Abderrahmane Sissako: "Que a Europa la gent sigui rica i feliç no vol dir que a l'Àfrica sigui pobre i trista"

Amb senzillesa, però amb una cruesa frapant, com en les seves pel·lícules. Així ha estat la classe magistral que ha ofert aquesta tarda Abderrahmane Sissako, un dels realitzadors que el Clam ha reconegut en l'edició d'enguany amb el Premi d'Honor. El director, considerat com un dels realitzadors africans més grans de tots els temps, ha repassat amb una trentena d'espectadors i aficionats al cinema social el procés de creació d'alguns dels seus films, així com algunes reflexions sobre l'explotació constant que pateix el continent africà a mans de "sistema occidental".

Transmetent una tranquil·litat que acredita la seva experiència, Sissako ha repassat a petició de l'escriptor i crític manresà Manel Quinto alguns dels secrets que amaguen tres dels seus films més celebrats: La vie sur terre, Bamako i Timbuktu. Aquesta darrera, molt fresca a la ment de molts dels espectadors, ara convertits en oients, que s'havien citat ja a les quatre de la tarda per gaudir d'aquest film a la sala 7 dels Cinemes Bages Centre de Manresa.

Les històries que reflecteixen els films de Sissako no són més que la seva voluntat de donar veu a la resistència del poble africà, encara "explotat" cada dia per part del "sistema occidental", el concepte amb el qual es refereix a les elits que contribueixen en l'espoli constant de béns i recursos "que són el que creen de debò una desigualtat". Però contra el que lluita en realitat el realitzador nascut a Mauritània i crescut a Mali és precisament contra la visió simplista "d'una Europa rica i una Àfrica pobre". De fet, ho complementava afegint: "que a Europa la gent sigui rica i feliç no vol dir que a l'Àfrica sigui pobre i trista".

Una circumstància que ha volgut connectar també amb la realitat que s'està vivint dia rere dia a Gaza: "Que a les meves pel·lícules parli de l'Àfrica no vol dir que sigui l'únic lloc on passa, a Gaza s'està veient que el sistema més fort és el que mata, davant de la complicitat de passiva de la resta del planeta". A més, ha afegit que "potser el més trist és que el sistema, que és qui duu a terme aquest genocidi, ho fa en nom de tot un poble, en aquest cas Israel, on hi ha molta gent contrària al que està succeint".

A Black Tea, una altra dels films que ha dirigit recentment el director africà i que va ser nominat a l'Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín l'any passat, Sissako reivindica una altra manera de relacionar-se amb la ciutadania africana. En aquest cas, mitjançant el vincle que es crea entre la comunitat xinesa d'origen humil i la població africana que arriba continent asiàtic amb l'objectiu d'iniciar una nova vida. Una realitat cada vegada més present al continent africà, "és un film que parla sobre una dona i el destí que té en un món nou que està naixent i que occident no vol veure".