L'hongarès László Krasznahorkai obté el Premi Nobel de Literatura

L'escriptor hongarès László Krasznahorkai és el Premi Nobel de Literatura d'enguany per "la seva obra convincent i visionària que, enmig del terror apocalíptic, referma el poder de l'art", segons ha anunciat aquest migdia l'Acadèmia Sueca.

Krasznahorkai participarà pròximament en el festival de literatura Kosmopolis que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'autor centreeuropeu conversarà amb Miquel de Palol sobre el tema "Narrar l'apocalipsi", el divendres 24 d'octubre, a les 17.30 h, a la Sala Teatre de l'equipament de la capital catalana. En el moment d'escriure aquestes línies encara hi ha entrades a la venda.

En català, el març d'aquest any Edicions del Cràter va publicar la novel·la "Tango satànic", mentre que en castellà Acantilado té en el seu catàleg diversos títols del nou Premi Nobel.

László Krasznahorkai és un dels autors més llegits i traduïts, un autor de culte internacional amb una obra marcada per una realitat narrada amb malenconia i humor. "No vull mentir, seria molt interessant rebre aquest premi. No obstant això, em sorprendria molt si el guanyés", va afirmar el passat mes de febrer en una entrevista a Estocolm, durant la presentació de la seva novel·la "Herscht 07769".

Nascut a Gyula, al sud d'Hongria, el 5 de gener del 1954, Krasznahorkai va créixer en una dictadura comunista on els ideals teòrics quedaven molt per sota de la realitat grisa. Aquesta petita ciutat propera a la frontera amb Romania apareix en moltes de les seves novel·les. Gyula és l'escenari urbà de "Tango satànic", "La melancolía de la resistència" es desenvolupa totalment allí i la trama de "Guerra y guerra" comença en aquesta localitat, com el mateix autor va remarcar en una entrevista.

Del Dret a la literatura

Krasznahorkai va estudiar dret a les universitats Szeged i de Budapest entre 1973 i 1978, però va decidir abandonar aquests estudis. Conegut pel seu caràcter inconformista, Krasznahorkai va tenir diverses feines, va fer de miner i de vigilant de seguretat i va començar a desenvolupar el seu gust per l'escriptura.

El 1977, va iniciar els estudis d'andragogia (ensenyament d'adults) i filologia hongaresa a la universitat de Budapest i va començar a publicar en diverses revistes literàries, entre elles la prestigiosa "Mozgó Világ" (Món en Movimento).

La seva primera novel·la, "Tango satànic", es va publicar el 1985 i va ser ben rebuda per la crítica del país centreeuropeu per la seva originalitat.

Ja en les seves primeres obres utilitzava llargues frases subordinades que semblaven amassar el llenguatge amb la intenció de capturar les emocions i el pensament en tota la seva profunditat.

Les frases curtes, assegura, són artificials perquè la ment humana és un torrent de paraules.

Un altre tret de la hipnòtica però exigent prosa de Krasznahorkai és la seva subtilesa i extraordinària intensitat.

Viatges i èxit

En la segona meitat de la dècada de 1980, l'escriptor va poder sortir d'Hongria i en els següents 15 anys va viatjar i residir en països com Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Regne Unit, Xina i Japó, tornant sempre a Hongria.

En aquest període va publicar algunes de les seves obres més importants com "La melancolía de la resistencia" (1989) i 'Guerra y Guerra' (1999), que van obtenir èxit a l'estranger i van ser traduïdes a més de deu idiomes.

També en els 80 va començar la seva col·laboració amb el seu amic Béla Tarr, el conegut director de cine, que ha portat a la gran pantalla obres com "Tango Satànic' i '"Armonías de Werckmeister", el guió de la qual va ser escrit per Krasznahorkai a partir de la novel·la "Melancolía de la resistencia".

L'apocalipsi amb humor

L'escriptor s'ha inspirat molt en la cultura asiàtica i, principalment, japonesa, mentre que en les seves obres desenvolupa temes apocalíptics i distòpics amb un estil dens i melancònic, però amb humor i, freqüentment, sense ús de puntuació, un fet que requereix una atenció especial del lector.

Ell mateix va reconèixer, en rebre el Premi Formentor de les Lletres 2024, que escriu per a si mateix i "per la petita llista de gent que encara llegeix".

Quan li van lilurar el prestigiós Premi Internacional Man Booker, el 2015, el jurat va assegurar que Krasznahorkai és un escriptor que descriu la realitat actual amb unes imatges belles, aterridores i còmiques al mateix temps.

La difunta escriptora nord-americana Susan Sontag va ser una de les primeres novel·listes internacionals que el va elogiar afirmant que era "el mestre hongarès de l'apocalipsi que evoca Gogol i Melville". Altres literats han expressat també la seva admiració cap a Krasznahorkai, que ha adquirit la categoria d'escriptor internacional de culte en l'última dècada.

Alguns crítics han assenyalat que la visió apocalíptica de l'escriptor està relacionada, en part, amb la pèrdua de valors del règim comunista i, més tard, amb la visió de la civilització occidental en decadència.

En català s'ha publicat "Tango satànic", i en espanyol "Melancolía de la resistencia" (2001), "Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río" (2005), "Guerra y Guerra" (2009), "Ha llegado Isaías" (2009), "Y Seiobo descendió a la Tierra" (2015), "Tango satánico" (2017), "Relaciones misericordiosas" (2023) i "El barón Wenckheim vuelve a casa" (2024).