Rosalía i la torturada ‘Berghain’: dos minuts i 58 segons de rampell líric amb pompa i drama

Fa uns mesos que Rosalíava avisar de la proximitat del seu quart àlbum amb un imprecís "venen cosetes" que ha resultat ser literal: cosetes, sí, com la foto d’una partitura, l’entrevista amb un pòdcast minoritari (Ràdio Noia) en la qual no va donar ni un detall del disc, un esdeveniment en el qual va destapar títol i portada, una altra conversa (a Els 40) en la qual va tornar a fer-se la misteriosa... I, bé, després de 12 dies de foteses promocionals deixades anar amb comptagotes, sense haver escoltat encara ni una nota de Lux (àlbum que sortirà el 7 de novembre), es va dignar a revelar ahir, a les cinc de la tarda, una de les cançons, Berghain, i el seu videoclip, amb dos minuts i 58 segons de rampell líric, amb pompa i drama, violins i vistes a l’espiritualitat com a refugi guaridor.

A Berghain, el primer avanç de Lux, Rosalía compta amb dos còmplices destacats, la islandesa Björk (amb qui va col·laborar en el tema Oral, 2023) i el nord-americà Yves Tumor. És una peça que s’escapa dels cànons pop i que es distingeix per la seva torrencial orquestració i els aguts canvis tonals que adopta Rosalía. La nota facilitada per Sony Music parla d’una cançó que reflecteix "un procés de dol" per "curar" un "cor trencat", i del "consol i curació" que porta "l’espiritualitat".

Tons operístics

El tema arrenca amb corda fregada a discreció, una orquestra en mode vigorós recolzada per un sever cor en alemany ("la seva por és la meva por / La seva ira és la meva ira / El seu amor és el meu amor / La seva sang és la meva sang"), als quals s’uneix Rosalía amb alts tons vocals operístics, seguint en aquesta llengua i transmetent angoixa existencial. Escena gravada en un apartament de mobles clàssics tocat per símbols religiosos, en el qual procedeix a planxar un vestit vermell. Passa després al castellà: "Yo sé muy bien lo que soy / ternura pa’l cafè / Solo soy un terrón de azúcar / Sé que me funde el calor / Sé desaparecer / Cuando tú vienes es cuando me voy".

Les angoixes i la intranquil·litat són remarcades per una escena en una habitació hospitalària on semblen fer-li un electrocardiograma. Un missatge de vulnerabilitat física que dona pas a una clau mística quan entra la veu de Björk en anglès, dient-nos que "l’única manera de salvar-nos és amb la intervenció divina". Veiem després Rosalía fonent-se en un paisatge màgic i naturalista, acollida per cérvols, ànecs, òlibes i pardals, com trobant la sortida del laberint en el retrobament amb un ordre vegetal i animal. Allà ressona, com a violent contrast, el crit imperatiu, amenaçador i distorsionat d’Yves Tumor: "I’ll fuck you til’ you love me!" ("et cardaré fins que m’estimis").

Rodatge a Varsòvia

El vídeo de Berghain el firma Nicolás Méndez, de la productora barcelonina Canada, que ja es va fer càrrec dels de Malamente, TKN i Pienso tu mirá, i s’ha gravat en diferents enclavaments de Varsòvia. El tema representa una aposta rupturista, una vegada més, respecte a l’obra coneguda de Rosalía. Només quan puguem escoltar l’àlbum Lux en la seva integritat veurem si aquesta cançó és representativa del caràcter sònic de l’obra o si reflecteix només un dels seus vèrtexs més extrems.