Els Carlins recitaran la vida i mort d'Espriu en el festival Tocats de Lletra

«Soc jo mateix el meu malson. No ens destriem, però potser ara refuso d’esguardar els fixos ulls sentits al fons de les respostes del mirall. Qui se’n dreçà dins el vas nou, quan més silenci estén la nit? Dones fidels varen vetllar i just a l’alba feien ja camí, ben juntes en el plor, fins al misteri del llindar». Aquest és el poema XXXVI, que forma part del recull del llibre Setmana Santa, de Salvador Espriu. La companyia de teatre Els Carlins de Manresa s’ha inspirat en el primer vers per l’estrena de la seva obra de producció pròpia d’aquest diumenge, que porta per nom Soc jo mateix. Un espectacle inèdit, un recital de poesies d’Espriu teatralitzat, que fa un recorregut per la vida de l’escriptor català i reflexiona, a través dels mateixos textos de l’autor, de la mort, la relació amb Catalunya i Espanya i la defensa de la llengua.

Tocats de letra, cita anual

L’obra de teatre forma part de la programació de Tocats de Lletra, el festival literari que s’organitza a la ciutat de Manresa des del 2006 . La companyia Els Carlins hi participa des de la primera edició: «És un projecte de grup que ens hem fet nostre», ha assegurat Fina Tapias, la directora de la companyia i d’aquesta obra.

Al llarg dels quaranta-cinc minuts que durarà l’espectacle hi ha les clares referències d’Espriu sobre la mort, amb el cementiri de Synera, (d’Arenys de Mar). També algún esment a la Península Ibèrica que l’escriptor va batejar com a Sepharad. Tapies ha explicat que també apareixen poemes que parlen de situacions concretes més «surrealistes» com un os de fira.

Però sobretot, la reflexió d’Espriu sobre el país, «poemes que són totalment vigents avui en dia». Textos que perduren amb els anys, com «la relació de Catalunya amb Espanya, la defensa del país i de la llengua, que a més són poemes de reflexió per al públic». Jordi Estrada ha estat l’encarregat de seleccionar aquests diferents textos i Fina Tapias s’ha encarregat de la dramatúrgia .

A dalt l’escenari hi haurà un actor que exemplificarà el mateix Espriu, fent de narrador de la seva vida i de l’espectacle. Els altres intèrprets il·lustraran amb moviment i diàleg les seves paraules. «El mateix espectacle és una declaració amb el títol, ja que és Espriu que parla, sobre ell i sobre els seus poemes», declara Fina Tapias.

Crear la paraula amb el públic

La posada en escena fa referència al mar, amb un fons blau, representant l’estimada Synera (Arenys de Mar) per al poeta Espriu. I elements escènics com un escriptori i una butaca en una part de l’escenari, i en l’altra una petita taula de cafè. «Alguns actors baixem a platea, i entre aquest espai escènic, l’escenari i el públic, anem construint la paraula», explica la directora.