Quim Roca: Preparat per al rècord mundial en l’acord d’harmònica més llarg

De rècord. Això segur. El manresà Quim Roca (1965) és aquests dies a Alemanya, a la població de Trossingen on se celebra el desè Festival Mundial d’Harmònica 2025 (WHF) on farà el primer intent d’establir un rècord mundial en l’acord d’harmònica més llarg utilitzant la tècnica de respiració circular. Arribarà a 30 minuts? «Miraré de passar de la mitja hora...», riu... «si tot va bé».

La respiració circular (usada amb el didjeridú) permet tocar notes sense interrupció en qualsevol instrument de vent, sigui bufant o aspirant; amb finalitats musicals però també com a eina d’acompanyament terapèutic en meditacions. L’harmònica és, explica Roca, «l’únic instrument que sona aspirant i l’únic de vent que et permet fer acords». I tocar l’harmònica només aspirant-la ha convertit el manresà en tot un expert. És com farà el rècord. Aquesta tècnica ha permès a Roca, que es guanya la vida com a traductor, ser reconegut arreu i li ha obert portes a l’escena internacional, tenint en compte, apunta, que «jo no soc un harmonicista professional» i que, per a ell, la part «terapèutica» que aporta la respiració circular és la que més l’interessa. Un mètode que ha cridat l’atenció de professionals de l’instrument com, per exemple, el reputat harmonicista americà de blues Joe Filisko.

A la capital mundial de l'harmònica

Trossingen és «la capital mundial de l’harmònica», la ciutat on hi ha la fàbrica més famosa d’aquests instruments, la Hohner, i la ciutat on cada quatre anys es fa aquest festival mundial que organitza la marca alemanya. També, anualment, se celebra l’Harmonica Masters, una reunió dels «millors harmonicistes del món», amb xerrades, master class, concerts i jam sessions i en la qual el manresà ha participat com a alumne i com a ponent. «Tinc la sort de poder combinar-ho tot i fa anys que vinc aquí. Acabes coneixent els millors harmonicistes i acabes fent una xarxa d’amics. No és fàcil trobar gent que es dediqui a l’harmònica!, a Manresa», diu.

Fer el rècord del món de l’acord més llarg va sorgir, inicialment, fa un any i mig a proposta d’un «harmonicista francès; llavors, no ho vaig veure clar; ara, sí», i el manresà mateix ho va proposar al certamen alemany. La cita serà aquest dissabte, a la 1 del migdia, al German Harmonica & Accordion Museum, i es podrà seguir en streaming per les xarxes del festival. «Marcaré el primer rècord bàsicament perquè soc el primer que ho fa» (riu) «i, després, ja estarà fet per a superar-ho. Siguin 5 minuts o 35. No caldrà, si es vol, esperar quatre anys». La valoració la faran dos jutges designats per WHF, explica. Per a fer el rècord, el manresà utilitzarà una harmònica Hohner Special 20, en tonalitat de SOL i el repte el farà amb un acord de RE. Serà un so «greu», més complicat de fer que un d’agut, però la tria està molt pensada. Com explica Roca, la idea és que el so sigui «agradable, per a mi i per al públic», una experiència que convidi a «estar tranquil». Un so «molt pla durant molta estona».

Amb repte i sense repte

El festival suma més de 2.000 assistents i participants amb una nombrosa delegació asiàtica.Del Japó a la Xina, de Taiwan a Malàisia: «en tots aquests països fan moltes competicions i són superestrelles, figures de l’harmònica». Aquestes «olimpíades», apunta el manresà, estan dividides en 12 categories, diferents tipus d’harmòniques, d’estils i de formacions diverses, de duets a orquestres; a més, s’organitzen concerts, seminaris i esdeveniments especials, com el rècord del manresà. Roca té clar, però, que amb el repte del rècord o no hagués assistit al festival, com ja va fer en el darrer, el 2017 (el 2021, per pandèmia, es va fer online) perquè «tinc amics que competeixen, hi ha concerts i és una gran trobada».

El març de l’any passat, Quim Roca va estrenar a Manresa, amb el virtuós guitarrista xilè Emilio García, el projecte Jazz y Mazz, un espectacle de música terapèutica a partir de la improvisació, el blues, el jazz, la paraula i la participació del públic. A més, el manresà fa anys que va començar un projecte de teràpia musical propi, BeHarpy (‘harp’ és com s’anomena en anglès l’harmònica de blues), tallers terapèutics on es treballen diferents tècniques de respiració amb l’ús de l’harmònica i el cant d’harmònics. Dos pals de paller que l’han fet arribar fins aquí. De moment.