Experiència inèdita: Manresa veurà per primer cop el documental «Shoah», 9 hores en format marató al Clam

«Oportunitat». «Excepcionalitat». És el que serà, aquest divendres, la projecció al festival Clam de Shoah, el documental «essencial per entendre la dimensió de l’holocaust». Signat pel realitzador francès Claude Lanzmann (1925-2018), el certamen dedicarà tota una jornada als 566 minuts (més de 9 hores) d’una obra mestra del cinema documental, estrenada el 30 d’abril del 1985. Serà la primera vegada que aquest document cinematogràfic es projecti a Manresa, en pantalla gran (al Bages Centre) i en format marató.

La projecció s’inclou dins el cicle «Les altres zones d’interès» que el certamen bagenc en col·laboració amb l’Associació Història i Memòria de Manresa (memoria.cat) dedica enguany a la memòria democràtica i als efectes i el naixement del feixisme a la nostra societat. «'Shoah' és una experiència que no s’oblida», apunta Esteve Soler, director artístic del Clam; val la pena que «el públic no se la perdi», remarca Quim Aloy, de memoria.cat. El passi començarà a les 11 del matí i inclourà una pausa per dinar. Com explica Aloy, «atesa la seva extensió, els espectadors podran entrar i sortir de la sala amb llibertat durant la sessió. Si algú només pot veure dues hores, que ho faci, no passa res». Abans de començar, es llegiran uns breus fragments de la novel·la K.L.Reich, del manresà Joaquim Amat-Piniella.

Superant la dimensió cinematogràfica

Hi ha projectes que transcendeixen la seva dimensió estrictament cinematogràfica i esdevenen molt més que una pel·lícula. Aquest és el cas de Shoah, un testimoni monumental -nou hores de metratge- i canònic sobre l’Holocaust, que suposà un abans i un després en com abordar en imatges l’episodi més atroç del segle XX. L’aposta de Lanzmann fou radical -va renunciar a imatges d’arxiu i a una banda sonora-, i es sustenta en la memòria oral de víctimes, botxins i testimonis. Un fresc sobri, gegantí i demolidor -va encunyar el terme Shoah- que es projectarà sencer a Manresa en una jornada excepcional que constituirà un esdeveniment social. Jordi Bordas

Sense imatges d’arxiu ni reconstruccions, Shoah va ser el resultat d’onze anys d’un treball construït únicament a partir de testimonis orals: supervivents, oficials nazis i civils, molts polonesos, que convivien amb l’extermini. Sovint, els entrevistats són filmats, explica Aloy, «als mateixos llocs on van ocórrer els fets»: Treblinka, Chelmno, Sobibor, Auschwitz... Lanzmann va visitar catorze països i va enregistrar tres-centes cinquanta hores de testimonis. No hi ha cap narració en off ni banda sonora, només la veu de Lanzmann, dels traductors i dels entrevistats. Com Henryk Gawkowski (a la imatge, i rostre del cartell del film), maquinista de tren de l’estació de Treblinka que calculava haver transportat uns 18.000 jueus al camp; el nazi Franz Suchomel, que relata com Auschwitz era una fàbrica d’extermini. O el supervivent jueu Abraham Bomba, barber de professió i pres a Treblinka. El documental va establir la paraula Shoah com a terme de referència per designar l’Holocaust.

Shoah s’ha projectat en poquíssimes ocasions. El 2010, a Madrid, coincidint amb el 25è aniversari del film (en sessió única i també dividida); a Barcelona, el 2023, quan la va recuperar la Filmoteca de Catalunya, projectant-la en dos dies. O aquest estiu, a l’Atlàntida Mallorca Film Fest, dividida en tres parts, quan es va estrenar la versió remasteritzada que ara arriba a Manresa.

El colofó

Seleccionada en la secció Berlinale Special del Festival de Berlín d’enguany, el Clam projectarà dissabte (12 h, Bages Centre) el documental Je n’avais que le néant-Shoah par Lanzmann, de Guillaume Ribot (2025), creat amb les 220 hores de material inèdit que va deixar Shoah. El film, aquest de 94 minuts, és una de les estrenes catalanes del festival.

Avui al Clam: Esteve Riambau rep el Premi d'Honor

Figura essencial de la cultura cinematogràfica catalana i espanyola, Esteve Riambau (Barcelona, 1955), rebrà aquest dimarts (20.45 h, Bages Centre) el tercer Premi d’Honor del Clam d'aquesta edició. Acompanyat de l’escriptor i crític Manuel Quinto, l'homenatjat presentarà el seu llibre La película de mi vida. Després del lliurament del guardó, es projectarà el film Seeds