Ada Colau: «les esquerres hem de ser menys arrogants i fer autocrítica»

Ada Colau no oblidarà mai la lliçó d’humilitat política que va rebre en un viatge a Palestina on unes persones fustigades contínuament per l’exèrcit israelià la van convidar a casa seva i va veure com anar a recollir les olives cada dia era un acte de resistència. «Ja sé que això és provocador, i hi ha moments en què no es pot, però quan hàgim de subvertir el poder, fem-ho amb alegria», ha conclòs l’exalcaldessa de Barcelona al final de l’acte Estranyes parelles del cicle literari Tocats de Lletra que ha compartit amb la poetessa Mireia Calafell -qui ha rellevat l’anunciada Blanca Llum Vidal- a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om -escenari de la trobada en comptes del Casino previst inicialment-, davant una seixantena de persones.

«A qui li interessa que ens sentim tots responsables del genocidi, que creguem que tots els polítics són corruptes, que ens resignem a acceptar que l’home és violent per naturalesa?» ha preguntat Colau: «els que fan la guerra, que són una minoria perquè la majoria vol la pau». La seva presència en un recital de poesia sobtava, ella mateixa s'ha definit com una «intrusa», però no ho ha semblat.

La proposta era compartir idees al voltant d’un curiós binomi: la poesia i la política i la imaginació necessària per exercir les dues activitats. La vetllada s'ha estructurat a partir de les lectures de poemes de Calafell, que ha començat amb algunes peces del seu llibre "Si una emergència", però també ha fet sortir a escena molts altres autors, al voltant de temes que culminava amb preguntes per a l’activista.

Ambdues han departit sobre les emergències del nostre temps (el clima, l’habitatge, el masclisme, la ultradeta), el sentit de la responsabilitat i el d’esgotament, l’emergència d’allò que ha de néixer en el moment convuls que vivim i el paper que hi pot jugar la literatura. «La poesia és metàfora, i cada cop que parlo de dolor amb unes mans que no s’han embrutat mai recollint olives em pregunto com puc escriure sobre aquest dolor», ha confessat Calafell, que ha entusiasmat els presents amb cadascun dels poemes que recitava.

En un moment de la sessió, Colau ha mirat endins: «als discursos de les esquerres els falta ser més humils i menys arrogants, hem d’estar oberts a altres cultures». La barcelonina ha reconegut que «la il·lustració va portar moltes coses bones, però el racionalisme ha creat el monstre de creure que amb la raó n’hi ha prou, i no és així perquè les persones tenim cor, panxa, pell, pors, desitjos, ... I les dretes han estat més hàbils en detectar això i activar els discursos d’odi; hem de fer una autocrítica forta».

Mentre Calafell compartia amb el públic les paraules de poetes de diverses èpoques i condicions, inclosos els que donen vida a la Societat de Poesia de Gaza, Colau s’estenia en reflexions com «la falta de poesia, d’imaginació, de creativitat i de cor» de la política actual, si bé «hi ha més poetes en la política que no sembla, però l’acció transformadora ha de ser col·lectiva, ja que l’acció individual corre el risc de ser linxada».

Qui va ser vuit anys la principal autoritat de la capital catalana ha remarcat també la necessitat de dir les coses pel seu nom per lluitar contra el feixisme; i ha encomanat el sentiment de rebel·lar-se contra la impotència perquè «cada petita acció ho canvia tot». També ha indicat que «tenim molt més poder del que ens volen fer creure» i això «ho he vist a dos llocs, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a Palestina».

I, com no podia ser d’una altra manera, també ha parlat de la recent aventura de la flotilla de vaixells que va voler entrar a Gaza per repartir ajuda humanitària i va ser assaltada per les tropes israelianes. Responent a Calafell, que ha lamentat que no sabia què fer per ajudar mentre altres hi posen el cos, Colau ha respost que «no ho hauríem pogut fer si no sabéssim que al darrere nostre hi havia milions de persones».

Subscriu-te per seguir llegint