Júlia Colom, cantant i compositoria: «Fora d’Espanya no hi ha problema per fer una música ultralocal i aquí això encara s’ha de veure»

Després d’estrenar-se amb un àlbum, ‘Miramar’ (2023), que la va col·locar en primera línia de les noves veus de l’escena en català, Júlia Colom fa un pas endavant amb ‘Paradís’, títol que al·ludeix a un lloc anhelat i que no arribes a tocar, i que admet lectures relatives a Mallorca com a antic Shangri-La, potser immolat en la pira del turisme de masses. Natural de Valldemossa, on viu, entre anades i vingudes a Barcelona, ella es pregunta «com són els postparadisos i quina paraula inventem per a ells».

Júlia Colom parla d’un «anhel generacional», el d’aconseguir «una estabilitat material, amb feina i habitatge», que no s’acaba de consumar. Té 27 anys i sent que la seva quinta no se sent interpel·lada pel «mirall» que van ser els seus pares. La idea que la feina ja no s’ha de col·locar al centre de les nostres vides és pertinent, estima, «perquè donant-li tota la prioritat tampoc arribes». Però no parla gaire per ella, en realitat. «Jo sí que l’he posat al centre, perquè tinc una passió i això m’ha ajudat. Però entenc els que veuen que, a través de la feina, a tot estirar, se sobreviu».

A ‘Paradís’, Júlia Colom s’encoratja com a compositora, aportant 10 de les 11 cançons, i elaborant una sonoritat més cohesionada que a ‘Miramar’, fent conviure la fibra acústica i l’electrònica. «Ara tenia clar que tot havia de venir del mateix lloc i que totes les cançons eren germanes», explica. Hi ha pulsions pop en peces com la imponent ‘T’he cercat’, en què la guitarra es creua amb el ‘beat’, i construccions que tenen alhora una cosa ancestral i ultramoderna, com ‘Transformacions’.

Amb Tarta Relena

L’única cançó tradicional és ‘Sa madona’, que apunta a la senyora que s’ocupa de la seva finca, «parlant de com de poderosa és, els terrenys i els animals que posseeix, gairebé amb surrealisme...», explica. La va descobrir quan, d’adolescent, va participar en el projecte de música d’arrel Ferments, amb Biel Majoral. «És una d’aquelles melodies perfectes que travessen el temps per quedar-se», destaca. La comparteix amb el duo Tarta Relena, que l’ha animat a creure en el seu estil al marge dels paràmetres de la comercialitat. «He tingut pocs referents femenins, perquè quan era petita no n’hi havia cap a Mallorca més enllà de Maria del Mar Bonet i Miquelina Lladó, i Tarta Relena ara també ho és».

Tant aquest duo com ella mateixa s’han mogut en escenaris internacionals (circuits de world music o de propostes alternatives). Colom creu que «fora d’Espanya no hi ha problema per fer una música ultralocal, i aquí això encara s’ha de veure», deixa en suspens. Espera que «potser algun dia les llengües de la Península tinguin altaveu». La seva nova gira, que arrencarà l’11 de desembre a l’Auditori, recalarà a Madrid, cicle Inverfest, el 17 de gener. «Tinc sort, perquè el públic que m’ha vingut a veure altres vegades és molt guai, amb sensibilitat. Però Espanya no està jugant les seves cartes perquè tots ens sentim bé. Si ho fes, canviaran moltes coses. Pot ser que passi. No ho sé».

A tot això, Valldemossa s’ha omplert de turistes i ‘expats’, i «ara per viure allí has de tenir una pasta infinita», apunta. Però, tot i que a ‘Paradís’ es pugui insinuar aquesta turbulència, Colom no ha volgut ancorar allí les seves noves cançons. «El problema del turisme m’afecta tant que no tinc energia per a això», confessa. Es tracta de separar les coses i de protegir el seu art de les vibracions negatives. «Ja estic vinculada al Col·lectiu Souvenir, que treballa perquè la turistificació no mati les xarxes del veïnat», explica. «Si això, que és tan hostil, ho reflectís en la meva música, em mataria a mi».