Leo Raventós, actor de Manresa: «Quan vaig descobrir el teatre, vaig saber que el meu lloc era sobre l'escenari»

Quan el fotògraf el retrata, sap de seguida com col·locar-se perquè el seu cos i la seva expressió actuïn com un imant per a la càmera. En observar-lo, es fa evident que Leo Raventós (Manresa, 2002) té presència escènica, un do natural que atribueix a la seva mare, Alba Subirà, que va ser presentadora de la Televisió de Manresa. Des que va decidir dedicar-s’hi professionalment, Raventós ha format part de companyies com Parking Shakespeare, Els Comediants i La Moderna del Poblenou, amb la qual tornarà aviat amb un nou musical. “M’agrada canalitzar l’energia quan interpreto i provocar una reacció en l’espectador. És pura adrenalina”, explica.

Tot va començar quan la seva mare el va animar a apuntar-se a Manresa Teatre Musical (MTM) ara fa tretze anys. "Al principi, pensava que allò no anava amb mi, era totalment desconegut". Però en trepitjar l’escola per primera vegada, va saber de seguida que pertanyia a aquell món. “De seguida vaig sentir que hi encaixava. Vaig sortir pensant que el meu lloc era sobre l’escenari", recorda.

Després de dubtar entre estudiar Antropologia i Ciències Polítiques, es va decidir per la interpretació. "Va ser una decisió d’última hora, però no me’n penedeixo". Va entrar a l'escola d'arts escèniques Aules, una etapa que recorda de forma agredolça. "Venia d’MTM, i això em donava experiència, però si no encaixes en el perfil canònic d'actor de musical quedes una mica relegat. M’atrau molt el text clàssic, i a Aules això tenia poc espai".

Mentre es formava, li va arribar la seva primera oportunitat professional amb l'espectacle Arrels, una història musicada que narra la transformació de la Mia en el Rai, amb tots els dubtes i emocions que genera un trànsit d’aquest tipus. Un relat que li tocava de prop i que ha experimentat en la pròpia pell. Raventós assegura que s’ha avançat en la representació del col·lectiu LGBTIQ+ sobre els escenaris, però lamenta que sovint encara existeixen prejudicis en la indústria. "Ser trans influencia de manera molt curiosa. Sovint el circuit mainstream en vol treure profit, però el preu personal que has de pagar és alt perquè voldran fer del teu perfil un cric mediàtic".

El seu esperit valent i inconformista, i una curiositat inesgotable, l’han portat a implicar-se en nombrosos projectes des que es va graduar. En els darrers anys, ha participat en iniciatives com el Microteatre de Granollers, una experiència que recomana, i, més recentment, en l’obra Molt soroll per res amb la companyia Parking Shakespeare. "La família que s’ha creat allà és increïble. Hi ha molt bon rotllo, zero abusos i cap dinàmica de poder. Per a mi ha estat la prova que una altra manera de fer teatre és possible", afirma.

A llarg termini, es veu fent camí a Catalunya, convençut que amb constància tot és possible, però no descarta la possibilitat de marxar a l'estranger. "La indústria del Regne Unit m'atrau molt i té un ventall molt ampli". Tot i això, es manté molt vinculat al territori. De fet, aquest divendres el podran veure a la presentació de La misteriosa mirada del flamenco, un film sobre els prejudicis que pateix la comunitat LGTBIQ+ dins del festival Clam.

Subscriu-te per seguir llegint