El Clam s’inaugura disposat a sacsejar consciències

Sacsejar consciències. Aquesta frase podria ser el resum de la declaració d’intencions del 21è Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un certamen que es va reivindicar com la gran plataforma d’un gènere «més necessari que mai». Amb més de tres quartes parts de la Sala 1 del Bages Centre plena (la gran), el públic va respondre a la cita inaugural d’un festival que aquesta ni obria amb un dels seus plats forts, La voz de Hind, de Kaouther Ben Hania, «probablement el film socialment més important de l’any». Un dels títols a concurs al festival bagenc i representant de Tunísia en la cursa dels Oscars. A més de Lleó de Plata a Venècia, ovacionat pel públic.

La nit inaugural ha tingut com a mestres de cerimònies dos sospitosos habituals: la dramaturga i directora Sílvia Sanfeliu i el periodista i guionista Joan Barbé, que han conduït un acte en què, a través de diversos vídeos -a cura del cineasta Gerard Quinto-, el públic que omplia la sala va poder fer un repàs visual dels curts, llargmetratges i premis d’honor (amb aplaudiments pel crític d’aquest diari, Jordi Bordas, present a la sala) que trepitjaran el festival durant els 9 dies de certamen a les seus de Manresa i Navarcles. El públic té la paraula perquè, com han remarcat, sense públic no hi ha festival.

I què poden esperar els espectadors? Com han explicat Barbé i Sanfeliu, més de seixanta projeccions, entre les quals una selecció de 24 llargmetratges a la Secció Oficial, 7 dels quals a competició (La voz de Hind, Cutting Through rocks, 2000 meters to Adriivka, Seeds, Kokoff, Put Your Soul on Your Hand and Walk, La misteriosa llamada del flamenco) o la secció especial «Les altres zones d’interès». No tot serà, com han apuntat, «fàcil de digerir»; el cinema social provoca (és la seva raó de ser) però també hi haurà temps per a la distensió més festiva. Aquest dissabte a la nit, per exemple, després de la projecció de Lesbian Space Princess, se celebrarà el Bingo Bollo Musical, d’Ana Joven i Ester Naranjo, que va tancar el darrer festival Fire, «un joc i una reivindicació» en clau queer.

Entre el públic i en la sessió fotogràfica de rigor, autoritats i responsables del certamen com Maria Dolors Pino, d’Ibada; Jordi Casas, president del Cineclub Manresa -entitat que celebra 70 anys; Jesús Fernández, president de l’Associació Clam, Societat i Cinema, Rocío Giráldez, coordinadora dels Serveis Territorials de Drets Socials i inclusió; Esteve Soler, director artístic del Clam; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Tània Infante (que va oferir un breu parlament institucional en absència de l’alcalde Marc Aloy) i l’alcaldessa de Navarcles, Alba Pérez Subirana.

La majoria de les projeccions del festival s’introdueixen amb la presentació de diferents entitats socials del territori, més d’una trentena en aquesta edició. Aquesta nit, amb Carme Caballol i Ignasi Segon, del col·lectiu Bages Aturem les Guerres, amb un discurs punyent i militant per reclamar justícia. A Gaza, Ucraïna, a l’Àfrica...

I l’apunt que Sanfeliu no ha oblidat: els films que van inaugurar el Clam 2024 (No other land) i 2023 (20 días en Mariúpol) van aconseguir l’Oscar al millor documental. I segons la dita, no hi ha dos sense tres. A veure