La mort també es pot prendre amb humor

Diumenge es tancava al teatre Kursaal de Manresa un completíssim cap de setmana teatral amb la segona funció (la primera, el dissabte) de "La presència" de Carmen Marfà i Yago Alonso, sota la direcció de Pau Carrió i interpretada per Nausicaa Bonnin, Pau Roca, Marc Rodríguez i Anna Sahun.

Una nit de dura i forta tempesta de neu en un petit poble de muntanya. La Sandra (Bonnin) i l’Ernest (Roca) són dos germans i viuen el final del seu pare, malalt terminal. Queden hores. En Miky (Rodríguez), parella de la Sandra, l’ha acompanyat fins al petit poble i sortint a atendre una trucada ha vist una petita llum que ningú li sap dir què és. Estan a l’espera del metge (Sahun), que al cap de poca estona d’haver arribat certificarà la mort del pare de l’Ernest i la Sandra, en Climent, un estimat membre de la comunitat i el poble. Certificarà la mort, però la petita campaneta que utilitzava l’home per avisar el seu fill quan necessitava alguna cosa, segueix sonant. No era mort? Què està passant? I comença una nit de neu, terror, humor, aparicions i confessions.

"La presència" té una perfecta estructura definida i diferenciada; un inici introductori, sobretot definint i marcant el caràcter de cada un dels personatges, que seran un indicatiu del seu comportament i de les seves reaccions en el desenvolupament del conflicte central de la posada en escena. El text del muntatge queda marcat per una bona fluïdesa i agilitat amb uns estratègics punts de força, atenció i vital atenció per la informació que cal acumular per anar copsant el meticulós i interessant desenvolupament.

Molts secrets darrere d’una aparença de normalitat surten a la llum la nit de la mort del pare, en Climent, que no era el patró i veí perfecte que tothom creia. Podria crear-se una angoixant atmosfera, que ofusqués els personatges, però la vis còmica, total contrapunt necessari, principalment servit per Marc Rodríguez, trenca la línia que tendiria cap a la tragèdia per acabar oferint-se aquesta comèdia de terror molt ben trobada. Diferents estrats d’un relat que conflueixen per conformar una història comuna.

Homogeni elenc d’actors i actrius en un correctíssim treball interpretatiu que va ser acomiadat amb aplaudiments i amb algun ensurt. Els mòbils que van sonar cap a les acaballes de la representació no van espantar, simplement, segueixen molestant.

Subscriu-te per seguir llegint