Glòria Ballús posa música als nous goigs de Montserrat

No hi ha data fixada encara per a cantar-los a Montserrat, però els goigs del Mil·lenari de l’abadia benedictina musicats per la manresana Glòria Ballús s’escoltaran avui per primer cop a Tarragona. La lletra de Joan Maluquer i la melodia de la musicòloga bagenca sonaran en l’acte que, a les 19.30 h, se celebrarà a l’Aula Magna del Seminari, amb la presència de l’arquebisbe Joan Planellas.

«Vaig posar música en els goigs de Sant Ignasi, amb motiu de l’Any Ignasià de Manresa, i també els de Sant Pere de Vilalta, una casa de pagès de Castelltallat», explica Ballús dels seus dos precedents: «jo no soc compositora, soc investigadora, però quan m’ho van proposar em va fer molta il·lusió».

«No soc compositora però em va fer molta il·lusió que m’ho proposessin»

El Mil·lenari de Montserrat s’està commemorant enguany amb un atapeït programa d’actes i la creació d’uns goigs dedicats al monestir és una notícia de la qual participa Glòria Ballús, una de les més reputades especialistes del tema. «He escrit articles, comunicacions i el llibre "Els goigs de Catalunya al món: Una forma musical culta i popular"», que signa amb Antonio Ezquerro, indica la manresana.

Els goigs montserratins s’estructuren, segons explica Ballús, «en deu estrofes, una endreça de dos versets i el refrany». La lletra, afegeix, tracta sobre la història, els fets i els personatges rellevants de mil anys de biografia montserratina, com «l’abat Oliba, l’Abat Cisneros, la guerra del francès, el Llibre Vermell, el Virolai, ...».

Per a aquest text, Glòria Ballús va compondre una música «amb un àmbit intervàl·lic, és a dir, fàcil de cantar, on no hi ha moltes notes, només una octava, perquè els goigs estaven pensats perquè els cantessin els fidels, era un fet devocional del poble». Per això, explica la manresana, «la melodia és una mica arcaica, els goigs han de tenir connotació d’antiguitat, no són una composició moderna, al contrari, té segles d’existència, i l’ha de poder cantar tothom, després d’escoltar-la dos cops, ja t’ha de quedar».

Tot i que en la trobada d’avui, el Cor Jove de la Schola Cantorum de la Catedral de Tarragona interpretarà els goigs, Ballús afirma que no estan pensats per a una coral. Una afirmació aparentment sorprenent, però que s’explica per la necessitat de fer-los senzills i assequibles a totes les veus. «Un goig és una oració cantada», apunta.

Els goigs «es canten el dia de la festa del sant Patró, o la santa o la mare de Déu, al qual estan dedicats, com podria ser la Puríssima o el Carme». Els del Mil·lenari, però, no fan referència a un sant en concret, més enllà del vincle del monestir amb la Moreneta, i per això «es poden cantar el dia que convingui» i ho poden fer «les confraries de la Mare de Déu de Montserrat», entre altres moments.

«Els goigs no estan pensats per ser interpretats per una coral sinó perquè els cantin els fidels»

«Un goig està dedicat a un sant o una mare de Déu, però també és un text on es demana, ja sigui que plogui perquè hi ha sequera, per combatre la pesta, per trobar-se bé, ...», explica Ballús, que va escriure un article titulat La malaltia en les cançons populars on, depenent el mal del qual un vol ser guarit, es canta a un sant o altre.

La partitura que ha creat Ballús contempla la melodia per ser cantada, «la que em van demanar», però la manresana també ha fet «una versió per acompanyament amb piano» que guarda per si arriba l’ocasió de fer-la servir. «S’hi podria posar percussió o un baix i també quedaria bé», anota.

Manresa va celebrar l’any 2022 el 500 aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola amb un extens programa d’actes, entre els quals la musicació dels goigs de finals del segle XVII i d’autoria anònima que parlen exclusivament de la ciutat. «Els Amics dels Goigs de Barcelona van voler posar música a la lletra i editar els goigs i em van demanar fer-ne la música», recorda Ballús. Els esmentats goigs de Sant Pere de Vilalta sí que són íntegrament, lletra i música, de l’especialista manresana.

L’edició d’aquests nous goigs montserratins és una iniciativa conjunta de les entitats que es dediquen a la preservació i la divulgació dels goigs a Catalunya, i se n’ha fet una edició de quatre pàgines que inclou una salutació de l’actual abat de Montserrat, el Pare Manel Gasch. El disseny és de Maria Montserrat Virgili, amb elements característics de la muntanya i el monestir.

Després de la cantada tarragonina, dilluns vinent es farà una xerrada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquesta ocasió, però, només es parlarà de la iniciativa, no està previst que es faci una cantada. Més enllà d’aquestes dues dates, els goigs musicats per Glòria Ballús esperaran que des de l’abadia es fixi una data en la plena agenda del Mil·lenari per presentar-los en societat al lloc més escaient.

La investigadora manresana ha treballat per primer cop amb Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. En declaracions a la revista digital Catalunya Religió, el lletrista indica que «volia fer uns goigs que recollissin aquests mil anys d’història monàstica, però també que transmetessin la fe i la veneració que inspira Montserrat. El més important era trobar la inspiració o l’ofici perquè en sortís alguna cosa viva».

Subscriu-te per seguir llegint