’objectes, sinó que va molt més enllà». Les excavacions, a més, van traient a la llum diferents peces, principalment fragments ceràmics de diferents èpoques.
El castell de Guardiola, porta de Catalunya
Les ruïnes del castell de Guardiola s’assenten al damunt del túnel del Collet d’Eina, en un turó que controla la riera de Saldes i el riu Llobregat. En aquest indret transcorria l’antic camí ral que a l’edat mitjana unia el Comtat de Cerdanya amb el de Barcelona. Així doncs, per la seva posició estratègica i la seva importància, l’historiador Joan Busoms el defineix com «la porta de Catalunya». «Era una via molt concorreguda i un pas de vigilància molt important», assenyala.
Malgrat que no hi ha notícies escrites sobre els orígens d’aquesta estructura defensiva, es considera que data del segle X. El senyor de la torre, ja en aquell moment, era el monestir de Sant Llorenç. L’abat n’escollia el batlle, que era l’encarregat de gestionar l’edificació i els seus drets jurisdiccionals. Tot apunta al fet que la primera construcció consistia en una torre de guaita que tenia la funció de controlar el pas -de fet el nom del poble de Guardiola prové d’aquí-. Amb el pas del temps, es va anar ampliant fins a transformar-se en un castell.
El moment de màxima esplendor d’aquesta construcció va ser durant el segle XIV, moment en què va esdevenir una peça clau en les disputes entre els reis d’Aragó i el de Mallorca. El 1349, amb la fi de les bregues entre ells, el castell va prendre la importància estratègica que havia tingut durant el conflicte i, el 1364, Pere III El Cerimoniós va vendre la seva part a la vila de Berga. Un document del 1670, fins ara inèdit, testimonia l’abandonament definitiu del castell, quan el consell de la vila de Berga en va fer cobrir les restes.
Les primeres investigacions que es van dur a terme sobre el castell de Guardiola, que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIL) el 1943, van tenir lloc a la dècada dels anys vuitanta de la mà de l’intel·lectual Enric Bartrina, que en aquell moment era rector de Guardiola. El resultat de la recerca va quedar plasmat en un llibre publicat l’any 1985, el qual va ser un primer acostament de la història del castell, desconeguda en aquell moment, cap a la població.
Recentment, la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà un estudi històric sobre el castell, realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement d’aquest element patrimonial. El treball ha permès concretar una línia cronològica del jaciment, des d’un poblat del segle XII a fora de les muralles -anomenat Sant Esteve- a l’abandonament del complex defensiu al segle XVII.
Torre de Guaita, una entitat activa
L’entitat Torre de Guaita, creada l’any 2007, va néixer amb l’objectiu de recuperar, protegir, conservar i divulgar el patrimoni cultural de Guardiola de Berguedà. Des dels seus inicis, la seva fita principal ha estat el castell de Guardiola, un patrimoni en ruïnes que fins aquell moment estava oblidat i la vegetació dominava l’espai per complet. Amb el propòsit de recuperar aquesta construcció, i conjuntament amb el Grup d’Esplai Penyes Altes, el 2010 van emprendre els camps de treball.
Tot i que els camps de treball que organitza Torre de Guaita cada juliol són el seu plat fort, l’entitat organitza tota mena d’activitats durant la resta de l’any. En són exemple les jornades de treball col·laboratiu, les quals estan obertes a tothom i consisteixen a dur a terme tasques de desbrossament de l’espai. A la vegada, l’entitat col·labora amb l’institut l’Alt Berguedà en l’organització d’un projecte de Servei Comunitari en què cada primavera els participants desbrossen el jaciment. Aquestes tasques de manteniment permeten que l’espai estigui a punt de cara als camps de treball.
A més, l’entitat programa regularment diferents conferències relacionades principalment amb la temàtica medieval a la zona. Algunes de les ponències més recents que s’han impartit han estat “La baronia de Guardiola: 500 anys de domini de la vila de Berga” a càrrec de l’historiador Joan Busoms, “Camins, el patrimoni desconegut” de la mà de l’historiador Josep Sànchez o “Romànic restaurat al Prepirineu i a la Catalunya central” per part de la restauradora Violant Bonet.
Una de les propostes amb més èxit és, també, les visites teatralitzades “En nom del rei”, que es representen des del 2023 i atrauen persones de totes les edats, especialment famílies. L’experiència, que compta amb l’assessorament d’una colla d’historiadors i la col·laboració de diferents persones i entitats, permet retrocedir al visitant en el temps i presenciar escenes ambientades en aquest indret durant el segle XIV.
Paral·lelament, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebren cada tardor, Torre de Guaita ofereix diferents visites guiades al jaciment. Aquesta és una oportunitat per descobrir la història de l’indret i, al mateix temps, veure l’evolució de la feina que es va fent durant els camps de treball. Segons afirmen des de l’entitat, aquestes intervencions «permeten anar descobrint nous detalls i pistes sobre la història d’aquest lloc»
La llegenda del castell de Guardiola
A banda del seu patrimoni material, el castell de Guardiola és escenari d’una de les llegendes medievals més conegudes de les contrades. L’etnòleg i folklorista Joan Amades, a partir de la transmissió oral de diferents persones de l’entorn, va recollir aquesta llegenda en el seu llibre “Folklore de Catalunya” (1950). Després de realitzar diferents estudis i contextualitzacions de fets històrics, mossèn Bartrina va postular que aquesta llegenda podria haver inspirat la creació de la Guita de la Patum de Berga.
Tal com recull Amades, «feia temps que els sarraïns assetjaven el castell de Guardiola i els cristians, que hi estaven tancats, no sabien com desempallegar-se’n. El capità tingué una pensada. Al castell hi havia una mula molt guita, que ventava guitzes a tothom que passava per la seva vora. La idea va ser posar l’animal ben ple de coets i focs petadors que llancessin bones guspires i raigs de foc, i enviar-lo, un vespre, muntanya avall cap al camp dels sarraïns. Una nit, quan major era la quietud, engegà la bestiola vers el campament sarraí. Aquests, presos de fort pànic, van fugir a la desbandada».
