Localitzat a Montserrat part del primer poema èpic sobre Colom en castellà

A més de poeta i diplomàtic, Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747) era un «supervivent». En una arrencada del segle XVIII convulsa, de marcada polarització política, significar-se en un bàndol o altre podia tenir represàlies, i el nostre personatge va reflectir perfectament els vaivèns ideològics personals en el poema èpic "El Nuevo Mundo", que es va imprimir incomplet el 1701. La investigadora murciana Claudia García-Minguillán ha posat una nova peça al puzle amb la troballa de la part desaparescuda del cant sisè de l’obra, que en té 10 repartits en 300 folis. El manuscrit estava a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat i només necessitava que algú el rescatés de l’oblit.

«No és tan habitual trobar un cas així», assegura la filòloga, que té una beca postdoctoral a la Universitat de Barcelona. És sabut que el fons de la biblioteca montserratina es va perdre durant l’incendi causat per l’exèrcit napoleònic la nit del 10 a l’11 d’octubre del 1811. Amb aquest manuscrit «hem tingut la sort que a Montserrat l'han conservat molt bé, el que facilita molt la lectura», afegeix García-Minguillán, que va topar amb el document gairebé per casualitat. En quin moment de la història va arribar a l’abadia és ara per ara una incògnita.

«Fa dos anys, vaig fer un doctorat de literatura comparada, era un tema diferent, però em va arribar la referència del manuscrit escrita en un catàleg de la biblioteca que va fer el 1977 el pare Alexandre Olivar, que també es va digitalitzar per l'Abadia per fer-lo d'accés lliure», explica l’autora de la descoberta. L’ajuda de la directora del centre, Àngels Rius, i del mateix monjo va permetre García-Minguillán escriure un article sobre la identitat de l’autor i de la naturalesa del text escrit a mà, d’uns 39 folis i que presenta diferències importants respecte la versió impresa del 1701.

«Es pot hipotetitzar que Botelho va escriure el poema un o dos anys abans de la publicació», apunta. La recerca té un valor històric i filològic molt rellevant per dos motius: és l’únic manuscrit d'"El Nuevo Mundo" que s’ha trobat i, d’altra banda, és el primer poema èpic en castellà on té protagonisme Cristòfor Colom. Fins aleshores, d’aquest personatge, «només se n’havien escrit en castellà i llatí», afegeix la investigadora.

Per què Botelho de Moraes va voler publicar la seva obra de manera incompleta? «És possible que el text que falta es pugui explicar per censura pròpia», avança García-Minguillán com a hipotesi: «o bé per imposició aliena». El 1700 va morir Carles II sense descendència i la lluita dinàstica per la corona castellana va provocar una guerra per la successió que va acabar el 1714 amb la caiguda de Barcelona davant el setge de les tropes borbòniques de Felip V.

El diplomàtic, explica l’autora, es va alinear inicialment amb el bàndol austriacista que pretenia el tron castellà per a l’arxiduc Carles. Botelho de Moraes va ser una personalitat destacada en els ambients intel·lectuals i diplomàtics de Barcelona. No en va, va participar en la fundació de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Per aquest vincle, «sabíem que hi havia manuscrits del poeta a Catalunya» i «hi ha d’haver més manuscrits de Botelho, però no en tenim cap pista". Potser Montserrat continuarà donant alegries.

El fragment del poema localitzat conté «informació biogràfica del seu autor que desconeixíem», indica García-Minguillán, si bé «ara l’hem de confirmar a través de la recerca en arxius i de l’estudi d’altres experts». També hi ha informació política que «ens ajuda a entendre el context». "El Nuevo Mundo" és un poema èpic, «tenia una funció política» i, precisament, el cant sisè ara completat va en aquesta línia. «És molt interessant, perquè trobem motivacions d'un bàndol polític i de l'altre», apunta la filòloga.

La figura de Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos s’ha de situar en un moment de tensió per la successió dinàstica i de canvis de bàndol de diversos actors, com la corona portuguesa. «Tot això, el poeta ho reflecteix», adverteix. «El poema narra la descoberta d’Amèrica a càrrec de Colom, i això és el primer cop que es va fer en castellà, ja que fins aleshores la resta de poemes èpics eren en llatí o italià», i diu que «Colom és una figura controvertida, complexe».

A "El Nuevo Mundo", Colom és un heroi de l’imaginari polític propi dels inicis del segle XVIII i Botelho el va voler vincular als valors polítics dels partidaris de Carles. El poeta parla del navegant però també de la política del seu temps: «volia unificar la història de Colom i els Reis Catòlics amb una monarquia o altra; per als Borbons, això implicava tenir drets sobre Amèrica, i ho va dir tal qual».

Per què ho va escriure en castellà, essent ell portuguès? «Va fer poesia tant en llatí com en portuguès i en castellà», explica García-Minguillán, «fet normal en poetes de frontera». En tot cas, «el poema apunt a motius purment propagandístics».

El manuscrit serà ara el punt de partida d’una edició crítica i un estudi monogràfic. «Botelho era un molt bon poeta, però ni uns ni altres se l’han fet seu», afegeix: «és conegut, però encara no massa reinvidicat».

La versió impresa es pot consultar en paper i en les transcripcions digitals. El manuscrit rescatat per García-Minguillán havia quedat fora del radar dels investigadors, però la descoberta permet començar a omplir els buits. La murciana, assegura, insistirà.

Subscriu-te per seguir llegint