La Fira Mediterrània tanca la 28a edició amb el rècord històric de professionals acreditats
25 sessions han exhaurit entrades i l'ocupació dels espais de pagament ha estat del 88%
El mercat es clou aquest vespre amb la Cia. Vöel i els Tirallongues a la plaça Major
La propera fira se celebrarà a Manresa del 15 al 18 d'octubre del 2026

Tània Infante, Jordi Fosas, Marc Aloy, Carol Duran i Lídia Hinojo, aquest migdia / Susana Paz

25 sessions amb entrades exhaurides i el 88 % d’ocupació mitjana als espais de pagament; 969 artistes a la fira i rècord històric de professionals acreditats: 1.234 dels quals gairebé 200 internacionals de 20 països diferents. Xifres que demostren «l’interès» que desperta el mercat manresà com a punt de trobada per al sector. És una de les conclusions extretes per Jordi Fosas, director artístic del certamen, en el balanç d’una 28a Fira Mediterrània que avui es tanca a la plaça Major amb circ i en un dels recuperats grans formats.
La Mediterrània va iniciar un camí amb l’arribada de Fosas, ara fa set edicions, amb el convenciment que invertir en creació desenvoluparia «teixit» i es podria parlar «de mercat i de circuit» per als espectacles que utilitzen l’arrel en les seves creacions avui dia. Això, desplegat des de fa cinc anys amb l’Obrador d’Arrel, l’eina que facilita aquest impuls a la dansa i a la música, s’ha «consolidat». La prova? Abans de començar l’edició d’enguany, el terç d’espectacles que s’incloïen en la secció oficial sortien de l’Obrador. El resultat? Muntatges com l’inaugural PA, de la menorquina Anna Ferrer; l’estrena de Descasada, de Magalí Sare o les actuacions de grups emergents com Terrae, L’arannà, un dels èxits de la fira o Radicel·la, que aquesta tarda omplia el pati del Kursaal. Remarcadíssima, les Mil primaveres de l’Esbart Manresà. I és que, ha subratllat Fosas, «és un projecte de casa i això encara fa més il·lusió».
L’alt percentatge d’estrenes, el 73%, també confirma camí i tendència d’aquesta «fira creativa» que alterna emergents amb consagrats. Entre els darrers, el muntatge cru+es, de Raül Refree i Niño de Elche que divendres obrien a Manresa una gira que els portarà per diferents escenaris europeus; també, l’estrena a Catalunya de la darrera proposta de la ballarina i coreògrafa Sol Picó, La Cordero i el seu exèrcit. La «bona acollida de les noves propostes» s'ha fet palesa amb la xifra d’estrenes que han exhaurit entrades de pagament, com La Venidera, Anna Ferrer, L’arannà, Alosa, Esbart Ciutat Comtal, Haatik Dantza, La Llançadora (Catalunya central), Dora Cantero o Inspira Teatre.
Quants espectacles sorgits de la Mediterrània salten a altres escenaris? Com ha subratllat Fosas, «no tenim dades concretes però sí exemples». Un dels més clars seria el del coreògraf i ballarí Pere Seda amb L’Esbord: L’Hereu Riera, que va estrenar el 2022 amb el programa d’impuls a la dansa, ja porta més de 50 bolos; o, en un context de projecció a partir de la fira,Tarta Relena, que van debutar el 2019 a la Capella del Rapte i l’any passat omplien el Kursaal.
Si l’Obrador està ben falcat com a «eina estratègica que funciona i que crea referents en l’àmbit artístic i professional», com ha remarcat la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat, Carol Duran, l'objectiu de futur és, segons Fosas, «reforçar» els nous itineraris: les «propostes familiars» (com Filomena); la presència «d’entitats de cultura popular» i la «generació de contextos participatius» per cantar i ballar que han trobat en l’Hostal Càntut i, en especial la Taverna (amb Coi Dansem, per exemple), un escenari natural. No ha oblidat el focus internacional que ha resultat ser "una mirada polièdrica als Balcans" i ha destacat el concert de Božo Vrećo, que va omplir El Sielu dissabte a la nit amb música sevdah, gènere tradicional de música popular originari de Bòsnia, amb esperit queer.
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha tancat el balanç, no ha dubtat a definir la Mediterrània de «fira que ens projecta al món». Va començar amb un «orgullós de ser manresà» en un dia com avui i amb una fira on «no hi ha artistes i espectadors, sinó participants». Una afirmació en primera persona
Àrea professional
"Ha estat un molt bon any per a l'àrea professional", ha apuntat Fosas. Els canvis provocats per la pandèmia, com el naixement de l'Obrador d'Arrel i el trasllat de l'Àrea Professional al Casino, al centre de la ciutat s'han revelat, 5 anys després, com encertadíssims. Consolidació "absoluta" d'un espai, el Casino, que fa de punt de trobada per artistes, programadors i espectadors.
Xifres del 2025
- Total de professionals (programadors, premsa i artistes): 1234
- Catalans: 932
- Resta de l’Estat: 106
- Internacional: 196
- Companyies i funcions (secció oficial)
- Total de companyies: 94
- Funcions artístiques: 135
- Funcions de pagament: 59
- Funcions gratuïtes: 75
- Funcions exhaurides: 25
- Estrenes: 57
- Estrenes absolutes i preestrenes: 36
- Estrenes a Catalunya: 9
- Estrenes a l’Estat espanyol: 12
- Grups de les seccions OFF: 11
- Espais d’actuació: 18
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- Mor Margaret Rubí Casals, de la popular botiga Rubí Casals de Manresa, als 64 anys
- L'exemplaritat de Tous: segona generació
- El funeral de Miquel Caelles, mort en accident de trànsit, serà aquest diumenge a la tarda a Súria
- Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un 'testament digital
- Andrea Sacrest i Laia Marimon, les dissenyadores que han reconvertit una fusteria de la Cerdanya en un taller de furgonetes camper