El bé i el mal s'enfronten al Kursaal

Tercer muntatge del Toc de teatre d’aquesta tardor amb "Els bons", de Ramon Madaula i la direcció de Paco Mir, interpretada per Jordi Boixaderas, Anna Casals i el mateix Madaula. Dues funcions a Manresa que van encuriosir un gran nombre d’espectadors on, un cop més, però de manera enginyosa i particular, el bé i el mal s’enfrontaven a escena, però aquesta vegada, matisant qui o què és el bé o qui o què és el mal.

En Narcís (Madaula) i l’Esteve (Boixaderas) són amics des de petits. Es van conèixer al teatre El Cercle del seu poble, on van començar a fer "Els Pastorets". Des d’interpretar a les fúries, passar per en Lluquet i en Rovelló fins, finalment, en Narcís es va quedar amb el paper de Satanàs i a l’Esteve el de l’arcàngel Sant Miquel, que mai li havia agradat.

Es troben al cap d’un any, un any complicat, sobretot per en Narcís. Els dos homes ocupen càrrecs relacionats amb la política i el poder i han enxampat a l’Esteve amb un assumpte tèrbol. La seva imminent entrada a presó el fa deixar enllestit tots els temes relacionats amb "Els Pastorets": falta poc per les festes de Nadal i cal trobar el seu substitut. I li proposa a l’Esteve interpretar Satanàs durant l’any que ell estarà a la presó. Per l’Esteve, un somni fet realitat. Una trobada d’amics, un innocent assaig de Pastorets. De moment.

"Els bons" és una peça amb un treball de text elaborat i interessant, la construcció del relat està preparat i bastit a consciència, amb un bon treball de documentació actiu i eficient en el desenvolupament de la història. Diàlegs àgils i en els que prima l’enorme importància del contingut textual, la informació que va degotant a mesura que avança per anar col·locant les peces que conformen aquest relat escènic, en el que, moltes vegades, no cal dir o saber-ho tot per entendre el que està passant.

Si al treball dramatúrgic s’hi afegeix la solvència, experiència i bon fer de dos intèrprets com Boixaderas i Madaula, la conjunció escènica és del tot idònia. Una peça amb un inici clar i per més previsible que pugui semblar el desenvolupament i desenllaç, deixa un espai al suspens i a la sorpresa de com es duria a terme la resolució del conflicte central de la peça. Un correctíssim treball amb una ben encertada pretensió: fer gaudir i entretenir al públic assistent que en va quedar clarament palès, que l’objectiu havia estat aconseguit amb els llargs aplaudiments que els espectadors van dedicar als intèrprets en finalitzar el muntatge.

Subscriu-te per seguir llegint