El Foment de Súria indagarà en tots els ‘angles’ de Roc Esquius

Roc Esquius (Súria, 1982), dramaturg, director i actor, viu «un moment molt dolç, però molt intens». Actualment batalla amb cinc projectes teatrals. Per la banda professional a Barcelona, el té ben enfeinat Supersàpiens, «un muntatge bèstia en una nau industrial del Poblenou» que s’estrenarà el 20 d’octubre. Signa la dramatúrgia, dirigeix Sergi Belbel i actuen Marta Torné i Enric Cambray. Després se’n va a dirigir Desaparellats a l’Espai Texas i arrodonirà l’any amb La torradora a la Sala Versus Glòries, amb la qual repeteix duet creatiu amb Sergi Belbel (Terrassa, 1963), qui va ser director del Teatre Nacional de Catalunya i autor de Carícies, Morir o Després de la pluja.

I per la banda amateur, Esquius ha assumit la direcció de la seva obra Claqué o no amb un grup de Sant Cugat. Però el projecte sentimentalment més potent que té entre mans és la direcció d’Angle mort (2020), una comèdia que va escriure justament amb Belbel i de la qual se’n van fer més de 100 funcions (tres temporades a la Versus, una l’Aquitània, bolos per tot Catalunya), amb el Foment Cultural de Súria, entitat a la qual ha estat vinculat des de sempre. «És un al·licient poder treballar a Súria i aportar el meu gra de sorra al Foment», subratlla. L’obra s’estrena aquest dissabte (20 h) i se’n faran un total de tres funcions (també dissabte 18, 20 h; i diumenge 19 d’octubre, 18 h).

Va escollir Angle mort per portar a escena en l’inici de la temporada de la programació del Foment de Súria, perquè, tot i que gairebé sempre tant ell com Belbel han estat en el procés d’assajos de les obres que han escrit, aquest cop no hi havien participat: «a vegades es prenen decisions que queden diferent de com les vam pensar mentre escrivíem i sempre m’havia quedat el cuquet». Per tant, aquesta oportunitat li permetia «jugar amb una obra en la qual hi ha molt joc. De fet, quan l’escrivíem vam riure moltíssim i ha estat un alliberament poder explicar-la com l’havíem pensat. Estic molt orgullós del treball fet a Súria». Ara queda per veure la reacció de Sergi Belbel al treball que han fet. El dramaturg terrassenc assistirà a l’estrena i després participarà, amb Esquius, en un col·loqui amb el públic. «Potser ell ho hauria fet d’una tercera manera. Tinc ganes que ho vegi per veure què passa», assenyala el surienc.

Angle mort planteja un moment de crisi: l’Andreu, el propietari d’una petita start-up d’èxit, es veu obligat a acomiadar un del seus treballadors. Per fer-ho de la millor manera possible, cita els tres empleats (la Beatriu, el Carles i la Diana) a la sala d’espera del seu despatx per entrevistar-los un a un. Però tot es descontrola de manera surrealista. Mentre l’Andreu mira de resoldre el problema al despatx, no veu que a la sala d’espera les coses semblen agafar un aire inesperat, com en l’angle mort del retrovisor d’un vehicle. Per mostrar els dos punts de vista, el muntatge combina el teatre de text i el teatre de gest, «per tal que l’espectador vegi una part amb so i una altra sense, i que plantegi la tensió entre allò dit i el no dit».

Esquius assegura que està molt content de la feina dels actors: Josep Noguera, que ha dirigit moltes obres i ha actuat molt amb el Foment; Avelí Garcia, també un habitual dels muntatges de l’entitat; i Laia Fonts i Neus Esquius (és la seva neboda), totes dues amb estudis d’interpretació. «Tenien moltes ganes i ho han donat tot», apunta. Han treballat «fent un tast de muntatge professional, que va ser una de les motivacions per tirar endavant el projecte». Així, com si es tractés d’un ritme professional, van assajar durant tot el juliol de dilluns a divendres a les tardes (mentrestant ell al matí escrivia La torradora) i completant-ho després els caps de setmana, amb l’adjudantia en la direcció de la seva germana, Maria Alba Esquius: «la seva participació ha estat important per tirar endavant el projecte», que s’escau en el centenari de l'edifici del Foment.