"És un pecat que hi hagi cinemes tancats"

Martí Abella presideix l'Associació d'Amigues i Amics del Cine París de Solsona. Va néixer el 1957, va treballar 30 anys a l'Ajuntament de Barcelona, i ha estat regidor de l'Ajuntament de Solsona. Expert en urbanisme, un dels transformadors de Ciutat Vella de Barcelona com encara explica en conferències arreu del món, dedica el temps de la seva jubilació a fer renéixer l'afició pel cinema a la capital comarcal.

Sembla que les xifres d'espectadors del Cine París són bones després de la reobertura...

Sí, estem en xifres per sobre de la mitjana que ens permet mantenir-nos. Ens agradaria tenir una mitjana de cent persones, però és d’uns vuitanta. Però la nostra intenció no és obrir el Cine perquè sí, nosaltres som uns lletraferits que volem programar pel·lícules que tinguin un sentit, perquè tenim una missió cultural. El passat cap de setmana vam programar tres pel·lícules en versió original. Això és molt exigent.

Quants són a l’associació?

Uns 350 socis, dels quals, actius i compromesos amb continuïtat, una vintena. Aquest nucli dur és el que ho fa anar tot, amb les comissions que tenim de comunicació, recursos humans, programació o promoció. Ens reunim cada dilluns i dijous.

Amb aquest grup de treball, hi ha Cine París per molt temps, doncs?

Home, és el nostre objectiu. L’equip és, a més, molt jove i a ningú no li cauen els anells per, si cal, escombrar la sala després de les projeccions. El nostre missatge a la gent és que vingui al Cine no tan sols per veure la pel·lícula sinó també per veure el bon rotllo que hi ha entre els voluntaris.

Com s’organitzen perquè hi hagi cinema cada cap de setmana?

Programem les pel·lícules amb una antelació de deu dies. A principi de la setmana la comissió de recursos humans es posa en marxa per repartir les feines, de manera que quan arriba el dissabte tothom sap si ha d’estar a la porta, venent crispetes o fent feines a la sala. Tenim un equip real de voluntaris de 120 persones, amb els quals anem treballant.

Amb voluntariat veuen assegurat el futur?

Tenim el repte de professionalitzar algú. Aquesta és la nostra pretensió. Professionalitzar alguna funció concreta. És un problema de números. La feina més complexa, que és la de projeccionista, al final és venir aquí, prémer dos botons i controlar. Tots gaudim molt amb el que fem.

També se sustenta amb aportació pública?

Bé, partim del concepte que és un pecat que hi hagi cinemes a Catalunya que, estant en condicions bones, estiguin tancats. És cert que tothom té a casa seva les plataformes per veure cinema, però la sala es pot utilitzar per moltes altres coses. El Cine París de Solsona ha de ser un epicentre de cultura, amb la celebració de molts altres actes. Nosaltres ens vam comprometre a fer una programació setmanal arran de l'acord amb l’Ajuntament, que ens aporta una subvenció sense la qual no seria possible. El Cine ha d’acollir actes de tot tipus perquè és un equipament públic.

A títol personal, d’on li ve l’afició pel cinema?

De ben petit. Sempre he llegit revistes de cinema i també del Cine Club que hi havia a Solsona els anys setanta. M’emociona i encara em fa plorar.

El Cine Club que ara reobriran...

Sí, és un dels nostres reptes pel nou any. No es fa Cine Club a Solsona des de principis dels anys noranta. Ha de ser de recuperació de pel·lícules d’autors clàssics, amb sessions entre setmana a un preu més reduït. Per als socis del mateix Cine Club però amb sessions obertes a tothom.

Subscriu-te per seguir llegint