«Al Marroc no hi actuaré mai, és un país opressor»

Fa dos anys que va treure el treball Mawja. Va ser considerat el millor disc del 2024 segons la World Music Chart Europe, on voten especialistes en música de ràdios de 24 països d’Europa. Des de llavors viatja pel món presentant-lo. Ha anat a molts països, menys a l’estat espanyol. Tot i viure a Barcelona, no l’havia pogut estrenar fins aquest divendres, a Manresa, en el marc de la Fira Mediterrània.

Per què costa tant veure un concert seu per aquí?

Incomodo. En molts països sé del cert que les ambaixades marroquines han fet pressió perquè jo no actuï. A França ho van aconseguir. A altres llocs ho han intentat, però no s’han deixat influir per aquesta censura.

El què es pugui dir des d’aquí sobre el Sàhara i el Marroc té molta més força. Per què aquí li és més difícil alçar la veu?

La societat civil és molt solidària, entre els dos pobles hi ha molts lligams. A més, la història del Sàhara occidental forma part també la història d’Espanya i de la seva transició. En l'àmbit global hi ha lleis internacionals que deixen clar que Espanya és encara administrador del nostre territori. Però Espanya mai no ha permès que fem un referèndum d’independència i que puguem descolonitzar les nostres terres.

Ara l’atenció sembla posada en el que passa a Palestina...

Les dues qüestions no disten gaire. Són lluites semblants, contra el colonialisme i per l’autodeterminació. Els sahrauís estem a punt de complir 50 anys lluitant. En els dos casos Nacions Unides s’ha posicionat, però el Sàhara encara no és un país autònom.

Què caldria fer?

El govern espanyol hauria de pressionar a la dictadura del Marroc. I hauria de complir amb les obligacions que té amb un poble que ha abandonat a la seva sort. Que compleixi el què li exigeix la legislació internacional, això permetria que es fes justícia.

I no passa?

La nostra causa està silenciada. Per raons econòmiques i geopolítiques.

John Carlin es preguntava l’altre dia a La Vanguardia perquè el patiment de sudanesos, rohingyas i ucraïnesos causa tan poques protestes. De si no tots els genocidis són iguals...

Hi ha moltes guerres que no se’ls dona visibilitat. Quan veiem el conflicte de Rússia i Ucraïna i les mesures de pressió que s’han pres ràpidament... penses que hi ha alguna cosa de racisme en aquestes polítiques.

L’espectacle inaugural de dijous de la fira va denunciar la situació de Palestina...

Hi ha una majoria de la societat que està a favor del dret a decidir del poble palestí, del fet que tingui el seu propi país. L’extermini de la població de Gaza ens ha horroritzat. Estan aplicant un apartheid. Tenen tot el nostre suport.

Encara que vostè a les seves cançons parla d’altres coses...

Sobre l’amor, la vida... hi ha també la reivindicació però també moltes sensibilitats. Tothom es pot associar al pensament que vulgui.

Li han ofert d’actuar a Marroc?

El 2014 em va semblar que hi havia la intenció, però m’hi vaig negar. No hi he actuat i no vull actuar-hi mai, és un país opressor. He crescut en un camp de refugiats. La meva història és la que és pel conflicte que l’estat marroquí ha generat. Per respecte a la meva família i a la meva gent, mentre el meu país estigui ocupat, sota el seu assetjament, tortura i denigració de l’ésser humà... no puc. El món és molt gran i, a més, podria ser sotmesa a la privació de llibertat.

No s’hi hauria d’anar de vacances?

La gent pot fer el què vulgui, però jo no aniria a un lloc on es cometen crims contra les persones.

La fira es diu Mediterrània, el poble sahrauí també reivindica l’accés al seu mar?

Sí, la integritat territorial també l’inclou. Tenim el tercer banc pesquer del món. Però el Marroc ens ha portat milers de colons i és molt difícil que puguem guanyar-nos la vida.

Té la sensació de presentar el seu disc massa tard?

Mai no és tard si el moment és bo! M’agradaria que pogués servir per fer una gira per Catalunya, un lloc que, després de 16 anys, sento que ja és casa meva.

Subscriu-te per seguir llegint