Fira Mediterrània de Manresa, en directe: tradició, espectacles i cultura popular al minut

Circ i cultura popular per cloure la Mediterrània

L'acte de clausura de la Fira Mediterrània d'enguany s'ha fet davant d'una plaça Major plena de gom a gom. La Cia Voël ha ofert un espectacle d'homenatge als béns culturals del país barrejant el circ amb els castells, amb la participació activa dels Tirallongues; la pedra seca, el toc de campanes, les falles del Pirineu i la Patum de Berga.

Ballem i cantem...esperant l'any que ve

Un dels objectius que persegueix la Fira Mediterrània de Manresa és l’impuls del fet comunitari com a element essencial de la cultura popular. Per fer-ho, des de fa anys, treballa en la creació de contextos que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa i que es puguin replicar a pobles i ciutats del país. En aquest sentit, enguany cal destacar els Saraus d’arrel, l’espai on tothom ha pogut tocar, cantar i ballar en català, i que cada dia han tancat les nits de la Taverna de la Fira, amb la participació espontània de bon nombre de persones. Aquesta iniciativa, se suma a les més consolidades com L’Hostal Càntut a la Fira i el gran nombre de concerts de ball i cant participatiu incloses a la programació, entre les quals Coi Dansem, per exemple, que va omplir de gom a gom la taverna la nit de dissabte. L'objectiu és que aquestes noves propostes tinguin continuïtat.

Lluïda trobada de Mulasses

Xàldiga Taller de Festes ha celebrat a la Mediterrània el 40è aniversari de la Mulassa de Manresa, un any després de fer-ho amb el Drac. La trobada, divivida en dues parts, ha passejat pel centre de la ciutat les bèsties en cercavila, al matí sense foc i a la tarda amb diverses enceses de lluïment de les colles convidades: la Mulassa Feixuga del Vendrell (Col·lectiu de Joves Els Feixucs), la Mulassa de Vic (Associació Cultural Sagals d'Osona), La Rauxa (Gatzara Fot-li Foc de Manresa) i La Guita (Ball de Diables de Santa Eulàlia i Lliçà d'Amunt). En acabar i com és tradició, encesa conjunta de tota la imatgeria

Hem d'aprendre molt dels bascos

La Mediterrània manté una línia discursiva: la unió d'allò tradicional amb el que és contemporani. I en aquesta edició, un dels noms més representatius d'aquesta definició ha estat Collectif Bilaka. El grup de dansa establert a Baiona (País Basc Francès) ha deixat el públic meravellat durant els 60 minuts que ha durat la seva unió amb el director Daniel San Pedro: una barreja excel·lent de dansa contemporània amb mescles perfectes de danses tradicionals basques. Han interpretar un ball de bastons que ha hipnotitzat els espectadors, i per si no n'hi havia prou, després han tret un tronc d'un arbre per ballar les cintes. El públic ha acabat dempeus, ovacionant els artistes i els quatre músics que hi havia interpretant en directe. El nom de l'espectacle? Bezperan, una estrena a Catalunya

Una sardana a ritme de folk

El grup gironí Fogaina Folk s’ha estrenat a la Taverna Cervesa Guineu aquest diumenge a la tarda. Aposten per la presència de gèneres catalans com el ball pla, la jota, la bolangera, la sardana curta i la rumba. Emmarcats, però, amb el ritme principal folklòric, on no fallen els ritmes dels acordions.

El seu objectiu és fer ballar al públic i de moment, avui ho han aconseguit.

El grup formava part de l’Off Humus Mediterrani.

Els joves de Radicel·la col·lapsen el pati del Kursaal

De fons només s’escoltaven els baixos d’una canço de ‘tecno’ però a mesura que t’apropaves i posaves be l’orella senties que era la cançó de l’Àliga o bé els Nans Nous de Patum. A mitja tarda, el pati del Kursaal no podia acollir més gent, que intentaven entreveure què s’hi ballava amb aquesta barreja de música electrònica i tradicional. Ells són Radicel·la, una associació de joves vinculats al món de la dansa d’arrel que han presentat la seva primera proposta: "Horabaixa". La peça narra com a traves de les danses populars això pot esdevenir un element de comunitat, on cercar una identitat pròpia.

El Sielu balla amb cassets, reclams de cérvols i discursos del dictador Moammar al-Gaddafi

Dissabte a la nit hi havia ganes de festa. La fira havia programat a la sala El Sielu al serbi Vladimir Lenhart, que va disparar cassets tan sorprenents com un per a caçadors amb cérvols bramant. Va sonar una bona estona. L’acompanyava l’estilosa cantant Zoja Borovčanin, de la longeva banda de rock sèrbia Lira Vega.

Ella ballava com si estigués en una festa new wave dels anys 80. Ell manipulava un sampler Roland i dos reproductors de casset que permetien canviar el to i la velocitat de les gravacions. També feia grinyolar un petit walkman.

Son de Belgrad, fa cinc anys que col·laboren i les seves cançons son en serbi però també en eslovac i albanès. El projecte es diu Lehnart Tapes i juga amb la idea d’agafar objectes sonors readymade i convertir-los en loops. La seva actuació a Manresa era la primera a l’estat. Van interpretar peces dels seus àlbums publicats i esbossos dels que vindran.

Quan la festa estava desfermada van començar a sonar discursos d’un dels dictadors més longeus de l’Àfrica, Muammar al-Gaddafi (1942-2011). La cantant va alçar el "Llibre verd" (1975) que el libi va escriure amb les seves tesis, llegint-lo amb reverència mentre la gent continuava passant-s’ho bé. Les paraules de Gaddafi sonaven transcendents, en serbocroat, en la manera com va arribar als anys 80 a l’antiga Iugoslàvia.

“Aquest llibre hauria de ser estudiat pels joves que fan Ciències Polítiques”, deia Lenhart en la calma del camerino, després de l’actuació. “La teoria de Gaddafi m’agrada. Va anticipar la situació actual on les democràcies són corruptes”, afirmava d’un dictador que va ser acusat de tota mena de crims i abusos contra el seu poble. “El què va fer després, no cal discutir-ho”.

La Capella Polifònica de Girona recorda la darrera carlinada

Marià Vayreda era un escriptor d'Olot que va publicar «Records de la darrera carlinada», una novel·la autobiogràfica sobre els seus records i vivències quan va allistar-se a les tropes carlines durant la tercera guerra carlina, a la zona de la Garrotxa. Avui al migdia, a la sala petita del Kursaal, la Capella Polifònica de Girona ha interpretat un capítol del llibre, que parla del personatge d'El Valencianet. Un jove i bell carlí que s'allista a la causa carlina, per motius catalanistes. Durant els 60 minuts que ha durat l'espectacle, dalt l'escenari hi ha hagut un diàleg entre el cor gironí, format per quaranta cantaires de totes les edats, i una joveníssima però brillant actriu: Clara Mir, que ha estat l'encarregada d'explicar la història amb el públic. Com si ho hagués fet sempre. Semblava que expliqués un conte, perquè el públic, cautivat, tot i no existir cap decorat darrere els intèrprets, segurament s'imaginava tots els espais que anaven apareixent. Només veien la boina vermella que duia Mir, representant el bàndol carlista, però quedava ben clar en cada moment quin lloc passava l'escena. Un espectacle històric, acompanyat de músiques tradicionals catalanes com Els tres tambors i la Cançó del lladre, acompanyats Pere Romaní a l'acordió i Pere Coma al contrabaix. La direcció escènica ha estat a càrrec de l'igualadí Víctor Borràs.

Rècord històric de professionals a la Mediterrània

25 sessions amb entrades exhaurides i el 88 % d'ocupació mitjana als espais de pagament. En total, 8.968 entrades venudes d'un total de 10.190. 969 artistes a la fira i rècord històric de professionals acreditats: 1.234, gairebé 200 internacionals d'una vintena de països. Xifres que demostren "l'interès" que desperta el mercat manresà com a punt de trobada per al sector, com ha explicat aquest migdia Jordi Fosas, director artístic del certamen. Són algunes de les xifres que deixa aquesta Mediterrània, a punt de tancar la seva 28a edició.

Què es fa aquesta tarda a la fira?

13 h. Última vèrtebra. Jo cantar prou cantaria. Conservatori Municipal de Música. 6 euros, anticipada; 10 euros, a taquilla. Teatre.

13.30 h. Jaime Pablo Díaz amb els joves del Programa d’impuls. Llavor. Plaça Europa. Gratuït. Dansa.

14 h. Hostal Càntut a la Fira. Grup Sardanista Dintre el Bosc. 25 euros. Música.

16.30 h. Esbart Ciutat Comtal. Fars. Nau de l’Anònima. 6 euros, anticipada; 10 euros, a taquilla. Dansa.

16.30 h. Petricor. Jota de la vida. Taverna Cervesa Guineu. Gratuït. OFF Humus Mediterrani. Música.

17 i 19 h. Sacude. Tierras raras. Plaça de la Música. Gratuït. Dansa.

17.30 h. «Un gest d’arrel». Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Centre Cultural El Casino. Sala d’exposicions. Gratuït. Exposició.

17.45 h. Fogaina fok. Fogaina. Taverna Cervesa Guineu. Gratuït. OFF Humus Mediterrani. Música.

17.45 h. Radicel·la. Horabaixa. Teatre Kursaal. Pati. Gratuït. Dansa.

18.30 h. Xàldiga Taller de Festes. Trobada de mulasses. Itinerant: de la plaça Neus Català a la plaça del Carme. Gratuït. Cultura popular.

18.30 h. Collectif Bilaka & Daniel San Pedro. Bezperan. Teatre Kursaal. Sala Gran. 10 euros, anticipada; 15 euros, a taquilla. Dansa.

19 h. Artiga. Taverna Cervesa Guineu. Gratuït. OFF Humus Mediterrani. Música.

20 h. Cia Voël. Immaterial. Plaça Major. Gratuït. Circ.