L’Escolania de Montserrat respon les crítiques per cantar en castellà al disc de Rosalía: «En cap cas vam imaginar que seria motiu de polèmica»

L'Escolania de Montserrat ofereix la majoria del seu repertori en llatí i català, però ha cantat en molts idiomes al llarg de la seva història. El castellà no és una excepció i han gravat obres de grans mestres en aquest idioma. Per això a Montserrat sorprèn la polèmica que alguns busquen perquè canten en castellà a ‘Magnolies’, un dels set temes en què col·laboren del nou àlbum de Rosalía, ‘Lux’.

“Es van valorar els riscos de participar en el disc de Rosalía, que ha demostrat ser una artista excepcional que vol parlar de Déu sense fer proselitisme. Nosaltres valorem que, en ple segle XXI, algú s’atreveixi a parlar del Creador amb aquesta naturalitat i a través de la música. En cap cas vam imaginar que cantar en castellà seria motiu de polèmica”, han comentat des de Montserrat.

Les veus celestials de l’Escolania de Montserrat apareixen a ‘Magnolias', un rèquiem on Rosalía fabula sobre el seu propi funeral i canten en castellà. Però l’Escolania també participa a ‘Divinize’, que ha estat el primer tema cantat en català que ha entrat al Top50 Global de Spotify. Les veus de Montserrat també apareixen a ‘Reliquia’, ‘Porcelana’, ‘Jeanne’, ‘La rumba del perdón’ i ‘Memoria’. Cal recordar que ‘Lux’ és un tot, un disc amb quatre moviments, apunten des de Montserrat. “Els benedictins ja van utilitzar en el seu dia el cant gregorià per apropar-se a Déu. Rosalía utilitza un registre diferent, però la idea és la mateixa. Rosalía parla del seu discerniment de Déu sense adoctrinar”.

El cor montserratí sol viatjar dues vegades l’any fora de Catalunya. Han actuat als Estats Units, Austràlia i arreu d’Europa. “Allà on anem interpretem sempre alguna obra en l’idioma del lloc”, indiquen. La majoria del seu repertori està dedicat a la música sacra i clàssica. També han cantat música contemporània. I tot i que la majoria dels seus discos són en llatí i català, com les pròpies composicions musicals creades al monestir, també han gravat obres en alemany, castellà i anglès. Abans de cantar amb Rosalía només havien participat en dos temes de pop: van gravar ‘Diamants’, amb Els Catarres, i ‘Bon Nadal (La guerra ha acabat)’, amb Miki Núñez.

L'Orfeó Català, un altre símbol del catalanisme, també canta al disc de Rosalía i ja havia col·laborat amb ella interpretant en castellà una versió de ‘Me quedo contigo’ de Los Chunguitos en la cerimònia dels Premis Goya el 2019 amb arranjaments de Bernat Vivancos. A ‘Lux’, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català apareix als crèdits de 10 temes del disc i, de moment, s’han lliurat de la polèmica. Tant des del monestir benedictí, que mira al món des de la seva història mil·lenària, com des del Palau de la Música Catalana —seu de l’Orfeó Català— estan orgullosos d’haver pogut col·laborar en l’últim treball de Rosalía, tot un fenomen mundial.

Xavier Albertí, director teatral i músic que capitaneja el Teatre Nacional de Catalunya, on aquest dijous estrena ‘La corona d’espines’, de Josep Maria de Sagarra, considera que la polèmica no aporta res. “Jo, com a home de cultura, diria que cal deixar l’Escolania en pau. Que cantin el que vulguin, però que canten bé, que és el que han de fer!”. Recorda que ja han cantat en llatí, hebreu i anglès segons els seus programes. “No veig cap problema que canti en castellà. Si això genera un conflicte sobre temes identitaris és pel simbolisme de Montserrat que alguns volen utilitzar. Però consti que la llengua no és responsable de res. El castellà és una llengua meravellosa que ens ha donat una gran quantitat de literatura i música que és patrimoni de tota la humanitat. I és evident que si l’Escolania canta un villancico del segle XIV en castellà, ningú no dirà res”.

La polèmica va sorgir la setmana passada després de la ‘listening party’ que va organitzar Rosalía al MNAC per donar a conèixer el seu disc a uns pocs escollits. La comunicadora Juliana Canet, present a l’esdeveniment, va dir al programa de Catalunya Ràdio en què participa (‘Que no surti d’aquí’): “Montserrat és un símbol de la resistència catalana, el centre espiritual més important del país, on es troba la patrona de Catalunya: la Moreneta. Ha estat i és un espai de refugi moral i polític, on durant el franquisme, per exemple, es va mantenir viva bona part de l’ànima del país, i Rosalía va i fa cantar en castellà els nens de l’Escolania”. A partir d’aquí, les xarxes han registrat comentaris en una direcció i una altra, com el de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, que va escriure a X: “La decadència espanyolitzadora de Montserrat és de les pitjors notícies que pateix enguany el país”. I com qualsevol cosa que fa Rosalía és notícia, la resta de premsa espanyola ha recollit la polèmica fomentada pel nacionalisme català que des de Montserrat rebutgen. Prefereixen allunyar-se del soroll i concentrar-se en la seva regla d’or: “ora et labora”. Rezar i treballar.

Subscriu-te per seguir llegint