El duet L'Arannà estrena «Turmarí» a la Mediterrània, el seu últim disc que recupera el Cant redoblat de les Pitiüses

Música popular i tradicional de les illes d'Eivissa i Formentera (Les Pitiüses) amb tocs d'electrònica. Una barreja que el duet L'Arannà, format per la catalana Anna Sala i l'eivissenca Lara Magrinyà «ha sigut molt natural: Hem agafat la flauta eivissenca, un sintetizador, i els hem fet dialogar. Justament a Eivissa també hi ha aquesta cultura del club o de la música electrònica», diu Magrinyà. «A nivell de discurs ha sigut interessant apropar aquestes dues cultures i fer-les existir sense que una desvirtuï l'altra», afegeix.

El duet forma part de l'Obrador d'arrel des d'aquest passat 2024, un fet que els ha ajudat a tirar endavant el seu segon disc: Turmarí, que es presentarà en exclusiva a la 28a edició de la Fira Mediterrània de Manresa aquest divendres 10 d'octubre a dos quarts de set de la tarda.

Sala i Magrinyà es van conèixer a l'ESMUC on totes dues estudiaven piano clàssic. Acabada la carrera decideixen començar un projecte juntes i crear L'Arannà. El seu primer treball discogràfic va ser La Salamandra (Blau Atzavara, 2024), a partir de contes de Mercè Rodoreda. Ara estrenaran Turmarí, un projecte que assegren que ha estat possible gràcies a formar part del programa de suport de la fira manresana. «Estar a l'Obrador pels artistes que comencen és tenir la possibilitat de fer o no fer el projecte. De cop tens un recolzament econòmic, però també d'infraestructura, d'una gent que et va fet un seguiment, que et donen l'oportunitat de tocar en un fira, on hi venen programadors internacionals... Per nosaltres va ser un abans i després en la manera d'enfocar el projecte», assegura l'eivissenca Magrinyà. Tot i això, per a elles ja és la tercera vegada que trepitgen la capital bagenca en motiu de la fira.

Electrònica i cant redoblat eivissenc

El disc, Turmarí, està relacionat al voltant de la música popular i tradicional d'Eivissa i Formentera. El duet s’ha encarregat de demanar instruments tradicionals a artesans locals: «Són instruments que fan a casa seva i a mida». Expliquen que aquests instruments, entre els quals hi ha un petit tambor i una flauta eivissenca, estan lligats a les danses populars, com el Ball Pagès, i també la tradició del Cant redoblat, «la cançó per excel·lència popular a Eivissa i Formentera. Aquesta pecularietat consisteix en fer uns 'trinos' al final de les gloses, una tradició molt antiga, que «es creu que és anterior fins i tot a la llengua catalana, realment un tresor patrimonial». Les cançons del nou disc són una exploració amb l'electrònica. «Una ruta molt diferent a la que hem fet fins ara» diu Magrinyà. Però una exploració gairebé necessària. L'eivissenca té clar que el cant redoblat és molt poc conegut, i que barrejar-lo amb l’electrònica pot ser una manera d’arribar a més públic.

Per L'Arannà, té molt sentit fer «una cerca en aquestes coses que formen part d'un món que ara ja no hi és». Creuen que també és agraït per a qui ho escolta, sobretot per la sensació d'identitat que poden despertar: «Hem trobat molta gent que no ho havia sentit mai però ens diu: 'És com si ja ho hagués sentit, com si ho portés a dins'».

Expliquen que han fet un petit tast a Eivissa, amb públic molt variat. «D'una banda, la gent gran els deia: 'Em transporta a la meva rebesàvia', i potser nosaltres vam escoltar aquesta rebesàbia conreta a l'hora d'agafar el materal i fer cançons. També van venir noies molt joves que ens deien: 'Quina passada, m'hi vull animar, com ho feu?'». Magrinyà confessa que ella és eivissenca però de pares no eivissencs: «Llavors, en realitat, m'he apropat a aquesta cultura però una mica des de fora. I veure que noies d'arrels eivissenques et diguin que no ho havien vist mai i que els interpel·la és molt emocionant».