CRÍTICA / TEATRE
Magda Puig és una artista lliure
L'actriu i directora de Castellbell i el Vilar aconsegueix sorprendre el públic del Kursaal en la representació de l'espectacle teatral "Thauma"

"Thauma" és un poema visual que meravella els espectadors al llarg d'una hora / SÍLVIA POCH

Un baluard de lliure i pròpia interpretació sota la premissa d’un particular projecte escènic, visual i poètic. Això va ser "Thauma", la proposta teatral de la creadora, directora i actriu de Castellbell i el Vilar Magda Puig, juntament amb Andreu Martínez, que divendres passat va fer parada al teatre Kursaal de Manresa amb una bona afluència de públic sense arribar a omplir el teatre. I sap greu. La narració del plantejament entra en uns interessants paradigmes escènics poc explorats i s’ho val.
Unes parets de pedra marquen el límit escènic, es mouen, són feixugues. Apareixen a escena un grup de metrònoms marcant cada un el seu temps i la seva velocitat. Possiblement, un primer indicatiu, un primer senyal: cadascú al seu ritme, al seu temps. Entrar en un món oníric o real, en una història sense narrativitat aparent però amb múltiples interpretacions. No deixen de ser propostes que donen total espai i llibertat a la suggestió, a l’apreciació i concepció de cada un dels espectadors.
Salvant les distàncies, una aproximació, recuperació, homenatge als poemes objectes de Brossa (l’aparellament de dos objectes allunyats), que va donar un dels moments més virtuosos del muntatge: la dansa, la possible història d’amor entre un globus i un cactus amb la interpretació d’Enrico Caruso d’"Una furtiva lagrima". Una de les moltes escenes que es van proposant i desgranant al llarg de la peça. I incloure un petit homenatge o picada d’ull al "The Sorcerer’s Apprentice" de la pel·lícula "Fantasia" va marcar aquesta intencionalitat de sorprendre i meravellar-se.
"Thauma" té força en el seu relat i principalment, la conceptualitat. I permet aquest viatge en el que des de l’element i objecte més comú obrir tot un món al que donar una vida, una història. I la particularitat de la seva interpretació dona una vital ànima a la peça. Un projecte interessant, curiós i fructífer. Una càlida ovació en finalitzar el muntatge que sens dubte, va aconseguir sorprendre el públic assistent.
Subscriu-te per seguir llegint
- Kilian Jornet, sobre la paternitat a l'esport d'elit: “Abans actuava més per impuls; ara penso més en el que deixo enrere”
- Vas al lavabo a la nit? Això recomana un uròleg per evitar-ho
- El restaurant de Manresa 'amagat' que ha conquerit Tripadvisor: 'Menjar-hi és tota una experiència
- Nou detencions a la Catalunya central, cinc d'elles a Manresa, per una trama que cometia estafes immobiliàries
- Oriol Carol, premiat per dissenyar la ramaderia del futur: «Controlarem el bestiar amb el mòbil»
- El celibat voluntari de Rosalía, una tendència creixent entre les dones: 'Lluito contra la solitud, però és un procés d’aprenentatge
- Coca-Cola rodarà dimecres un anunci a la plaça Porxada de Manresa
- Així va organitzar sor Lucía la recollida d'aliments del Gran Recapte a Manresa, ballant i amb humor