Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sílvia Abril i Andreu Buenafuente tornaran a fer reviure 'El Tenoriu' al Poliorama de Barcelona

El muntatge estrena una segona temporada i posa a la venda les entrades per a una tercera

Foto de família d''El Tenoriu', al teatre Poliorama

Foto de família d''El Tenoriu', al teatre Poliorama / ACN/Sara Soteras

Sara Soteras (ACN)

Barcelona

Sílvia Abril i Andreu Buenafuente faran reviure de nou aquest novembre el clàssic ‘El Tenoriu’ al Teatre Poliorama de Barcelona. Sota la direcció de Carles Sans i la dramatúrgia d’Israel Solà, la producció d’El Terrat arriba a la seva segona temporada i aquest mateix dimarts posa a la venda les entrades per a una tercera. Es tracta d’una obra que recupera des d’una visió contemporània, l’esperit del ‘Don Juan’ de Joan Capri i Mary Santpere, la versió del clàssic espanyol que els dos artistes catalans van fer durant els anys 70. A la presentació d’aquest dimarts, Buenafuente ha fet valdre el “posar el fre” per recuperar tradicions i revisitar el passat en aquesta obra.

La segona temporada farà funcions del 5 al 23 de novembre. Amb la confirmació d’una tercera temporada, Buenafuente ha aspirat al fet que l’obra es converteixi en una cita de comèdia de tradició.

Aquest muntatge, que en la dècada dels 70 havia esdevingut el clàssic de José Zorrilla que Capri i Santpere representaven sempre per Tots Sants, tornarà a comptar amb la col·laboració de David Olivares, Anna Betran i Roger Julià, que completen l’elenc.

Revisitar tradicions en els temps actuals

Buenafuente ha fet valdre el fet de “posar el fre” per recuperar tradicions i revisitar el passat amb aquesta obra, sobretot en els temps actuals basats en la immediatesa. En aquest sentit, Sans ha remarcat que treballen amb decorats de paper, com al teatre d’abans, fet que també porta a rememorar el teatre local que es feia als anys 70. Els actors juguen a entrar i sortir dels personatges, tot i ser determinats pel format del vers.

Per la seva banda, Abril ha admès que li va fer por en un primer moment interpretar aquest personatge femení, però més endavant va veure que la versió mostra una Inés “empoderada” i s’allunya del caràcter masclista que marcava el paper.

Tracking Pixel Contents