Falten sardanes a la Fira Mediterrania?

A la Fira Mediterrània hi ha gran varietat de propostes. Aquest any s’hi programen una vuitantena d’espectacles d’arrel tradicional. Així i tot, fa anys que no s’hi veu una ballada de sardanes amb tots els ets i uts. En aquesta edició, només s’ha convidat una cobla.

És la Cobla Reus Jove, que divendres va actuar amb els ebrencs Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. La direcció va anar a càrrec de Marcel Casellas, substituint al traspassat Jesús Ventura (1960-2022). La Cobla Reus Jove havia actuat en les dues primeres edicions de la fira de Manresa, des de llavors no havien aconseguit repetir.

«Ens ha costat 26 anys que ens tornessin a programar!», lamenta el seu contrabaixista Eduard Sendra. «Hem picat molta pedra, hem presentat molts projectes i sempre en els han tombat. Alguns molt bons! El motiu és sempre el mateix: no hi cap, volem ser més esnobs... això és així. En ser un producte d’aquí, a vegades es menysprea». Creuen que existeixen moltes propostes que surten d’una ballada de sardanes que podrien encaixar en la programació. «Una cobla és com un equip de futbol, som 11. El que tot sovint hi ha són espectacles que n’agafen algun instrument concret».

Sardanes espontànies

La cobla va actuar a la plaça de Sant Domènec on es van col·locar cadires. Hi havia qui, sense atrevir-se a ballar, puntejava mentre els escoltava. En altres espais de la fira s’hi ha ballat sardanes espontàniament com en Saraus d’arrel que hi ha hagut a les nits a la Taverna Cervesa Guineu. També en espectacles com Coi Dansem de l’Esbart Joaquim Ruyra, on la sardana es balla amb un got de ratafia a la mà i barrejant-la amb l’ska.

«És cert que aquest any només hi ha una cobla, però els ingredients hi són convivint amb altres sonoritats», explica la tenora Roser Serrano. Ahir va actuar per partida doble: a Coi Dansem i amb el grup La Baula. «De ballada de sardanes no n’hi ha, però no crec que sigui l’objectiu. La fira té una mirada oberta i quan s’han rebut propostes interessants s’han programat».

En aquesta edició, a la biblioteca del Casino també s’hi ha pogut veure l’exposició dedicada al compositor de sardanes Juli Garreta (1875-1925).

Repensar les ballades?

A la Fira Mediterrània res s’allarga massa, molts espectacles duren 45 minuts. Una ballada pot durar dues hores. Caldria repensar-les per poder incloure-les? A Manresa es va crear l’estil manresà, que permet tirades més curtes i ballar més sardanes. El model s’ha anat estenent, tot i la resistència que hi ha hagut a les comarques gironines.

L’única cobla d’enguany a la fira ha estat la Cobla Reus Jove, que va actuar amb els Quicos

«A Blanes, l’estil manresà no s’ha incorporat fins a l’any passat!», diu Quim Rullant, que presenta el programa de ràdio iCatMans a iCat. «El què passa és que les línies musicals de les cobles solen mirar cap a Europa i la música clàssica. No tant en el bressol real de la música tradicional del nostre país que és la Mediterrània».

Creu que potser caldria reinventar el format, tal com al seu dia es va fer des de Manresa. A la vegada, està cansant de sentir a dir que a les ballades només hi va gent gran. «Fa 40 anys que ho sento, però aquesta gent no deu ser la mateixa que hi havia fa 40 anys, no? Fins fa poc hi havia els The Tyets fent ballar sardanes a la gent més jove».

Noves generacions?

«Les cobles estan nodrides de gent molt jove que toquen sardanes per tot Catalunya», apunta el flabiolaire i acordionista Dani Àlvarez. «Hi ha una nova formada de gent balladora que també la gaudeix. Ara, és cert que no està en un gran moment».

Àlvarez forma part de La Coixinera, que van divendres també van actuar a la plaça Sant Domènec. Són una banda folk nascuda a Mataró el 2001. Entre les danses catalanes que toquen hi ha la sardana. «Durant molts anys la sardana ha tingut una entitat pròpia en l'àmbit de país, i ara és molt testimonial a la fira. Es podria fer més per integrar-la, ajudar-la a difondre, fer-la més col·laborativa...»

Sardanes internacionals

Hi coincideix el percussionista gallec Mario G. Cortizo. «A la fira hi podria haver més cabuda de propostes de risc que incloguin la cobla». Ell és músic a la Banda Municipal de Barcelona. Ha vist com en les actuacions de la banda a l’estranger s’hi incorporen els instruments de cobla i es fan sardanes de bis. «Es reben sempre amb molta energia!»

«Les cobles estan nodrides de gent molt jove que toquen sardanes per tot Catalunya»

Ha compost la música de l’espectacle Llavor que avui (13.30 h) es podrà veure a la plaça Europa. Diversos joves becats pel Programa impuls col·laboren amb el també gallec Jaime Pablo Díaz i inclouen un solo de tenora i gralla. Cortizo també col·labora a Radicel·la, que es podrà veure avui (17.45 h) al Kursaal, on a banda d’un ball de bastons hedonista hi ha també els instruments de cobla.

El risc d’avançar

«La gent que fa música tradicional sempre té la por de ser criticada perquè, en renovar-la, se l’estan carregant», apunta Cortizo. «Però si tu coneixes d’on vens, pots arribar molt lluny. Fem un espectacle de cobla innovador! Que no sigui només afegir-hi música electrònica, que és la moda. La cobla és una formació que, més enllà del repertori típic, pot tocar de tot!».

Subscriu-te per seguir llegint