Paula Jim, cantautora (26 anys): «El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana»

«El meu somni de petita era cantar en un escenari com la Hannah Montana», confessa la Paula Jim (Santpedor, 1999). No ens enganyarem, no és l’única que en el seu moment ho devia desitjar. El cas és que ella tenia ganes i talent, una combinació que li ha permès ser cantautora i aprendre a tocar el piano, la guitarra i el keytar, un teclat que es penja com una guitarra i que genera sons dels 80. «La música és una via d’escapament quan estic en situacions que no puc gestionar amb paraules, és la manera d’expressar tot el que sento», diu convençuda.

La jove va començar de ben petit amb la seva formació i, després d’una aturada temporal, David Uclé, músic i amic de la santpedorenca, la va engrescar perquè formés part de la seva banda com a teclista. A partir d’aquí, la Paula va reprendre la seva carrera i va agafar experiència formant part de dos grups de versions, Band-idos i Akelarre. El salt com a cantant, però, el va fer fa un parell d’anys, quan va publicar El repte, una cançó dedicada «als meus companys dels inicis» i que explica el desafiament que suposa «formar part d’una banda, fer música i, en definitiva, endinsar-te en qualsevol projecte i tirar-lo endavant». Aprofitant l’embranzida, la Paula va estrenar també durant el 2023 un EP, Fronts Oberts, on hi ha incloses sis cançons «molt diferents entre elles i que vaig publicar perquè eren molt personals i les volia compartir».

A principis d’any, la jove va presentar-se l’OP Fest, un concurs de cançons originals en català on cada comarca porta un representant, amb El repte. La bagenca es va plantar a la ronda final entre els 14 millors de Catalunya i, tot i patir una afonia que va ser «un cop baix», va tenir l’oportunitat de conèixer gent «increïble». «L’experiència que m’emporto no és el que vaig fer durant el programa, sinó el que va venir després», afegeix.

En els darrers mesos, la Paula ha guanyat seguretat i confiança i es veu cada vegada més preparada per formar el seu propi grup on, per primera ocasió, el seu rol sigui com a cantant: «Soc molt vergonyosa i sempre he viscut els directes des del rere, però ara he entès que la meva música és vàlida i pot agradar». Abans que acabi l’any, la santpedorenca té preparats dos llançaments, un d’ells de la que és, segons ella, la seva cançó més especial, Ho vols tot, perquè «marca un abans i un després en la meva vida».

Amb tot, Jim s’imagina «idíl·licament» en deu anys tocant en els principals festivals catalans, però és conscient de la dificultat que té aconseguir això: «No tothom hi té cabuda. Si fas música amb l’únic objectiu de triomfar, et frustraràs molt. La clau està a fer-ho per un mateix». El que sí que té clar la Paula serà «més valenta, amb un projecte més clar i consolidat i amb un estil propi». Mentrestant, continuarà treballant com a psicòloga en un centre on hi ha persones grans amb principis de demència i gaudint del seu «company de vida», el cavall Elvis.

Subscriu-te per seguir llegint