Els artistes locals treuen pit en la jornada més concorreguda de la Mediterrània

Ser exclòs no és plat de bon gust i el desig de pertinença s’erigeix en una necessitat que pot dur l’ésser humà a trair-se a ell mateix. En el nou espectacle de La Llançadora, la xarxa de dansa d’arrel de la Catalunya Central, aquest neguit travessa la coreografia i la música i situa l’espectador davant d’un escenari tan conegut com inquietant. A la Mediterrània és difícil sentir-se desplaçat perquè tothom hi troba el seu lloc tal com va quedar clar al llarg de la jornada d’ahir, un altre dissabte de concurrència multitudinària als carrers, places i sales cèntriques de la ciutat que se suma a la història de la fira. Un dissabte en el qual van destacar les propostes de creadors del territori.

Després d’estrenar-se amb "Fiblades", el projecte de La Llançadora ha fet un pas endavant. «"Mosaic" era un repte», va assegurar la directora, Núria Hontecillas, perquè «hi havia més ambició en l'àmbit coreogràfic i per la presència de música feta a mida, a càrrec del duet l’Arannà. Hem treballat per primer cop els dos aspectes junts».

Coproduït pels Ajuntaments de Sallent, Navàs i Gironella, el muntatge tracta «el sentiment de pertinença, la necessitat de saber que som part d’un col·lectiu i, alhora, sentir-nos reconeguts». La principal responsable de la peça va recordar que «el tema va sortir de "Fiblades", i en el desenvolupament van aparèixer altres temes com la manera com ens relacionem les persones, l’exclusió, els límits que ens posem en allò que fem a l’hora de voler formar part d’un grup i, també, hem volgut fer una mirada als nostres avis i àvies, perquè en el fons el tema de la identitat hi ha sigut sempre». Un cop estrenat, "Mosaic" anirà a Avinyó el 25 de novembre i farà diversos bolos el 2026.

Els carrers són de la fira

Provar de travessar la plaça Sant Domènec va ser una proesa durant bona part de la tarda, fins al punt que la presència de l’acció reivindicativa per denunciar el genocidi palestí passava gairebé desapercebuda. Un senyal inequívoc que la ciutadania es va fer seva la fira un cop mes, transitant rumb a algun espectacle, seguint la rua de l’orquestra del serbi Ekrem Mamutovic o, simplement, deixant-se endur per les flaires i les llums de les parades del Passeig.

Un altre dels punts d’atenció de la jornada van ser les dues primeres actuacions de l’Esbart Manresà amb "Mil primaveres" a la seva ciutat, després d’estrenar la peça, guardonada amb el Premi Delfí Colomer, al festival Ésdansa. A la plaça Puigmercadal, el grup va dir prou als genocidis imparables, als terratinents estratosfèrics, als horaris inflexibles, al paisatge asfaltat, als preus impossibles, a la intel·ligència autoritària, al consum exponencial, a les fronteres esquelètiques. Hi va haver clavells per la pau i cartells denunciant les dissonàncies del món actual.

Una revolta ballada amb música en directe. Un poble que cridava i es rebel·lava contra el poder. Una crida a la memòria històrica i a la força de la comunitat. Els vuit intèrprets van acabar el ball convidant i fent partícip al públic de la revolució del poble contra el poder, amb la direcció artística de Jordi Gros, director del cos de dansa, i l’acompanyament dramatúrgic i escènic d’Arantza Labuena i Sergi Estebanell.

Roger Andorrà omple la plaça

De l’èxit de convocatòria de la plaça Sant Domènec, rebatejada com a plaça de la Fira, va participar el grup La Baula, on toca el sallentí Roger Andorrà. El públic va escoltar el primer disc, "Cançons a l’ombra": folk català amb una gralla, corda, polifonies vocals i percussió d’arrel.

Goig, amb Ramon Franch, Elena Ribera i Laia Tatjé, de Cardona i Salelles, va mostrar el seu primer treball. Fins ara han actuat sobretot en esglésies petites. El grup ceretà i urgellenc Hidra va fer ballar amb l’acordió diatònic i el violí. Inspira Teatre va arribar al públic menut amb "Nallar", dirigit per Maria Casellas.

Subscriu-te per seguir llegint