Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Museu de Llívia fa una crida per trobar la casa d'una biga del segle XVII

El museu de la localitat cerdana restaura una fusta de 4.40 metres de llargada de la qual en desconeix la procedència

La restauradora Marta Prunera ha treballat en l'eliminació dels atacs dels corcs

La restauradora Marta Prunera ha treballat en l'eliminació dels atacs dels corcs / AJUNTAMENT DE LLÍVIA

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Manresa

El Museu de Llívia està restaurant aquests dies una biga de fusta que data de finals del segle XVII, però en desconeix la procedència i per aquest motiu fa una crida ciutadana per trobar la casa a la qual va pertànyer. Els treballs van a càrrec de la conservadora i restauradora de béns culturals Marta Prunera i tenen com a objectiu aturar la degradació d'una peça que es creu que hauria format part de la balconada d'una casa cerdana.

Tal com expliquen els responsables del museu, "l'objecte estava molt castigat pel corc, superficialment". La tasca de Prunera consisteix a "sanejar l'atac de l'insecte" i, per aquest motiu, "s'ha fet una neteja mecànica en sec, desinsectació com a tractament curatiu i preventiu, consolidació i reintegració d'algunes parts que saltaven amb facilitat per la seva debilitat i, per últim, una protecció final".

La biga estava arraconada i guardada en un dels magatzems municipals, però es desconeix quina era la seva ubicació originària. El director del museu, Gerard Cunill, apunta que "per les seves característiques, la biga, molt possiblement, formava part d'una balconada gran i, per tant, hauria estat en una casa cerdana gran". Per la seva part, Foix Montaner, restauradora del museu, indica que "més tard, va ser reutilitzada i reaprofitada, pel fet que està tallada i l'han tornat a pintar, un cop ja posada. Qui sap si fou usada com a llinda d'un portal d'un habitatge.

Sobre la procedència, Cunill és del parer que la fusta formava part d'una casa de Llívia o el seu entorn més immediat, ja que les seves dimensions, 4.40 metres de llargada, la converteixen en una peça difícil de manejar. Després d'impregnar-la amb un producte especial que la protegeix de futurs atacs de corcs, la biga es conservarà ara en uns magatzems municipals esperant el moment que es pugui exposar.

Segons Cunill, "té un valor històric important; per la data, 1693, i per les lletres gravades i la simbologia religiosa dels gravats que hi apareixen, amb algunes creus ben visibles, la peça encaixa perfectament en la futura exposició del museu, ja que servirà per explicar el conjunt patrimonial i històric de Llívia. A més de la data, a la biga també hi ha diferents grups de lletres que formen els conjunts "CAROS" o "CARIS", "EGO", "NI" i "ES".

La restauració ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tracking Pixel Contents