Una artista navarclina dedica un poemari al seu diagnòstic de càncer de mama durant l'embaràs

«És la primera vegada que tenia alguna cosa per explicar». Així excusa l’Iris Hinojosa Pérez (Navarcles, 1984) que aquest sigui el seu primer poemari. «Fins ara no havia tingut mai una història», continua. El recull, que ha vist la llum aquest setembre gràcies al Centre d’Estudis d’Avià duu per títol Placenta i forma part de la Col·lecció Grèvol. Preludis, L’apocalipsi, Amors, Cendres, Enventrada, Ningú se n’adona, Tots els post(parts) i Amor total són els vuit apartats que conformen Placenta, «allò que, com un òrgan nou, es genera amb l’embaràs», un recull en vers lliure sobre el seu diagnòstic de càncer de mama durant la gestació.

«Calba i embarassada», la possibilitat d’estar encinta i fer quimioteràpia, un plantejament «sorprenent», com afirma l’autora, que li va permetre ser mare i on la placenta hi va tenir un paper essencial. «Era allò que ens unia i que ens separava, allò que protegia el meu fill de tots els tòxics que entraven al meu cos», explica. Hinojosa va ser derivada a l’Hospital de la Vall d’Hebron per a poder seguir un tractament que no influís en el correcte desenvolupament del nadó, un procés, però, que no sempre es coneix: «hi ha centres que no estan familiaritzats amb aquesta possibilitat i molts embarassos acaben en avortaments no desitjats», continua. La voluntat de donar a conèixer la seva experiència és una de les motivacions que l’ha portat a publicar el poemari.

Hinojosa, però, no debuta en el món de l’escriptura amb aquest recull. Artista multidisciplinària, combina la seva feina de psicòloga amb la dramatúrgia, l’escenografia, la dansa i l’expressió corporal. Fa deu anys que forma part de la companyia berguedana Tràfec i aquest juny presentava, juntament amb el seu company i col·laborador Gerard Vilardaga (Berga, 1977), l’espectacle Punt i Seguit sobre l’experiència de la maternitat i la paternitat: «portar la vida personal a la vida artística té molt de sentit, permet parlar amb els altres d’allò que ens passa», apunta.

Placenta no es dirigeix només a un públic femení («els homes també són fills, companys i pares!»), però connecta amb el paper de la dona i ho fa més enllà de la gestació: el personatge de la mare hi pren protagonisme. «La meva mare duia els cabells curts i jo sempre em preguntava, per què no té melena?», confessa Hinojosa, «però he vist que moltes mares es tallen els cabells, com si amb la maternitat es deixés alguna part de la feminitat al marge». Hinojosa, però, sempre havia tingut clar que ella no se’ls tallaria: «a un fill l’has d’integrar a la teva vida, no abandonar-t’hi i abandonar-te», assegura. En efecte, a ella els cabells li van caure.

L’escriptura en prosa poètica i el vers lliure han servit a l’autora bagenca per entendre millor aquesta experiència: «mai no he volgut utilitzar la paraula càncer, per a mi era la meva ‘boleta’. Vaig haver d’apropiar-me d’un nou vocabulari», diu, «de vegades l’art i la vida són difícils de definir i la poesia valida el que sents quan no ho saps endreçar.» A la seva Placenta, però, tot es va haver d’ordenar. L’antisèpsia mèdica, les dates, les cites, els dies i els tempos van xocar amb les expectatives d’una dona que volia parir a casa i donar el pit al seu nadó.

Catorze de desembre, trenta, vint-i-cinc de març, cinc d’abril, maig, operació de dimarts, set de juny, catorze de juliol, dijous de mar, setmana trenta-set, dos d’agost, nou, postpart de dies, postpart de setmanes, sis de juny de 2023, haiku de gener, setembre de 2023 o epíleg són títols de poemes que integren el recull. «Comencem la químio demà, em deien, però jo necessitava una setmana per sentir que la volia fer, necessitava donar-me temps per viure-ho amb integritat», recorda. I la va trobar en els bancs de llet. Arran de la casa de naixements Migjorn, va poder accedir a llet materna. «Ens la donaven dones que no coneixia i gràcies a la seva generositat i germanor jo vaig saber que el meu fill estaria bé». A totes elles, els ha dedicat un poema visual.

Després de dos anys gestant-se, Placenta està dedicat, també, a l’experiència de l’autora i de totes aquelles dones que han passat per un procés similar. Mentre Hinojosa seguia el tractament mèdic es va constituir l’associació MaMAMa per a dones diagnosticades amb càncer de mama durant l’embaràs i per a l’autora, «el poemari és una contribució». A més, tot i que actualment l’artista està treballant en un monòleg dansat autobiogràfic, assegura que vol integrar aquest recull en altres demostracions artístiques: «tinc ganes de donar-li una volta, portar-lo a algun altre espai».

De moment, Placenta arribava aquest dijous a Ca la Teia, a Santpedor i ahir, divendres, es donava a conèixer a la Biblioteca de Berga. A Manresa, Iris Hinojosa el presentarà el 13 de desembre, a les 12.30 h, a la llibreria Papasseit juntament amb Olga Molina, que hi durà Cercle de foc. La presentació, en forma de diàleg, farà de pont entre les obres: «al final, les dues som dones», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint