"Hem tingut la sort de fer el que estimàvem i de créixer amb el públic"

Després de quaranta anys damunt dels escenaris, Teatre Mòbil van abaixar el teló, però la seva empremta en el teatre familiar català és inesborrable. Fundada a Manresa el 1984, la companyia va portar l’humor, la imaginació i la proximitat a milers d’escenaris. Reben el Premi Cultura Regió7 com un reconeixement a una trajectòria que ha convertit el teatre per a tots els públics en una eina de cohesió i alegria compartida. La gala de lliurament de premis serà el proper dimarts 11 de novembre a les 7 del vespre al teatre Kursaal de Manresa. L'entrada és gratuïta, però cal reservar el seient a través del web del Kursaal.

Després d’haver plegat veles encara arriben premis. Com es rep això?

Molt contents! El premi sempre fa il·lusió, però aquest encara més, perquè arriba després d’haver-nos acomiadat dels escenaris. Quan ens van trucar vam pensar: "Ja havíem acabat... i ara, ens arriba això!". És una sorpresa molt bonica, un reconeixement que ens arriba en un bon moment.

Després de 40 anys, quina és la sensació que queda?

És una barreja de gratitud i incredulitat. Penses "com pot ser que hagi passat tan de pressa?". Però sí, han estat quaranta anys plens. Hem estat molt ben tractats pel públic i pel territori, i hem tingut la sort de poder fer allò que estimàvem. El teatre ens ha donat molt i nosaltres li hem dedicat la vida.

Van ser pioners en el teatre familiar a Catalunya. Què recorden dels inicis?

També hi havia del grup de teatre de carrer El Setrill, en un moment després de la dictadura en què hi va haver una explosió cultural als carrers. Allà vam trobar el nostre espai i el nostre llenguatge. L’embranzida d’aquells anys ens va marcar per sempre: hi havia molta energia, moltes ganes de fer i d’aprendre. Amb el temps vam anar agafant tècniques, professionalitzant-nos i trobant la nostra veu escènica.

Quin ha estat el secret per connectar tan estretament amb el públic?

Crec que sempre hem fet allò que ens agradava, i això s’ha notat. El nostre humor és molt particular, molt d’aquí, amb un punt de comicitat absurda i molt propera. Hem crescut a la comarca i el nostre caràcter hi és molt present. El públic ha respost sempre, i això ens ha empès a continuar.Hem treballat pensant sempre en la família: espectacles per a tothom, on petits i grans poguessin riure junts. No volíem fer un teatre només per nens, sinó per compartir. Que pares, mares i fills sortissin del teatre havent passat una bona estona junts.

Com ha evolucionat el seu públic i la manera de fer teatre en aquests anys?

El públic ha canviat molt, potser per la influència de les pantalles i el ritme audiovisual. Abans podies fer un espectacle amb un tempo més lent; ara cal més immediatesa, més impactes visuals. Hem après a adaptar-nos sense perdre la nostra essència. També hem vist créixer molt el sector: hi ha més formació, més mitjans, més produccions. Quan vam començar tot era molt més artesanal, però hi havia una energia impressionant, unes ganes immenses de crear. Aquella empenta va ser el nostre motor.

Després de plegar, com estan vivint aquesta nova etapa?

Molt bé, la veritat. Estem tranquils, contents de mirar enrere i veure que hem fet una bona feina. Actuar no és només pujar a l’escenari: hi ha tota una part de gestió, burocràcia i logística que amb els anys pesa. Ara podem descansar d’això sense enyorar-ho. Però els escenaris sempre deixen un record molt viu.

Si poguéssin resumir aquests 40 anys en poques paraules, què dirien?

Ha valgut molt la pena. Ens sentim uns privilegiats. Hem pogut viure fent allò que ens agrada, fent riure la gent i compartint moments feliços. Hem tingut la sort que el públic ens ha acompanyat sempre, i també molta gent al nostre voltant que ens ha ajudat a créixer. I si haguéssim de començar de nou, ho tornaríem a fer exactament igual. El teatre familiar forma part de la nostra vida, i rebre ara aquest premi és com tancar el cercle amb gratitud.