Quatre milicianes del Bages amb foto

De la Ramona, la Rosa, la Joana i la Catalina sabem quina cara feien. De les altres dotze, no n'ha quedat cap fotografia. Les setze milicianes del Bages que ressenyen Victòria Soler, Conxita Parcerisas i Carme Botifoll al nou web del portal memoria.cat -que es pot visitar des d'aquest divendres- van dedicar uns mesos de la seva vida a lluitar contra el feixisme des del front de guerra. Malauradament, però, només s'ha conservat la imatge d'una quarta part del grup.

El web de les milicianes del Bages és el resultat de l'estudi exhaustiu de les tres historiadores de l'Associació Memòria i Història de Manresa, que van partir de l'inventari fet per l'estudiós Gonzalo Berger dels i les integrants de les milícies antifeixistes de Catalunya. Aquest col·lectiu es va erigir a l'inici de la guerra com el primer contingent armat que va plantar cara l'exèrcit revoltat en el cop d'estat del juliol del 1936.

Com expliquen Parcerisas, Botifoll i Soler, les milícies estaven formades en part per joves implicats ideològicament en organitzacions sindicals i polítiques d'esquerres. I en el cas de les dones, també hi havia la preocupació per perdre els drets aconseguits durant el període republicà si triomfava el feixisme.

Gonzalo Berger i Tània Balló van escriure el llibre "Les combatents" (Rosa dels Vents, 2021), a partir de la tesi doctoral del primer, i Balló va signar el documental "Milicianes" amb Jaume Miró -i amb Berger com a coguionista-. Encara no hi havia, però, cap estudi exhaustiu de les milicianes de Manresa i comarca, un buit que ara han omplert les estudioses de l'associació manresana.

Les setze milicianes de les quals es té constància són:

Juana Carmona Alonso, Ramona Soldevila Cirés i Pilar Temporal Ponce, de Manresa

Ramona Alaró Arderiu, Amparo Capuz Bosch, Josefa Fornell Tarrés i Gloria Giménez Fernández, de Sallent

Catalina Cano Fernández i Joana Casajuana Enrich, de Castellbell i El Vilar

Elvira Moliner Villalba i Elodia Moliner Villalba, de Balsareny

Maria Llorca Estruch, de Navàs

Isabel Giménez Vergara, de Cardona

Nieves Barredo Salvador, de Súria

Rosa Verdaguer Sanfeliu, de Navarcles

Maria Piqué Vilanova, de Sant Vicenç de Castellet.

Quan la República es va reorganitzar i va agafar el comandament de la lluita contra els feixistes, les milícies van esdevenir un exèrcit reglat i el fenomen milicià es va acabar. Però la seva memòria ha perdurat des d'aleshores com a símbol de compromís en la defensa dels ideals de llibertat i democràcia.

La recerca realitzada per Conxita Parcerisas, Carme Botifoll i Victòria Soler ha permès traçar un seguit de retrats biogràfics de les milicianes i incorporar algun nom al cens de Berger, que va creixent al web Museo Virtual de la Mujer Combatiente. El que no s'ha aconseguit, però, són fotografies de les setze dones. De fet, el web allotjat al portal memoria.cat només n'ha pogut mostrar quatre.