Setze milicianes del Bages reviuen en un nou web del portal memoria.cat

Setze noms de dones de la comarca del Bages que van entrar voluntàries a les milícies antifeixistes surten avui de l’oblit gràcies al treball de Victòria Soler, Carme Botifoll i Conxita Parcerisas, que es pot consultar lliurement des d’aquest matí al portal memoria.cat. La recerca exhaustiva de les biografies de les milicianes que han localitzat les tres historiadores de l’Associació Memòria i Història de Manresa es posa a disposició de la ciutadania per explicar que «les milicianes no eren només infermeres o s’ocupaven de les cures, n’hi ha que també van agafar el fusell», expliquen.

El treball beu de la tesi doctoral de Gonzalo Berger sobre les milícies antifeixistes de Catalunya, el contingent d’homes i dones que es van inscriure de forma voluntària en les columnes armades que van sortir al carrer a aturar el cop d’estat del 18 de juliol del 1936 a l’estat espanyol. La majoria van ser mascles, però ells no van ser els únics que van intentar frenar l’avenç dels revoltats.

En el llibre "Les combatents" (Rosa dels Vents, 2021), que Berger va signar amb Tània Balló, es ressenya el nom de 1.195 dones, un 3% del total de milicians. «Ara, però, al web Museo Virtual de la Mujer Combatiente ja n’hi ha més de 2.300», anota Conxita Parcerisas. D’aquest treball de l’historiador barceloní va partir la recerca de les tres autores: amb els noms sobre la taula, va començar la investigació per tenir com més dades millor de cadascuna d’elles. A partir de les llistes dels ajuntaments, que pagaven els subsidis, 10 pessetes diàries, van començar a estirar tots els fils que van poder. I van aparèixer, fins i tot, alguns noms fins aleshores inèdits.

Elles són Juana Carmona Alonso, Ramona Soldevila Cirés i Pilar Temporal Ponce, de Manresa; Ramona Alaró Arderiu, Amparo Capuz Bosch, Josefa Fornell Tarrés i Gloria Giménez Fernández, de Sallent; Catalina Cano Fernández i Joana Casajuana Enrich, de Castellbell i El Vilar; Elvira Moliner Villalba i Elodia Moliner Villalba, de Balsareny; Maria Llorca Estruch, de Navàs; Isabel Giménez Vergara, de Cardona; Nieves Barredo Salvador, de Súria; Rosa Verdaguer Sanfeliu, de Navarcles; i Maria Piqué Vilanova, de Sant Vicenç de Castellet. «Podria ser que en sortís alguna més quan la web sigui accessible a tothom», reconeixen.

De la Ramona Soldevila ja se’n tenia notícia feia temps, es va documentar la seva trajectòria per al documental "Milicianes", dirigit per Tània Balló i Jaume Miró i amb el mateix Berger en el guió, i Parcerisas la va incloure en el seu blog de manresanes que han fet història. El fil de les milicianes, però, es va quedar arraulit fins que a Victòria Soler, buscant informació d’un altre tema, li va aparèixer el nom d’una miliciana navarclina. L’esquer definitiu per iniciar la recerca.

«Una miliciana era una dona que s’apuntava de forma voluntària per anar al front, en igualtat de condicions que els homes, no per fer d’infermeres, sinó a primera línia», indica Botifoll. Tot i que algunes mai van agafar el fusell, van servir al front en una causa que, malauradament, va fracassar.

«Calia afiliar-se a un sindicat per anar amb les milícies», afegeix Botifoll. I Parcerisas recorda que «vam anar un dia a veure una família per parlar-los de la seva àvia miliciana i es pensaven que estàvem equivocats; hi ha casos en què els descendents desconeixen totalment aquestes històries».

De les setze milicianes bagenques, 10 tenien entre 18 i 26 anys, 10 eren de la CNT -a Catalunya hi havia majoria del PSUC-, mitja dotzena estaven casades o tenien parella, 4 van anar al front amb el seu company, una hi va morir, sis es van exiliar i només quatre van acabar tornant al seu poble.

«Les milicianes eren dones que abans de la guerra estaven implicades en organitzacions sindicals o polítiques, d’ideologia d’esquerres», contextualitza Soler: «les movia la lluita per la defensa dels avenços que les dones van aconseguir en la República i no els volien perdre». Al web, també hi ha la biografia de Francesca Espinel, que va anar voluntària al front d’Aragó com a odontòloga i va ser la primera dentista que va tenir consulta a Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint