El que va sempre amb la gorra posada. El que agafa el micro i anima el públic. El que sempre acaba la sessió amb Flying Free i el que sempre posa nadales a ple agost. Hi ha molts diferents tipus de discjòqueis (DJ) o punxadiscos (PD), tot i que, segons el que es diu, aquests segons no són tan «professionals» com els que tenen DJ al capdavant. Al capdavant o al final, tant se val! És gairebé obligatori que aquestes dues sigles apareguin en els programes de festes majors, o bé de qualsevol altra festa. Perquè és segur que tenint un DJ hi ha festa assegurada fins a altes hores de la matinada. Tot i això, molts d’ells no s’hi dediquen professionalment, sinó al contrari. La majoria són noies i nois que comencen, que l’ajuntament aposta per ells, i a partir d’aquí comencen a fer-se un nom a la zona.
A la Catalunya Central hi ha moltíssims joves que són gairebé obligatoris en els cartells de cada festa del seu municipi, però no han anat mai a punxar a cap sala de discoteca, perquè tampoc és el seu objectiu. Passar-s’ho bé i animar els seus amics a les festes de casa. En DDDJ,Dídac Barco, n’és un exemple. Ell entre setmana treballa a l’empresa familiar de casa, però és un habitual de les festes del seu poble, Avinyó. Tot i això, n’hi ha alguns que s’ho treballen més i acaben punxant a les sales de renom comSielu, Stroika, i ja més enllà WOW (antic Silenci). Aleix Rodríguez, més conegut com a DJ Arzzett, és un dels noms més coneguts per la zona de la Catalunya Central. Ell va començar amb 16 anys punxant a Sant Fruitós de Bages. Explica que l’entitat de joves del poble va apostar per ell, i que sempre estarà agraït a aquests pobles que li van donar l’oportunitat de començar. Arzzett anima a tots els joves que tinguin ganes de començar a provar-ho:«Hi ha feina per tots, hi ha pobles per avorrir». Tot i això, assegura que «entén la responsabilitat de l’Ajuntament o d’entitats de tenir por de portar algú que està començant, però apostar per un jove del poble suma molt i fa molt poble».
En Roger Puig, conegut per Rutxo (DJRutxo), porta gairebé 20 anys punxant també per tot Catalunya. Ell és un habitual també a les festes dels municipis de la regió, i és resident al Sielu i també a la discoteca La Cabra de Vic. Explica que ell abans de DJ es considera músic. És bateria, des de petit:«ho porto a la sang des que vaig néixer», i confessa que això de ser DJ va ser un extra. La seva primera sessió també va ser al seu poble, a Santa Maria d’Oló.
Poca presència femenina
No és gaire habitual que hi hagi presència femenina en aquesta professió. Tot i això, hi ha molt talent i moltes que estan al peu de canó des de fa anys. Diana Bazán, (DJ Diana BZN), és resident a Sielu, i als estius a la Torre Busquet, des de fa tres anys. Li agradava molt el món de la música i de la producció musical i va decidir fer un curs de DJ a Barcelona. En acabar-lo, va enviar currículum a Sielu i des de llavors que hi treballa. Va començar punxant a la sala petita, on el tecno és el gènere habitual, però li van demanar si volia punxar a la sala gran que s’ofereix música més comercial. Ho va acceptar, tot i que no és el seu gènere preferit. Explica que el Sielu dona moltes oportunitats a aquests joves que comencen, com és el cas de la Maria Gonfaus (PD Gufi). Ella ha punxat més d’un cop a la Festa Major Alternativa de Manresa, i també ha tingut l’oportunitat de punxar a Sielu i a Stroika.
Dedicar-s’hi professionalment?
Roger Puig (DJ Rutxo), tot i portar més de 17 anys punxant, confessa que cada vegada la feina «augmenta» i que no hi veu un final, perquè al final la música és la seva passió. Ell té la sort de poder viure al 100% de la música, ja que ho combina fent de bateria amb dos altres grups de música. Tot i això, tot i tenir els horaris girats el cap de setmana i a vegades no tingui ganes d’anar de festa, ha entès que forma part de la seva feina. Pels altres, és una afició:«Vaig a punxar a les festes on m’agradaria anar de festa», assegura Dídac Barco.
DJ Arzzett | Aleix Rodríguez
De Sant Fruitós de Bages (Bages, 1996). Comença amb 16 anys a les festes del poble. Resident a WOW. Des de fa anys punxa per festes a tot Catalunya, fins i tot algun cop a Andorra. Ha participat també a ‘Electrobacasis’, un espectacle de Camerata Bacasis amb fusió d’electrònica i música de cambra.
«Ser DJ avui és també explotar la teva imatge a xarxes»
Com comença tot?
Des dels 16 anys vaig començar fent festes en petit comitè al meu poble. Més endavant, vaig començar a treballar com a tècnic de sala a la discoteca Silenci (actual WOW) i del mateix grup Ítaca em van oferir formar part de disc-jockey resident. A partir d’aquí combinava la feina, punxant a les sales del grup Ítaca i per altre banda vaig començar a fer festes majors i algunes festes privades.
Entrar al grup Ítaca va ser el que et va fer guanyar renom?
Sí. És on vaig anar agafant confiança, perquè al final cada setmana estàs allà. I també cuidar la teva gent, així després recolliràs el que sembres. Si treballes la teva part personal, tindràs més beneficis a nivell de trajectòria musical que si et limites a estar només a discoteques.
Tot i tenir grans bolos arreu, veig que aquest estiu has estat a moltes festes majors de pobles petits...
Aquest any per mi ha estat el millor personalment com a Arzzett. M’he recorregut gran part de Catalunya, però no me n’he oblidat de la meva gent del Bages. Si no m’equivoco, Balsareny va ser dels primers pobles que em va contactar i hi tinc un tracte molt especial, igual que el meu poble, Sant Fruitós.
Què en penses dels nous DJ’s que comencen?
Jo empento a tothom que ho provi. Entenc la responsabilitat dels ajuntaments, però crec que és guai que en pobles petits s’aposti per un DJ del mateix municipi que està començant. Això suma molt i fa poble.
Ara mateix vius només de ser DJ?
No. Tinc també la meva empresa de disseny gràfic.
I creus que es pot viure d’això?
Sí, però has de tenir molt clar que tens bolos cada dos per tres. La figura de DJ és molt diferent a quan va començar. Abans era arribar a la sala i guanyar-te la gent.Avui en dia, a part de la posada en escena, és tenir les xarxes socials superactives... És explotar la teva figura com a professional a les xarxes.
PD Gufi | Maria Gonfaus
De Manresa (Bages, 2003). L’avorriment d’un estiu fa que s’aventuri a comprar una taula de Dj i començar a fer mescles. Arran d’això comença a punxar en festes d’amics. A l’Alternativa de Manresa del 2024 fa el seu primer bolo oficial. Ha punxat també a Sielu i a Stroika.
«El meu tema estrella és ‘Puff era un Drac Màgic Remix’»
Perquè decideixes començar a punxar?
M’avorria a les tardes d’estiu i vag decidir comprar-me una taula de mescles per internet. Vaig començar fent-ho ‘patèticament’, però al ser més recurrent els meus amics els va anar agradant. Fins que a una Alternativa de Manresa em van trucar dos dies abans per punxar per un Sant Joan.
I a partir d’aquí et vas anar donant a conèixer?
Després vaig marxar d’Erasmus i em vaig endur la taula. Érem habituals d’un bar d’allà i vaig parlar amb els propietaris i els hi vaig dir que tenia una taula. Em van proposar punxar un dimarts, que segons ells acostumava a haver-hi menys gent. Vaig enviar un missatge de Whatsapp pel grup d’espanyols que estaven a Bèlgica i van venir en massa.
La música va variant depenent del lloc on vas o tens coses més representatives?
Jo acostumo a punxar de tot, però puc passar de música dels 90, com et poso música urbana més actual. Reggaeton també molt, i música infantil de cop. El meu tema estrella és Puff era un Drac Màgic Remix.
A quines festes sols punxar?
Sempre dic que sí a algú de Manresa. És casa meva, és la meva ciutat, i tot el que sigui donar-hi vida, dic que sí.
Et prepares les sessions?
Depèn. Si són, per exemple, les del Viba, que són més tranquil·les, aquestes no, perquè puc anar posant el que vull. Per exemple pel Faba me les vaig preparar per poder-me donar una mica de nom, de fer-ho bé. Les de l’Alternativa també me les he preparat sempre.
T’agradaria ser resident d’alguna sala, comSielu o Stroika?
No m’ho he arribat a plantejar. M’ho prenc com un hobby. Quan alguna vegada hi he anat no m’ho he pres com una feina. He anat a passar-m’ho bé. Al final també estic estudiant una carrera i m’agrada molt (comunicació digital).
DDDJ | Dídac Barco
Neix a Navàs però viu a Avinyó (Bages, 2002). Entre setmana treballa a l’obra. Comença a punxar a festes dels amics i l’ajuntament confia amb ell per fer-ho a les festes del poble. Gràcies a això, aquest estiu punxa a les Festes Majors de Navàs, Artés, Monistrol de Calders, i ja és un habitual d’Avinyó.
«Si vaig a punxar és perquè em ve de gust anar a la festa»
Quan decideixes comprar-te una taula de Dj i començar a punxar?
Quan era petit el meu germà tenia un programa a l’ordinador semblant a una controladora d’una taula de DJ, i amb el ratolí podies anar fent bases.Quan anava de colònies ell em feia una sessió per l’MP3 i era molt guai. Recordo que em passava moltes tardes jugant-hi. Anys després, concretament després de la pandèmia, amb un amic que tenia una taula vaig tornar a obsessionar-m’hi, i el regal del meu aniversari va ser una taula de DJ.
I d’aquest pas a que l’ajuntament i el Carnestoltes et contractin?
Es van anar corrent les veus de que punxava en festes d’aniversari d’amics. I el primer cop cobrant va ser en una festa del final de temporada del C.E.Avinyó.
I la primera de Festa Major?
L’any 2022. Me’n recordo que jo tocava el divendres i el dissabte venia Lildami. Recordo estar al backstage amb una taquicàrdia «molt heavy». Un amic m’ajudava a controlar la respiració. Però, arriba el moment i fas un clic, i dius: et toca sortir a punxar.
I el nom de Dj d’on surt?
Va ser en aquesta festa. Ja s’anava corrent la veu, i amb els amics quedàvem molts diumenges i en deien el “didiumenge”, i d’aquí al nom de DJ:Didi-dijei (DDDJ).
Alguna festa que recordis en especial?
Jo per festa major sempre punxo els divendres.Em va fer il·lusió perquè l’any passat em van demanar si volia punxar dissabte després de Figa Flawas. I vaig dir que sí, però imagina’t el respecte que em va fer que li vaig demanar a a un amic (DJOscar Nadal) de punxar amb mi.
A partir d’aquí no hi ha hagut festa a Avinyó que no hagis punxat.
Exacte. Després de pandèmia vaig començar i han anat venint totes les festes locals de cop. També segueixo fent festes d’aniversari d’amics. La gent em diu que em volen pagar, però al principi no volia cobrar. Si vinc a punxar és perquè em ve de gust venir a la festa.
DJ Diana BZN | Diana Bazán
De Sant Fruitós de Bages, vivint a Manresa ( Bages, 1999). Després de la pandèmia s’engresca a fer un curs de DJ a Barcelona. A finals del 2021comença a Sielu. Ho combina també sent resident a la Torre Busquet. Diu que té la sort de poder viure només de punxar música.
«M’agrada la música House però ara visc de música comercial»
Perquè decideixes ser Dj?
Aquest món sempre m’havia agradat. Vaig anar a una acadèmia a Barcelona a fer un curs i em vaig enamorar. Va ser una obsessió. Ens deien ‘practiqueu un parell d’horetes a la setmana’ i jo arribava a casa i m’hi posava quatre hores al dia. I al acabar el curs vaig dir: ‘Ara què faig?’ I vaig decidir tirar currículum al Sielu.
I des de llavors ja no has parat?
Vaig acabar el curs i a finals d’any ja vaig fer la meva primera sessió al Sielu, a la sala petita, que era més de tecno. Al principi quan vaig començar a estudiar em decantava per aquest gènere, però després em van dir els de Sielu si m’interessaria fer comercial a la sala gran i els vaig dir que sí.
És complicat trobar noies en aquest món?
El Sielu estava buscant alguna noia, i era molt complicat buscar noies per tema més comercial. En el meu cas la meva música era més electrònica, però van proposar-me fer música comercial.
Però, quin és el teu gènere ?
Jo ara estic fent comercial perquè és un món més fàcil, però el que disfruto més punxant és house. M’agrada molt el house, el dead house, el funky house... Tot el que porti house m’agrada.
Potser aquí a la Catalunya Central és més difícil?
Especificar-te en un gènere com el House aquí és més difícil sí. Potser en altres països és més fàcil, però la zona en la que estem... L’electrònica en general és complicat. Tinc col·legues que també els agrada el House i tenen un col·lectiu:‘Mesa Caliente’. És gent d’aquí Manresa i voltants que ens intentem ajuntar i fer alguna cosa.
Vius només de ser DJ?
Ara mateix sí. Porto dos anyets .
I es pot viure només d’això
Costa molt. Crec que he tingut sort. Si et donen l’oportunitat, l’has d’agafar amb ganes i exprimir-la al màxim. Perquè així veuen el teu potencial.
DJ Rutxo | Roger Puig
De SantaMaria d’Oló (Moianès, 1988). Abans de DJ es considera músic, toca la bateria. Com a apassionat de la música comença a fer formació autodidacta. El seu primer bolo va ser al seu poble, fa uns 17 anys. És resident a La Cabra de Vic i al Sielu de Manresa.
«Trobes poca gent que tingui formació musical fent de DJ»
Com comença tot?
De molt petit començo amb la bateria. Ho porto a la sang des que vaig néixer. Toco amb dos grups de música. I suposo que com a apassionat de la música, sense límit de gèneres musicals, amb el pas dels anys, faig formació, i una part és autodidacta també.
Et consideres DJ?
No és un plantejament d’inici meu, ni de dir, tinc aquest objectiu. Jo soc músic. Sí que en els últims anys la figura de ‘dijei’ s’ha anat integrant dins la música, tot i que et trobes a poca fent dins del sector que tingui una formació musical, o que sigui músic de base.
I creus que es nota la diferència?
Jo penso que sí. Hi ha gent que pot ser molt bona tècnicament, però crec que on es pot notar més és a nivell de coneixement musical, una mica d’essència personal. Ara tot és molt més banal i ràpid i tens accés fàcil a comprar-te una controladora, baixar-te quatre cançons d’internet, i l’endemà dir... punxo música.
Es pot viure de ser DJ?
Sí. Ara mateix estic vivint dels bolos al 100%. Combino la feina de Dj resident, amb bolos en festes privades o festes majors, i també amb les dues bandes on toco la bateria.
Creus que encara et queden molts anys dalt els escenaris?
És una pregunta que jo també em vaig fent, no per l’edat... Sinó perquè jo pensava que amb els anys això no aniria a més, i de moment està augmentant. La música és la meva passió i no tinc cap final plantejat. No sé si m’acabaré morint als escenaris o potser d’aquí cinc anys diré que ara tinc ganes de fer una altre cosa.
Ho dic perquè al final cada cap de setmana vas amb els horaris girats...
Sí.. Jo crec que això és una de les coses que requereix més procés personal. És un tema bastant psicològic. Et toca renunciar també a molts plans del cap de setmana, però també tens temps que la majoria no té. Al final són molts anys i també t’hi acabes acostumant. He entès que a part de la meva passió és la meva feina.
