"Vull pensar que la música pot emocionar i fer reflexionar"

Aina López Pla, saxofonista manresana formada al Conservatori de Manresa i actualment estudiant al Berklee College of Music de Boston, és una de les joves promeses del jazz i de la música moderna catalana. Enguany ha estat guanyadora del guardó de Tendències dels Premis Regió7.

La gala de lliurament de premis serà el proper dimarts 11 de novembre a les 7 del vespre al teatre Kursaal de Manresa. L'entrada és gratuïta, però cal reservar el seient a través del web del Kursaal.

Què suposa rebre el Premi Tendències com a reconeixement al seu talent emergent?

L’he rebut amb molta il·lusió. Em fa sentir molt bé i em confirma que tot el que estic fent té un sentit. Que des de casa, des d’on vaig començar, es reconegui el meu esforç és molt especial per a mi. Estic molt agraïda.

Quan va descobrir la seva passió pel saxo i pel jazz?

Vaig començar al Conservatori de Música de Manresa, on vaig estudiar molts anys. Professors com Jordi González i companys com el Jordi Badia i altres amics del conservatori van sembrar la llavor d’aquesta passió. Més tard, als Tallers Musicals d’Avinyó, vaig trobar un espai de llibertat i creativitat que em va fer entendre que volia dedicar-me a la música, tinc clar que allà hi vaig viure moments que em van marcar moltíssim a escala personal i artística. També vaig estudiar a Formatic, i allà se’m va obrir un món de possibilitats.

Què està aprenent a Berklee, una de les escoles més prestigioses del món?

És una experiència increïble. Boston és una ciutat plena de vida i diversitat, i l’escola és totalment internacional: hi conviu gent de tot el món i això et dona una riquesa cultural immensa. Berklee ofereix uns recursos espectaculars que et permeten créixer com a músic en tots els sentits, des de la tècnica fins a la creativitat. És una formació de 360 graus, amb moltes oportunitats i una energia constant. També és un contrast constant amb el que he viscut.

Quin estil o influències defineixen la seva música?

L’entorn tan divers que tinc en aquesta escola m’ha fet tenir una mentalitat molt oberta. Estic en un moment d’aprenentatge i absorbeixo influències molt diferents. Ara mateix estic treballant molt la música llatina i afroamericana. De fet, aquesta setmana participaré en actes paral·lels dels Latin Grammy a Las Vegas, on tocarem un repertori dedicat a Celia Cruz. M’encanta poder combinar el jazz amb aquests ritmes i sonoritats. Es una gran oportunitat que tinc gràcies a la beca per la qual estic a Boston i em fa molta il·lusió poder aprofitar-la.

Quin paper juga la improvisació en tota aquesta diversitat?

Per mi és el centre de tot. Fer música és com aprendre un idioma: si només repeteixes el que diuen els altres, no pots expressar-te. Has de construir el teu propi vocabulari per dir allò que vols comunicar al món, amb les teves paraules i un llenguatge que et permeti expressar-te com tu vols. La improvisació et permet ser autèntic i present en cada moment. Tenir referents tan diversos m’ajuda molt a prendre noves perspectives a l’hora d’improvitzar.

Què l’inspira més: el públic, la ciutat o l’experiència personal?

Tot influeix, però sobretot les persones que m’envolten. Estar a Berklee i veure com els meus companys i companyes viuen la música és molt inspirador. Cadascú té la seva història, la seva cultura i la seva manera d’entendre el so, i això m’enriqueix molt. Veure com gent de la meva edat té una connexió tan profunda amb la música i amb el seu entorn és molt inspirador.

Què li agradaria que sentís el públic quan escolta el seu so?

M’agradaria que sentís coses, simplement. Que hi hagi emocions pel mig. Vull pensar que la músicapot emocionar i fer reflexionar i que té el poder de portar-nos a altres llocs. Quan toco, intento connectar amb la gent i transmetre aquesta sensació que allà, en aquell moment, està passant alguna cosa única.