El Gran Circ Acrobàtic Nacional de la Xina es fica a la butxaca el Kursaal només dient "hola"

"Uis", "wows" i "ufs". Aquestes van ser, sense cap mena de dubte, les tres expressions que en més ocasions van sortir de la boca de tots els assistents a les dues actuacions que el Gran Circ Acrobàtic Nacional de la Xina va oferir dissabte al teatre Kursaal de Manresa. Salts de trampolí gairebé impossibles, malabars amb fins a sis pilotes al mateix temps, i salts d'un monocicle a un altre en moviment són algunes de les propostes que van mantenir amb l'ai al cor al públic manresà. Però si una cosa va agradar a l'espectador va ser la personalitat de molts dels artistes, que es van posar el públic a la butxaca només dient "hola".

I és que el circ acrobàtic que presenta la companyia nacional del gegant asiàtic no es limita a números d'una enorme dificultat tècnica i física, que també, sinó que s'aprofita de la sensibilitat de l'espectador per deixar en ell el regust que durant les dues hores d'espectacle ha vist molt més que circ. Hi veu tradició, emoció, dansa... però sobretot una identitat. Una manera d'entendre i viure les arts escèniques d'una manera molt particular, amb una exigència gairebé sobrehumana en determinades ocasions, però que feia brillar els artistes, que es mostraven visiblement emocionats i satisfets amb les seves actuacions cada vegada que completaven el seu número.

Però la personalitat dels artistes no és l'únic que el diferencia de la resta de companyies. Totes i cadascuna de les entrades a l'escenari tenien un sentit, són la mostra d'una evolució en la història d'amor del protagonista de l'obra, que es troba en constant pugna amb les forces del Mal. Com acostuma a ser habitual, és el Bé qui s'imposa, però aquesta teatralització no només és molt encertada, sinó que a sobre esdevé un element clau per connectar el públic amb la cultura i tradició xinesa. Un vincle que s'encarrega de reforçar la banda sonora de l'espectacle, plagada de tons, melodies i instruments característics del continent asiàtic.

Ensurts i incredulitat

I com ha de passar en qualsevol espectacle de circ acrobàtic, els "uis" i "ufs" no van trigar a ressonar per les parets de l'equipament. De fet, ja ho van fer en el primer dels números, quan penjats de dues teles es coneixen el protagonista i "el fènix", a qui desitjarà durant l'espectacle. Gairebé sense deixar respirar a l'espectador -que per això ja hi ha la mitja part- van arribar les primeres ovacions. Les va encetar una menuda contorsionista que embadalia l'espectador amb moviments lluny de l'abast dels mortals, i les van recuperar tres artistes que van realitzar una remarcable exhibició de força, precisió i coordinació per formar torres humanes i fent equilibris que demostraven un gran domini corporal.

Ni de bon tros van ser els únics en rebre grans aplaudiments, perquè els 23 intèrprets que van trepitjar ahir l'escenari del Kursaal se'n van endur en diverses ocasions. Però un intèrpret va sobresortir per damunt de la resta, ja que abans de morir en la lluita per la causa del Bé, va aportar a l'espectacle un to còmic i fresc que va arrencar una gran rialla del públic valent-se només d'un "hola" i d'una comunicació no verbal que li van valdre l'ovació més gran de la nit quan va tornar a l'escenari per la salutació final.