La fotògrafa Pilar Aymerich reivindica al festival Clam el poder de la imatge com a testimoni de la història

"La imatge sempre fa por a tots els règims dictatorials". Així ho defensava aquest migdia la fotògrafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) en rebre un dels Premis d’Honor del Festival Clam pel seu compromís en la lluita antifranquista. La fotògrafa, que és autora d'algunes de les imatges més icòniques dels moviments socials des del franquisme i la transició, apuntava que el temor que té el poder davant la força de la fotografia es continua evidenciant a Gaza, "on no deixen entrar fotògrafs ni periodistes". Aymerich recordava que "és gràcies a aquestes persones que ens assabentem del que passa" i afegia que, "tot i que sovint la fotografia es considera la germaneta pobra de la literatura, sempre hi haurà una imatge que ens explicarà la veritat d'un fet".

L’acte de reconeixement, que s’ha celebrat a la sala gran dels Cinemes Bages Centre, ha permès repassar la seva trajectòria com a fotògrafa i el paper clau que ha tingut per documentar les lluites socials, feministes i culturals. "Reconèixer la seva trajectòria significa reivindicar el poder del testimoniatge, de la mirada que no se sotmet. És també una manera de recordar que sense els qui documenten, lluiten i preserven, no hi ha un futur democràtic possible", ha dit el director del festival, Esteve Soler, durant el lliurament del premi.

En rebre el guardó acompanyada d'amics, familiars i admiradors, Aymerich ha expressat el seu agraïment per un premi que considera especialment significatiu en venir del món del cinema. "Vinc d'una generació que s’ha format amb el cinema, perquè durant el franquisme hi havia molt poques finestres on poder-se reflectir i aprendre".

La fotògrafa ha recordat les estones que va passar durant la infància al cinema del barri d’Horta de Barcelona, on anava amb la seva àvia i els nens del barri. "En una època amb pocs joguets i poques coses a fer, aquells dissabtes de cinema i jocs eren la sal de la vida". També ha rememorat les reunions clandestines on veia pel·lícules prohibides, com Las Hurdes, de Luis Buñuel, així com les seves estades a l'estranger que la van posar en contacte amb la Nouvelle vague. "Tota la meva vida ha anat en paral·lel a la imatge. Sovint tinc la sensació que la fotografia és important, però que les fotoseqüències permeten explicar històries".

En paral·lel al lliurament del Premi d'Honor, s'ha projectat l'entrevista que Quim Aloy i Salvador Redó, de l'Associació Memòria i Història de Manresa, han enregistrat de la fotògrafa barcelonina. Es tracta d'una entrevista on s'explica l'origen d'una de les fotografies icòniques que il·lustren el patiment sofert pels deportats als camps de concentració nazis, en la qual apareix Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella.

De la mateixa manera, també s'ha projectat el curtmetratge Entreacto (1969), que protagonitza la mateixa Aymerich i que va dirigir el seu marit, Julià Anglada. Es tracta d'un curt que va ser prohibit durant la censura i perdut durant cinquanta-cinc anys fins que la Filmoteca de Catalunya el va salvar de l'oblit.

Subscriu-te per seguir llegint