Hermínia García: Homenatge pòstum a «la pintora dels àngels»

«Aquesta exposició és un homenatge a la meva mare, Hermínia García Rodríguez, una dona d’arrels andaluses i guardiolenca de cor que va dedicar bona part de la seva vida a l’art i que va passar els seus últims anys a Andorra, on també va continuar creant i estimant la seva obra». Així inicia Alba Puig, la filla d’una pintora autodidacta que va créixer al Berguedà, la mostra que s’inaugura aquest dissabte al principat pirinenc com a tribut pòstum de García. La pintora, que va morir el gener als 80 anys després d’una caiguda en sortir del pàrquing del seu domicili andorrà, va arribar al Berguedà de ben petita amb la família, que hi va anar a buscar una millor vida. Els García Rodríguez procedien d’un poblet de Granada. Dècades després, Andorra homenatja la veïna que va ser de Guardiola del Berguedà per «mantenir viu el seu llegat amb tot l’amor i respecte que es mereix».

L’artista autodidacta, que vivia a cavall de la població berguedana i d’Andorra, on es va traslladar el 1991 després que en el petit país pirinenc hi morís d’accident el seu fill Lluís, va deixar una basta obra. Va ser arran d’aquell accident que García es va endinsar en el món de la pintura com a teràpia; acabaria fent nombroses exposicions en sales públiques i privades d’Andorra i del Principat. I d’aquí el sobrenom de ‘la pintora dels àngels’ perquè, sobretot en el seu tram artístic inicial, pintava essencialment aquestes figures. Era la manera de representar el seu fill.

La mostra d’ara, però, recull escenes quotidianes d’aquesta prolífica artista i les ensenya en una casa senyorial del segle XVII a la localitat de Sispony, a la parròquia de la Massana. La mostra és, de fet, ja l’havia fet rodar la mateixa Hermínia en algunes ocasions. Al Berguedà i al país dels Pirineus. I que la seva filla ha decidit recuperar per honorar-la. Una col·lecció que transcorre, sobretot, pels orígens de l’homenatjada. Testimoni d’una època és el títol d’un recull uniforme perquè, explica Puig, quan la mare «feia una exposició, la feia perquè tingués algun sentit».

«Testimoni d’una època és una petita selecció de la seva extensa trajectòria artística. Un recull d’obres que són més que pintures: són fragments de vida, records transformats en colors i textures, i reflexions íntimes sobre la memòria, el pas del temps i la saviesa de la gent gran», explica la filla de l’autora en la presentació de la mostra, que alça el teló aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda i que es podrà visitar fins al 15 de gener.

Els quadres que es pengen a les parets del Museu Casa Rull, que fins a principi del segle XX va ser ocupada com a residència per una de les famílies més riques i influents de les contrades andorranes per bé que dedicades a la pagesia, mostren els «records de quan va arribar d’Andalusia i se’n va anar a Saldes, que era un poble molt xic, però que la va acollir molt bé», recorda Alba Puig. Hi pinta escenes quotidianes com dones cosint, gent donant menjar a les gallines, homes fent tabac i molta gent gran, que per ella era un símbol de fortalesa, del passat present. «Ella sempre pinta sobre el que havia viscut, de com vivia i de com passava la vida, o de ‘com sobrevivia’, que deia sempre la mare», destaca la filla de l’homenatjada.

Puig exposa l’obra de la seva mare per recordar-la. «Per què necessito que els quadres es moguin, que la mare sigui recordada» i, no menteix pas, per poder buidar les estances i estances que Hermínia García ha deixat plenes de les seves creacions. «En cada peça es pot sentir la seva mirada tendra i sensible, l’estimació per allò que ha viscut i la voluntat de conservar el passat com a refugi emocional», escriu Puig en el fulletó de presentació de l’exposició andorrana. «El seu art era el seu llenguatge, la manera d’expressar els seus sentiments més profunds i també una forma de benestar i connexió amb ella mateixa. L’obra de l’Hermínia no deixa indiferent. És sincera, emotiva i plena de vida».