Rosalía anuncia un àlbum fet «per primera vegada sense por al fracàs»

En un moment en què ja es comença a percebre el crescendo promocional que conduirà al seu quart àlbum, Rosalía ha sorprès aquest dijous amb una llarga entrevista d’una hora i tretze minuts al podcast de Mar Vallverdú, enregistrada aquest estiu estirades totes dues al llit de la periodista. Tot i que no hi ha revelat detalls concrets sobre el disc, sí que ha compartit algunes reflexions que ajuden a situar-lo en un context més aviat filosòfic.

Segons va explicar Vallverdú, Rosalía va acceptar la seva invitació simplement responent a un missatge enviat per Instagram. Quan, al minut 32, la periodista li va preguntar pel nou àlbum, Rosalía va dir que hi treballava “a nivell conceptual” des de feia gairebé tres anys, poc després del llançament de Motomami. A la pregunta sobre si les cançons tenien un rerefons espiritual, la cantant va fer un gest d’assentiment —sense dir la paraula— i hi va afegir una reflexió.

“Hi ha dues maneres de tenir confiança. Una es basa en la creença que tindràs èxit, i l’altra en no tenir por al fracàs”, va dir Rosalía Vila Tobella.

“És la primera vegada que he fet un disc des d’aquest segon lloc, sense por al fracàs. Sempre ho havia fet des de la creença que tot aniria bé, de fora cap endins, i aquest àlbum està fet des de dins cap enfora.”

També va afegir que “fracassar” és un concepte “molt relatiu”, perquè “si el teu camí és viure una experiència concreta, ser fidel a això no és fracassar”.

Un buit per omplir

Tot i ser una artista de projecció global, Rosalía va fer tota l’entrevista en català (“Quin gust, fer una entrevista en el teu primer idioma!”, va exclamar), encara que salpebrada amb paraules en castellà i anglès. "Em porta a pensar com quan era petita, al llarg de la meva vida sempre és un idioma que porto amb mi, i és un privilegi per una entrevista així", ha confessat. La sesrovirenca també ha tingut paraules pel seu poble: "Jo soc una xavala d'un poble de Barcelona, de Sant Esteve" i conclou "sempre vull tornar".

Va explicar que havia passat “gairebé dos anys tancada a l’estudi”, en la seva “cel·la musical”, i va parlar d’un desig interior que arrossega des de petita:

“Tinc un desig dins meu que sé que aquest món no pot satisfer. Ho sento des de sempre. Una sensació de buit. Fins i tot en les relacions romàntiques. A vegades poses la parella en un pedestal. Potser aquest espai només Déu el pot omplir.”

Rosalía va assegurar que prefereix “fer, més que dir que fas”, i que “després, amb perspectiva, les coses s’entenen”. També va remarcar que els artistes que més admira són “els irreverents, els que no et donen el que vols sinó el que creuen que necessites”, creadors que “tenen una temperatura social, des de l’emoció”, i que “no viuen atrapats en l’ego-trip, en el jo-jo-jo”.

Pel que fa al nou àlbum, va admetre que encara li costa donar un treball per acabat: “Potser encara he de gravar alguna cosa més. Sempre queda alguna cosa per gravar.”