Cinc films amb actors bagencs en la preselecció dels Premi Gaudí

L'Acadèmia del Cinema Català arrenca demà la primera volta de votacions de la divuitena edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins al dia 10 de desembre. Aquest vespre, els acadèmics i acadèmiques donaran la benvinguda a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm a les vuitanta-cinc produccions que competiran enguany en aquesta primera volta. La xifra és la més alta registrada en la història dels guardons de l'Acadèmia (quaranta llargmetratges de ficció, setze documentals, quatre films d'animació, quinze curtmetratges més deu produccions europees preseleccionades).

Entre elles, i aspirant a la nominació de Millor pel·lícula del 2025, el debut en el llargmetratge de Jaume Claret Muxart amb Estrany riu, que relata el viatge iniciàtic d'un adolescent que segueix el curs del riu Danubi i que protagonitza l'actor bagenc Jan Monter, en la seva estrena en el cinema. En el repartiment també hi ha el solsoní Roc Colell. En la mateixa categoria, Frontera, de Judith Colell i Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, dues produccions amb l’actor manresà Miki Esparbé que, també, participa en la comèdia Mi amiga Eva, de Cesc Gay, que ha entrat en la preselecció de Millor pel·lícula en llengua no catalana.

Quant als curtmetratges, també hi ha representació de la Catalunya central amb De sucre, de Clàudia Cedó, un film sobre el desig de ser mare d’una dona amb discapacitat intel·lectua, amb l’actor manresà Marc Buxaderas. Aquest curt es va endur el Premi al Millor Curtmetratge del Clam en la darrera edició del festival. El mateix Buxaderas, en absència de la directora, va recollir el guardó.

La lectura de les nominacions tindrà lloc el 16 de desembre a l'Auditori de La Pedrera i la gala se celebrarà el diumenge 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu. La cerimònia reconeixerà les millors produccions cinematogràfiques estrenades durant l'any 2025 en vint-i-quatre categories.

Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia, ha subratllat el rècord històric de candidatures i la consolidació del català als Gaudí 2025: "Celebrem el rècord en la producció en català, fet que, sumat a la consolidació de la mitjana pressupostària, ens acosta als estàndards europeus: el cinema català ha recuperat salut i força. Ara, el gran repte és assegurar que aquestes històries arribin al públic".

Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí

Catorze títols opten a la nominació a la Millor pel·lícula del 2025: Centaures de la nit, de Marc Recha; Duro, de Francesc Cuéllar; Emergency Exit, de Lluís Miñarro; Esmorza amb mi, d'Iván Morales López; Estrany riu, de Jaume Claret Muxart; Frontera, de Judith Colell; Hada, d'Àlex Mañas; La furgo, d'Eloy Calvo; La invasió dels bàrbars, de Vicent Monsonís; Les irresponsables, de Laura Mañá; L'impuls nòmada, de Jordi Esteva; Molt lluny, de Gerard Oms; Parenostre, de Manel Huerga; Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera.

En l'altra categoria que corona el palmarès, la de Millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són vint-i-sis llargmetratges: Barcelona mon amour, de Jaume Fargas i Roser Teixidó; Campamento garra de oso, de Sílvia Quer; El padre de todos nosotros, de David Desola; El secreto del orfebre, d'Olga Osorio; Jone, batzuetan, de Sara Fantova Barrena; La buena letra, de Celia Rico; La canción de Sima, de Roya Sadat; La furia, de Gemma Blasco; La huella del mal, de Manuel Ríos San Martín; Leo&Lou, de Carlos Solano; Lo que queda de ti, de Gala Gracia; Los aitas, de Borja Cobeaga; Los Tortuga, de Belén Funes; Mi amiga Eva, de Cesc Gay; Morlaix, de Jaime Rosales; Pequeños calvarios, de Javier Polo; ¿Quién quiere casarse con un astronauta?, de David Matamoros; Romería, de Carla Simón; Ruido, d'Ingride Santos; Siempre es invierno, de David Trueba; SinÉl, d'Emilio Martínez-Borso; Sirat, d'Oliver Laxe; Sorda, d'Eva Libertad; También esto pasará, de Maria Ripoll; Una jirafa en el balcón, de Diego Yaker; Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat.

La collita de 2025 també compta amb quatre pel·lícules d'animació: La llum de l'Aisha, de Shadi Adib; L'Olívia i el terratrèmol invisible, d'Irene Iborra Rizo; El tresor de Barracuda, d'Adrià García, i Hanna i els nadals oblidats, d'Elena Ruiz.

Les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea

En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l'Acadèmia designa una comissió independent encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la comissió s'activa quan el nombre de títols inscrits supera les quinze produccions. Els setze títols que opten a nominació d'entre els vint-i-tres inscrits són: Casa Reynal, de Laia Manresa; Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian; Dios lo ve, d'Alex Guimerà, Guillem Ventura; El canto de las manos, de María Valverde; El rugir de las llamas, de Robin Petré; Grup natural, de Nina Solà Carbonell; Jaume Cabré la música de les paraules, d'Antoni Verdaguer; La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto; Mares, d'Ariadna Seuba; Miralles, de Maria Mauti; Omega Wants to Dance, de Ramon Tort; On eres quan hi eres?, de Jana Montllor Blanes; Sunu Gaal (El nostre cayuco), de Josep T. París; Supernatural, de Ventura Durall Soler; Tardes de soledad, d'Albert Serra, i Temps mort, de Fèlix Colomer i Vallés.

Els quinze curtmetratges aspirants, d'entre els seixanta inscrits, són: Buffet Paradís, d'Héctor Zafra Matos, Santi Amézqueta Porteros; Campolivar, d'Alicia Moncholí Lueje; De sucre, de Clàudia Cedó; El jardí del diable, de Pol Rebaque; Furia, de Fran Moreno Blanco, Santi Pujol Amat; Juanita, d'Uliane Tatit, Karen Joaquín; Kapitan, d'Andrei Simkin; La desesperació de la pell, de Mireia Vilapuig; La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart; Las chicas, de Laura Obradors; Lluna de sal, de Mariona Martínez; Nens, d'Anna Martí Domingo; Plàncton, d'Irene Moray; Ruth, de Sonia Martí Gallego; The painter's room, de María Colomer Canyelles.

Finalment, pel que fa a les deu pel·lícules europees preseleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l'edició d'enguany són: Conclave, d'Edward Berger; Dahomey, de Mati Diop; Flow, un mundo que salvar, de Gints Zilbalodis; Grand Tour, de Miguel Gomes; La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof; La llum que imaginem, de Payal Kapadia; On Falling, de Laura Carreira; The Brutalist, de Brady Corbet; Tres amigas, d'Emmanuel Mouret, i Vermiglio, de Maura Delpero.

El català continua creixent en la producció candidata

El cinema en català manté la trajectòria a l'alça d'anys anteriors. De les quaranta-quatre candidates, disset s'han rodat en versió original catalana, vint-i-cinc en castellà i una en àrab. Incorporant també els documentals i curtmetratges preseleccionats, el balanç mostra que quaranta de les setanta-cinc produccions catalanes de 2025 (el 53%) s'han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment respecte del 47% del 2024 i del 40% del 2023. En el cas dels curtmetratges, la presència del català és especialment rellevant: dotze dels quinze s'han rodat en aquesta llengua.

Un pas endavant en l'equilibri de gènere

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l'actual convocatòria conclou un ascens en comparació a les xifres de l'anterior edició en termes globals. Enguany, el48% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 34% de l'any passat, i amb una xifra gairebé idèntica a la de 2023). Continuant amb els rols de lideratge, el50% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 41% de 2024 i el 48% el 2023), i el38% en les de producció, xifra que supera el 36% del 2024 i el 34% del 2023).

Finançament, llengua i gènere

Catorze títols igualen o superen els 3 milions d'euros de pressupost. D'aquests, set han estat signats per una directora i tres s'han rodat en versió original catalana. Onze pel·lícules se situen entre 1,5 i 3 milions, nou entre 0,5 i 1,5 milions i sis més no arriben als 500.000 euros.

Les produccions catalanes mantenen, igual que en la darrera collita, un increment en el seu pressupost mitjà, en aquest cas del 8%. Els llargmetratges de ficció en versió original catalana s'han realitzat amb una mitjana d'1,83 milions (1,69 milions l'any passat). Per la seva banda, les produccions en altres llengües superen els 2,54 milions. Aquesta diferència posa de relleu que la ficció en català continua creixent, tot i situar-se per sota dels pressupostos de la majoria de produccions en altres llengües.

Pel que fa als documentals, la mitjana de pressupost se situa en 403.742 €, amb una diferència destacable segons el gènere de la direcció: les dones presenten una mitjana superior, de 435.294 €, mentre que en els homes és de 375.233 €.

Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament, veiem que el pressupost mitjà per aixecar un llargmetratge a Catalunya dirigit per una dona ha pujat respecte de les dades de l'any passat (1,9 milions d'euros), situant-lo en 2.349.315€, xifra pràcticament igual a la mitjana quan el director és un home (2.364.311€). Si analitzem les dades en el cas de direcció novella, observem que la mitjana pressupostària d'òperes primes se situa en 1.745.808 i presenta un desequilibri de gènere més pronunciat: les dones debuten amb un pressupost el 32 % més baix que els homes, amb una mitjana d'1,3 milions d'euros, mentre que els homes arriben als 1,9 milions d'euros.

La diversitat al cinema català

Fa cinc anys, l'Acadèmia del Cinema Català, juntament amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial, va crear una comissió de treball per reforçar el seu compromís amb la diversitat i avançar cap a una representació més inclusiva. Les dades recollides el 2025, provinents de 168 professionals i 514 personatges, confirmen que tant davant com darrere de la càmera predomina el patró de dones i homes cis —el 92% en pantalla i el 98% entre els equips que fan possibles les pel·lícules—, d'origen caucàsic (78% i 83%, respectivament) i amb el 5% de diversitat funcional tant en els personatges com en els equips. L'heterosexualitat és l'orientació majoritària, present en el 51% dels personatges i en el 56% dels equips.

Pel que fa a l'edat, els equips de rodatge estan formats en el 58% per professionals d'entre 30 i 50 anys, mentre que a la pantalla es mostra una distribució molt més equilibrada entre les diferents franges. Finalment, pel que fa a la representació de classe social, el 20% dels personatges pertanyen a la classe alta, el 49% a la mitjana i el 12% a la baixa.

Subscriu-te per seguir llegint