Quan la dansa del passat balla amb el present

Les danses tradicionals de casa nostra encara respiren entre nosaltres. Potser no d’una forma literal, però la seva petjada encara perdura. Ho va demostrar l’Esbart Dansaire Santvicentí amb l’estrena de ‘Petjades’, la nova proposta escènica que aquest dissabte va omplir de joia i cultura popular tot el teatre Conservatori de Manresa. A través de tres coreografies que l’entitat ja havia dut a escena anteriorment, els dansaires van oferir un autèntic viatge en el temps a través de moviments i músiques que evocaven a un idíl·lic passat rural que encara avui dia perdura.

Dansaires vestits del dia a dia caminant amb d’altres que anaven guarnits amb la indumentària del ball de bot, originari de les Balears. Així es va obrir l’espectacle. Tradició i modernitat compartint escenari. Aquesta introducció va donar pas a ‘Migjorn’, el primer viatge geogràfic i en el temps de l’espectacle. Evocant l’illa de Mallorca, els balladors van escenificar d’una manera fresca i enèrgica diferents tipus de danses com el ball de bot, boleros, fandangos, mateixes i jotes.

De les Balears, es van transportar a la plana del Bages, Osona i l’Anoia, on predominen les terres de segar. Per això, no és casualitat que els deu balladors es traguessin les falçs de les faixes i les utilitzessin com un element més en les seves coreografies. ‘Juny’, de Joan Manel Miquel, va explorar el passat rural de casa nostra, mostrant la dura feina dels segadors, però també els bons moments que passaven plegats. El seu carisma i alguna bretolada, com quan van llençar pels aires a un dels integrants impulsant-lo amb una manta, van arrencar forts riures i aplaudiments del públic.

La darrera parada va ser a la muntanya pirinenca, amb la coreografia ‘Pallareses’, també de Joan Manel Miquel. Amb músiques que evocaven a festivitats de poblets del nord de Catalunya, un grup de noies van escenificar una dansa al voltant d’una llar de foc col·locada al mig de l’escenari, transmetent una càlida i tendra sensació entre el públic. Després, també s’hi van afegir els nois i van fer acabar l’espectacle amb magnificència.

Amb una escenografia més que simple, l’espectacle dirigit pel santvicentí Lluís Oliveras va apostar-ho tot en la dansa, el treballat vestuari i els jocs de llum, capaços de crear diferents ambients per a cadascun dels tres muntatges. Per això, i per la gran entrega de la vintena de joves dansaires, el públic va respondre amb una merescuda ovació.

La dansa, sens dubte, va ser la gran protagonista. Però l’espectacle també va donar espai a la poesia, concretament amb els poemes visuals que feien de transició entre cadascuna de les tres peces. Obra del periodista de Regió7, David Bricollé, i narrats per veus femenines amb diferents accents de les terres de parla catalana (Mercè Bolló, Mireia Cirera, Sandra Caballero i Rosa Delgado), van completar l’espectacle.

Art, cultura popular i un fort sentiment de pertinença van fer plena l’estrena de ‘Petjades’, que, com no podria ser d’una altra manera, va deixar una forta petjada entre tots els assistents.