La 'bogeria' de La Calòrica mereix una gran ovació

L’especial particularitat en la creació, construcció i composició d’un muntatge teatral i el seu conjunt. La confluència de línies actives, escèniques, dramatúrgiques, visuals, sonores que conflueixen en un destí final. Fins al caos i el sense sentit podien ser primordials. Tot això és el que va presentar la companyia La Calòrica divendres passat a la sala gran del teatre Kursaal de Manresa amb "La brama del cérvol (Una experiència única en un marc incomparable)". Un subtítol on l’experiència única s’encerta de ple.

"La brama del cérvol (Una experiència única en un marc incomparable)", amb direcció d’Israel Solà i text de Joan Yago, uneix en un mateix espai, un vell hotel de muntanya perdut de la mà de Déu, dos importants homes de negoci per tancar un acord, un matrimoni que ha anat a viure l'única i emocionant experiència de sentir la brama del cérvol mentre que un grup d’experts i professionals del món del teatre comencen unes jornades de treball per incidir i reflexionar sobre les "estratègies del teatre polític per transformar la societat i fer un món millor". Mentrestant, de nit, dues noies cerquen la ubicació d’una festa màgica i tel·lúrica al bosc.

Quin nexe s’estableix o s’ha d’establir entre tots els personatges? Quin denominador comú els uneix. Simplement, la companyia La Calòrica, més esmolada que mai en un exercici d’hilarant esbudellament i escapçada de caps pensants i ferotge autocrítica. Una peça dramatúrgica sense cap mena de dubte de curosa feina artesanal, cap agulla sense enfilar, cap basta que no cusi, cap detall que no aglutini per més caòtic que pugui aparentment semblar.

Extraordinari exercici de com les tres històries, de particular manera, s’acaben entrellaçant, establint els punts de connexió per confluir en un camí comú. Una reflexió permanent en cada una de les cares amb què han construït un muntatge polièdric, com el que presideix permanentment l’escena. Cada cara, una història, una visió, un inici o un final; un angle, un nexe d’unió. I el magnètic atractiu de trencar amb absoluta llibertat qualsevol possibilitat de coherència, sentit comú i que segueixi formant part del muntatge sense estrafer l’interès generat.

El treball dramatúrgic de "La brama del cérvol (Una experiència única en un marc incomparable)" ha deixat un guió perfecte en un desvari ascendent de crítica, humor negre que podria propiciar el moment més caòtic i susceptible al desinterès, genera l’endreça i l’atenció total per anar tancant el cercle en una hilarant, desconcertant, però addictiva escena que si el bosc de Shakespeare d'"El somni d’una nit d’estiu" era màgic i sorprenent, el de la Calòrica, directament, és psicotròpic, anàrquic i confús per conduir cap a un final endreçat, coherent i necessàriament reflexiu. Un aconseguit i, de nou, bon treball de la jove companyia catalana, en un ascendent camí d’identitat i compromís teatral.

Els intèrprets de la companyia, totalment entregats al muntatge, una homogeneïtat i efectivitat en els seus treballs interpretatius recompensats durant una llarga ovació que potser no va alçar la platea del teatre manresà, però sonava a les ovacions de les grans ocasions. Ben merescuda.

Subscriu-te per seguir llegint