Memoria.cat publica un document inèdit amb una fotografia desconeguda de Lluís Companys Micó, el fill malalt del president
Està datat del 27 de novembre de 1940, dos dies abans que fos donat d’alta del sanatori de Llemotges
La troballa és de l’investigador sabadellenc David Ferrer Revull, que l’ha facilitat a l’associació manresana

Lluís Companys Micó / Archives départementales de la Haute-Vienne/www.memoria.cat

Hi ha casualitats que semblen fetes a mida. El mateix dia que es commemorava el 85è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i que memoria.cat feia públic un dossier policial francès inèdit que revelava detalls desconeguts sobre la seva detenció i deportació a Espanya, una trucada a l’historiador manresà Joaquim Aloy l’avisava de l’existència d’un document inèdit del fill malalt del president Companys, amb una fotografia desconeguda.
Es tractava d’una sol·licitud de document d’identificació personal adreçada a les autoritats franceses, el novembre de 1940, que incloïa una imatge inèdita del jove -«una de les molt poques que es conserven d’ell»- i la seva empremta digital. La signa el director del sanatori de Naugeat (Llemotges), on Lluís Companys Micó (Lluïset), que patia una malaltia mental, estava ingressat i que no podia signar. Un document «rellevant i, que tinguem coneixement, absolutament desconegut», explica Aloy, creador del portal memoria.cat, que ajuda a omplir buits i que se suma a la documentació sobre la figura del president Companys i la seva família que ha anat publicat al llarg dels anys l’Associació Memòria i Història de Manresa.
El document, que es fa públic avui, el va localitzar als Arxius Departamentals de la Haute-Vienne (regió de Nova Aquitània, França) l’investigador David Ferrer Revull (Sabadell, 1969). Fa uns anys, el sabadellenc va iniciar una recerca sobre la «matança de 643 persones per part de les SS a Oradour-sur-Glane» el 10 de juny de 1944, entre ells, apunta Ferrer, «19 espanyols i catalans». Aquest agost, «ampliant la recerca sobre els refugiats republicans» a la zona, va trobar el document sobre el fill de Companys. «Coneixia la bona, generosa i detallista feina de l’entitat manresana i vaig pensar que valia pena aportar la documentació per donar-la a conèixer». Relacionat també amb Lluïset Micó, a memoria.cat es pot consultar el document sobre el seu registre d’entrada i sortida de l’Hospital de Llemotges, que va localitzar l’historiador manresà de l’entitat, Jordi Pons Pujol. Un document també inèdit que es va fer públic l’octubre de fa dos anys: «S’ha de rescatar el que es pugui, tot suma», remarca Ferrer.

Document d'identificació de Lluís Companys Micó / Archives départementales de la Haute-Vienne/www.memoria.cat
27 de novembre de 1940
El nou document sobre el fill del president Companys està datat el 27 de novembre de 1940, dos dies abans que fos donat d’alta del centre, «i un mes i mig després de l’afusellament del seu pare al castell de Montjuïc». Tot i que «Lluïset» acabava de fer 29 anys, «l’informe en consigna 27 aproximadament». També n’hi descriu les característiques físiques, com els 165 cm d’alçada. Quan memoria.cat va publicar la pàgina inèdita del registre d’interns del sanatori de Naugeat ja s’explicava que l’estada del fill de Companys va durar exactament del 30 de setembre al 29 de novembre de 1940. Tot indica, apunta Aloy, que la fotografia del document ara trobat «es va fer aquells mateixos dies, probablement en el mateix sanatori i expressament per adjuntar-la a la sol·licitud».
Nascut el 1911, Lluïset Companys patia un tipus d’esquizofrènia «molt greu i progressiva» que alternava períodes depressius i d’altres d’agressivitat que se li va diagnosticar l’any 1933, com explica l’historiador Josep Benet en el llibre La mort del president Companys (Edicions 62). Molt unit al seu fill, durant l’exili a França el president Companys, remarca Aloy, «va decidir no abandonar el país i anar-se’n a Mèxic, on hi havia la seva filla» per solidaritat amb els refugiats catalans, i perquè «el seu fill havia desaparegut després d’un bombardeig alemany» mentre estava ingressat en un hospital de la rodalia de París.
Fill de la primera dona de Companys, Mercè Micó i Busquets i identificat posteriorment al sanatori de Llemotges, Lluïset Companys va ser acollit a París pel doctor Anguera de Sojo, i Carme Ballester, vídua de Companys, en tindria cura fins a la seva mort, el 1956. El dia abans de ser executat, el president Companys va saber que havien trobat el seu fill.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: «Els nens no paren i gràcies a això despleguen totes les seves capacitats intel·lectuals»
- La reacció d'un policia de Manresa per un embús en hora punta: «Tenim coses més importants a fer...»
- La Mola es treu 15 tones de sobre
- Un manresà inaugura aquest dissabte a Sant Fruitós una empresa d’elaboració de licors artesanals
- Mireia Roura, pacient amb càncer de 55 anys: «La meva psicòloga és tan important per a mi com l’oncòleg»
- L'home que es passejava per Manresa amb una arma simulada va ser detingut per entrar a la delegació del Govern amb la pistola
- La prolongació Guimerà de Manresa es queda sense roba de nens
- L’Escolania de Montserrat respon a les crítiques per cantar en castellà al disc de Rosalía: «En cap cas vam imaginar que seria motiu de polèmica»