Crònica d'una nit en blau: Refree i Niño de Elche en una proposta mística

Fa anys que es coneixen, els agrada seguir la seva intuïció i experimentar. Raül Refree i Niño de Elche són dos grans noms de la música del país i ara s’han trobat junts en un disc que ahir van publicar i, a la vegada, estrenar al Kursaal: Cru+es.

Era la segona actuació a Catalunya des del Sónar, col·locats en un espai sobri de color blau dissenyat per l’escenògrafa Marta Pazos. Al mig hi havia el què primer semblava una enorme llàgrima negra. Amb la il·luminació va anar transformant-se en una gota d’aigua i, després, en una mena d’entitat tornassolada.

Van començar tots dos en la foscor, amb una llum blanca que feia pampallugues. Després van seguir en la penombra i entre impactes estroboscòpics. És un espectacle on diuen explorar la dicotomia entre la vida i la mort. Un repertori aspre, amb molts silencis tensos, on el Niño de de Elche fa d’anticantaor, desconstruint el flamenc, esquinçant-se, interseccionant-lo amb l’art contemporani i rampells teatrals. Van haver-hi moments espectrals, d’altres evocadors i la majoria buscant la transcendència.La seva és una proposta difícil, que es perd i s’apropa al tedi quan són ells dos i només una guitarra. Diverses persones es van aixecar i marxar.

Niño va estar més contingut de l’habitual però també va cridar, sospirar, lamentar, esbufegar, rugir, es va picar la boca... La cançó més bonica és Antes de i l’última és quan acaben evocant el final dels finals, «cuando la muerte nos bese».

Subscriu-te per seguir llegint