L’Unai canvia tobogan per patates

A l’Unai li han pres el tobogan, però a canvi pot comprar unes patates fregides ben llustroses que es cruspeix amb delit. No podrà baixar per la làmina de metall fins dilluns, potser dimarts, però de les furgoteques emanen uns flaires de greix i salsa que bé valen una fira que trastoca els seus jocs durant una setmana. «No es pot passar», li diu per enèsima vegada l’àvia. I no li falta raó: entre la carpa musical de la Taverna i la contigua dels professionals l’accés està barrat. Paciència, Unai. De segon, aprofita i demana’t una pizza.

«Soc una fan fidel de la Mediterrània», confessa orgullosa la Mar Rubiralta, de Balaio Produccions. «Fa anys que vinc, tinc una agència i a Manresa hi acudeixo sovint a vendre, tot i que alguna vegada també he comprat espectacles», explica, mentre comparteix dues creps de xocolata gegants amb el músic polifacètic Ime Alibi i el Habib Dechraoui, del prestigiós Festival Arabesques que se celebra a Montpeller.

Les cinc-centes esquelles que sonen sense aturador penjades talment com les plantes d’una pèrgola al passadís d’entrada al pati del Casino fan de banda sonora d’un espai que es va animant a mesura que cau el dia. «S’hi està molt bé aquí», admet la Mar, que agraeix el bon temps de Manraqueix -l’anvers estival de la Manrússia d’hivern- per obra del canvi climàtic. «La Mediterrània està molt bé perquè tens l’oportunitat de veure artistes internacionals», conclou mentre la crep va desapareixent d’uns plats col·locats en les preuades i molt buscades taules habilitades al jardí.

«El dijous va ser millor del que ens esperàvem», apunta la Rosa Tarrés, de la furgoteca Tximeleta, mentre prepara una espectacular tarrina de salchipapa amb quètxup: «avui ha anat així així, i demà pujarà», anota mentre traça amb les mans una gràfica en forma de campana invertida. Si el bon temps acompanya -i els sempre controvertits mapes meteorològics així ho indiquen-, la d’avui es perfila com la jornada central de la fira, amb milers de persones al carrer. Un generós rajolí de salsa desborda el contingent calòric del plat de patates fregides i uns deliciosos frànkfurts de butxaca.

Ho espera també el Jordi Bonvehí, a la parada de l’Oficina de Turisme ubicada estratègicament a l’inici del Passeig Pere III. «Avui, la gent, sobretot demana el programa de la fira», comenta assenyalant els fulletons de promoció de Manresa nous d’aquest any. «El cap de setmana és quan ve la gent de fora», i mentrestant els locals «sobretot agafen el desplegable de l’Anella Verda». Amb tant menjar assetjant per totes bandes, s’imposa sortir de ruta.